La construcció amb fusta ha anat en augment els darrers anys a Catalunya. Cada vegada és més habitual veure nous immobles aixecats amb aquest material, que en altres indrets del món són encara més freqüents. Poc a poc, va substituint l'acer i el formigó. Una tendència més natural i sostenible a llarg termini. La part negativa, però, és que aquesta fusta que s'està utilitzant no prové de boscos catalans i s'importa de l'estranger.
Mentrestant, els boscos han augmentat de manera molt important les darreres dècades a Catalunya. L'abandonament del món rural i la disminució de l'agricultura i l'economia han propiciat un creixement de la superfície boscosa exponencial: a principis del segle XIX, ocupava entre el 10% i el 15% del país, ara és més d'un 63%. Només en 20 anys, s'ha incrementat un 4,5%. Això són més de 140.000 hectàrees de bosc.
Economia forestal
És un bosc del qual se'n treu poc profit i que, a més, suposa un perill mediambiental pel risc d'incendis. En aquest context, ha nascut una iniciativa per activar la producció bioeconòmica dels boscos catalans. És a dir, obtenir un rendiment econòmic i industrial de tota la fusta acumulada i que converteix les zones forestals en polvorins. Fins ara, ha estat una oportunitat perduda, ja que la fusta s'està posicionant com el gran element del segle XXI.
La Generalitat de Catalunya, el Centre de Tecnologia i Ciència Forestal, l'Institut Català de la Fusta, l'Institut Català de l'Energia, empreses privades i altres administracions estan darrere d'aquest projecte, que s'ha presentat també per obtenir recursos dels fons europeus de recuperació.
El bosc, font de riquesa
Un projecte que compta amb el suport de l'arquitecte Vicente Guallart, reconegut internacionalment i que actualment lidera grans iniciatives de construcció a la Xina. "El gran canvi que s'ha de produir és que hem d'abandonar l'economia al voltant dels combustibles fòssils i anar a l'economia biocircular", resumeix Guallart, que afegeix: "Basada en productes naturals. Això vol dir cuidar, protegir i treballar la natura perquè pugui ser gestionada de manera sostenible". La realitat, apunta, és que dels boscos catalans només se'n gestiona un 20% de la superfície. "Estem abandonant oportunitats per generar una economia verda al voltant dels boscos", recalca.
Trasobares: "La situació actual dels boscos és que en general estan bastant lluny d'un punt d'equilibri de gestió sostenible"
"La situació actual dels boscos és que en general estan bastant lluny d'un punt d'equilibri de gestió sostenible", apunta Antoni Trasobares, director del Centre de Tecnologia i Ciència Forestal, que resumeix la situació: "Són un risc potencial de gran incendi. I va lligat a una situació del territori, l'evolució dels darrers 40 anys. La gent ha anat vivint a les ciutats i aquesta manca de gestió ha portat a l'increment de la superfície forestal".
Sense rendibilitat econòmica
Al voltant del 80% de les zones forestals catalanes estan en mans privades. I, actualment, fer una gestió de la fusta no és rendible econòmicament. Pràcticament, la fusta catalana només s'està utilitzant per fer palets o biomassa, que no aporten gaire valor ni incentius.
"Com que el cost és alt i fins ara les línies de producció no valoren molt, fas quatre números i veus que el balanç d'ingressos surt negatiu", destaca Trasobares.
La revolució del segle XXI
I en aquest punt és on apareix una de les grans revolucions que ja està vivint el món de la construcció arreu del món: l'ús de la fusta. "Els últims anys s'ha desenvolupat la tecnologia de fusta laminada entrecreuada (CLT, Cross Laminated Timber), que permet fer uns murs de càrrega de fusta", explica Vicente Guallart, que destaca que ja s'han fet edificis de fins a 18 plantes amb aquestes fustes. Per Catalunya també és habitual començar-ne a veure, com la Biblioteca García Márquez de Barcelona o, fins i tot, alguns parcs de bombers.
"La bioconstrucció ja és una realitat", explica el director del centre forestal. Fins ara, la fusta catalana potser no tenia la qualitat de la dels boscos del nord d'Europa, però aquesta nova tecnologia li ha atorgat una gran competitivitat i, les seves característiques, la fan òptima. "La bioconstrucció és un sector emergent, de l'acer i formigó a la fusta. És una nova dimensió de l'arquitectura i per construir edificis. És un abans i un després", sentencia Trasobares.
"Jo crec que la fusta serà el material del segle XXI; és necessari utilitzar materials naturals", emfatitza Vicente Guallart.
Edificis catalans, fusta d'exportació
I mentre a Catalunya no s'aprofita actualment la fusta que es genera, s'importa fusta d'altres regions per construir els edificis que s'estan aixecant. "Aquesta fusta que utilitzem ara la portem del País Basc o Àustria. El que cal, dins de la bioeconomia circular, és utilitzar un recurs al nostre abast, dels nostres boscos", assenyala Guallart.
Vicente Guallart: "Gestionar la fusta dels boscos dels Pirineus genera economia en el món rural i el valor és molt més gran si contractes persones al camp que a la ciutat"
"Pràcticament tota la fusta podria sortir de Catalunya; hi ha un 80% de fusta que no es gestiona. L'interessant és que tenir un bosc no seria com ara, que no dona gaire valor. Tenir un bosc i cuidar-lo permet fer gestió sostenible", remarca l'arquitecte.
Lluitar contra el despoblament
Més enllà de crear una nova activitat econòmica que repercuteixi positivament en el medi ambient, és també una oportunitat per revertir la desertització del món rural. "Pot fer repoblar zones més buides i revertir el despoblament i l'abandonament de les zones rurals", afirma el director del Centre Tecnològic Forestal. Una cadena que afavoreix el "reequilibri territorial", que passa per "una demanda que pagui millor la fusta" i que faci que "des del propietari del bosc fins a la gent que hi treballa" tinguin millors condicions.
"Gestionar la fusta dels boscos dels Pirineus genera economia en el món rural. Si contractes cinc persones en el món rural que generen economia, el valor és molt més gran que si les contractes a la ciutat", sentencia Vicente Guallart. Aquest projecte serviria per "implicar" la gent del territori en la cadena de valor.
Trasobares afegeix que "generar un viver d'empreses al voltant d'aquesta nova activitat i un teixit d'empreses és un projecte en clau de país i de reequilibri territorial i revalorització econòmica". Una iniciativa per crear una economia circular i sostenible, que doni valor al territori i que els recursos tinguin un impacte positiu.
La fusta, un gran aliat
Tot plegat, per situar-se en el mapa d'aquesta nova revolució i que passa per la fusta com el principal material. La lluita contra l'emergència climàtica i l'aposta per fer unes ciutats més amables amb la vida s'ha posat al centre del debat a causa de la covid-19. Vicente Guallart ja treballa a la Xina en projectes de construcció amb fusta per crear centralitats autosuficients i més sostenibles.
Així ho defineix l'arquitecte: "Un urbanisme compacte, d'usos mixtos i amb la idea de fer edificis amb fusta, habitatges amb terrasses i crear un entorn que pugui crear aliments i energia i tecnologia (fabricació digital) al voltant dels seus edificis. Crear ciutats que produeixin recursos i no que generin residus. Que fomentin la vida i la interacció".
"Hem de fer habitatges radicalment ecològics, ciutats que produeixin aliments i energia; ciutats de zero emissions"
I considera que aquesta idea, que ja s'està replicant en diferents punts del planeta, es pot portar també a Catalunya: "Hi ha tradició de bona arquitectura. Hem d'accelerar el canvi de mentalitat de les ciutats i invertir-hi una mica més per estalviar". I és que Guallart assenyala que hi ha la "tradició de construir barat i vendre car, amb un model especulatiu". "Hem de fer habitatges radicalment ecològics, ciutats que produeixin aliments i energia. Ciutats de zero emissions", resumeix.
Projecte europeu
Per tot plegat, s'ha presentat el projecte als fons europeus, per convertir Catalunya en un hub de biostartups vinculades a la producció i disseny de fusta. Es tracta d'una inversió que suposaria un gran retorn, tant a nivell econòmic, com social i ambiental.
L'element motor d'aquesta reactivació serà la producció de fusta per a la construcció, principalment CLT, producte que permet substituir de forma avantatjosa altres materials de construcció amb una reducció de costos globals, la disminució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, en resum, permetent que en la construcció d'habitatges (tan unifamiliars com també edificis multifamiliars) es disminueixi la petjada ecològica.
Tot i que Antoni Trasobares creu que la idea és prou important i de magnitud per poder tirar endavant encara que no resulti escollit, considera que les administracions han de fer de motor també d'aquests canvis. Així, Catalunya té davant seu l'oportunitat d'avançar en la sostenibilitat, combatre l'emergència climàtica i crear una nova activitat econòmica a les zones rurals amb aquesta aposta.