El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona va demanar la construcció d’un port estratègic per aconseguir connectar-se amb altres aliats. “Fa més de 100 anys que ja es pensava en la globalització de Barcelona”, reflexiona Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, en la conferència Barcelona davant la competitivitat global organitzada en la Reunió del Cercle d’Economia.
Barcelona no es pot quedar enrere en la transformació i com a ciutat competitiva d’Europa necessita gasolina pel seu motor: el talent. “Perquè Barcelona es converteixi en una de les millors ciutats del món hem d’atraure talent”, sentencia Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global. Ella recorda que per tal d’aconseguir que el teixit empresarial creixi, però també es renovi cal potenciar el talent, i com a tal, potenciar l’educació: “Tenim quatre universitats barcelonines al top 250 de les millors universitats d’Europa”.
Catà: “Tenim quatre universitats barcelonines al top 250 de les millors universitats d’Europa”
“És fonamental un canvi d’actitud; creure més en nosaltres mateixos i ser conscients del que la ciutat de Barcelona pot aportar”, descriu Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs, la necessitat de recuperar aquest talent i construir una xarxa per atraure’n més és un dels objectius per a la Barcelona del futur. “Barcelona és una ciutat emprenedora”, afegeix la presidenta de Barcelona Global.
Barcelona Green Deal
Barcelona està canviant. No és cap secret que la ciutat, cada vegada més, aposta per un model més sostenible i ecològic, però també aposta per la creació de nous llocs de treball relacionats amb la transformació digital. Collboni es mostra optimista en presentar una iniciativa barcelonina per aconseguir aquest canvi, el Barcelona Green Deal un projecte que el mateix tinent d’alcalde defineix com “una combinació de tres pilars: plans, projectes i pressupostos”. En aquest sentit, Collboni explica que Barcelona està posant en marxa diferents plans per a no només reconduir les activitats econòmiques cap a una major digitalització, sinó aconseguir una qualitat de vida molt més elevada i sostenible.
Vegara: “Barcelona i, en general Catalunya, tenen una renda per càpita prou positiva, però encara està molt endarrerida en R+D”
“Barcelona i, en general Catalunya, tenen una renda per càpita prou positiva, però encara està molt endarrerida en R+D”, reconeix Alfonso Vegara, economista i arquitecte urbanista, president de la Fundación Metrópoli i moderador de la trobada. D’aquesta manera, i segons rebat el tinent d’alcalde, aquestes noves transformacions que passen per millorar el recinte de Montjuïc, però també la Rambla o el 22@, són “claus” no només per a la visió interna de Barcelona sinó per la manera en la qual ens perceben els altres països d’Europa.
L’aeroport d’El Prat i la seva ampliació també s’enduen part del debat, ja que tots els ponents es declaren a favor d’aquesta ampliació i Collboni recorda que es farà “sempre que es respecti als municipis del voltant”. Seguint aquesta mateixa línia, Catà afegeix que “Barcelona té una gran localització, però una connectivitat encara molt millorable”.
Fugir de Silicon Valley
“No hem de buscar un model que dona el 99% de la riquesa a només un 1% de la població”, explica Collboni. Així doncs, el que el tinent d’alcalde recorda que Europa encara ha de descobrir quin és el seu model d’èxit i connectivitat: “El model americà no és sostenible”, declara.
Collboni: “No hem de buscar un model que dona el 99% de la riquesa a només un 1% de la població”
D’aquesta manera, Catà també afirma que la inclusivitat és clau davant d’aquest projecte barceloní, i per tant, no hi ha cabuda per a les desigualtats. “Barcelona engloba 5 milions d’habitants”, declara Josep Sánchez Llibre, president de Foment de Treball, ja que explica que totes les comarques catalanes formen part d’aquesta Barcelona i s’ha de “lluitar” per la recuperació de la connectivitat, ja que s’acaba convertint en la clau del futur d’aquesta quarta revolució industrial.
Barcelona és una ciutat que necessita infraestructures noves i un pla concret per aconseguir canviar el que Sánchez Llibre anomena “l’antipatia de la ciutat”, creada a causa dels conflictes, majoritàriament polítics, catalans. No hi ha dubte que els nous plans, projectes i pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona tenen l’objectiu de reconstruir la ciutat, però també atraure el talent i canalitzar-lo cap a les noves tecnologies. Tota una declaració d’intencions que reivindica el que Alfonso Vegara afirmava al principi de l’acte: “Són els països els que separen, les ciutats estan dissenyades per unir-nos”.