L'èxit d'Aqua Barbie Girl va fer fortuna amb una ocurrent rima: "Life in plastic it's fantastic" (la vida en plàstic és fantàstica). Aquest vers pot convertir-se en una profecia en pocs anys si, com sembla, la presència dels diners en moneda i paper segueix caient fins a veure's del tot rellevada pels diners en plàstic.
A Espanya, el pagament físic segueix sent el més habitual. Segons una recent enquesta de Global Exchange, si tenim en compte els dos mètodes més comuns de pagament entre la població, en primera posició hi trobem l'efectiu (77,3%), seguit de les transaccions amb targeta de dèbit (54,6%), amb les de crèdit (40,5%), pagaments online (17,5%) i targetes de prepagament (10,1%). A Europa les dades no són gaire diferents, però els experts avancen que això canviarà en la pròxima dècada, i hi ha qui ha pres la davantera.
Com és habitual, en casos d'innovació cal mirar els nòrdics. Suècia és avui el més semblant a una societat cashless. En l'actualitat, 900 de les 1.600 sucursals bancàries repartides pel país ni emeten metàl·lic ni accepten operacions en moneda ni paper. El país ha reduït l'emissió de diners físics a pràcticament zero, les transaccions en efectiu tot just representen el 2% del total i es calcula que aquest percentatge caurà fins al 0,5% el 2020. A més, segons les últimes dades del Riksbank, només el 13% dels ciutadans ha pagat en metàl·lic les seves compres més recents, quan el 2010 el percentatge era del triple.
Un dels sectors amb més capacitat per captar aquesta davallada en l'ús del metàl·lic és el bancari. "La retirada d'efectiu es continua donant, però els pagaments només amb targeta són cada cop més rellevants", indica la directora de planificació i desenvolupament de negoci de Banc Sabadell, Elsa Sánchez, que explica com avui "la mitjana de targetes per persona és ja d'1,2 i això és perquè és molt senzill accedir a elles, no suposen un cost i permeten un gran control de la despesa".
Veient aquest ús creixent del plàstic, els bancs estan incentivant no només l'ús de targetes, sinó també d'opcions mòbils. El mateix Sabadell va treure el 2015 l'app Sabadell Wallet i té acords amb Samsung i Apple Pay perquè els seus clients puguin utilitzar els seus terminals mòbils com a sistemes de pagament contactless. "El client busca una experiència de compra ràpida i còmode en la que el pagament sigui un tràmit pràcticament inexistent, i això ho permet el pagament amb targeta", explica Sánchez.
A més de millorar l'experiència de l'usuari, els bancs busquen facilitar la vida d'un dels seus principals clients, com són els comerços, i en això la virtualització dels diners també hi juga a favor. "Els comerciants el que volen és eliminar les cues i innovacions com el contacless han estat un gran avenç".
A banda de qüestions logístiques, un dels grans avantatges de la desaparició de l'efectiu és la baixada dels robatoris. Tornem a mirar a Suècia: el 2008 es van denunciar atracaments a 210 seus bancàries. El darrer any, només dos.
Precisament per això, el Riskbank estudia la creació de l'e-krona (la corona digital), que seria una moneda alternativa a l'efectiu i a les targetes, però que, segons el professor de Dret Financer de la UOC Benja Anglès hauria de ser reconeguda legalment i, a més, subratlla que "caldrà establir mesures a escala europea per tal que tots els ciutadans comunitaris, amb independència del seu origen, puguin utilitzar la nova moneda digital".
En el llistat dels contres hi trobem la privacitat. En pagar amb targeta tots els nostres moviments queden registrats, però la representant del Sabadell redueix la importància d'aquest factor per l'ús que en fan les entitats. "Els bancs mai tracten les dades dels clients de forma individual, sinó que ho fan de forma agregada", garanteix Sánchez.
El camí cap a la universalització de la criptomònada
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Anton Gasol, coincideix en el diagnòstic de Sánchez, i afegeix un factor demogràfic a la previsible desaparició de l'efectiu. "Avui en dia els joves paguen qualsevol cosa amb targeta i això ja no suposa un perjudici pels comerços".
Gasol considera que aquesta és una tendència positiva en termes de transparència econòmica. "Amb el pagament en plàstic o mòbil s'elimina l'opacitat, ja que tot queda registrat. Aquesta traçabilitat és que la que ha d'acabar amb el blanqueig de capitals i tota mena d'operacions irregulars", considera.
Per al degà del CEC, hi ha un element que serà determinant en l'eliminació definitiva dels diners físics, com és el cost de la seva producció. "Els bancs centrals generen beneficis amb el que es coneix com a senyoratge, que consisteix a cobrar per la compra i venda de diners, però això és una ineficiència del sistema. La societat no ha de consumir recursos per emetre un element que pot ser digital".
Gasol preveu que en pocs anys els bancs centrals deixaran d'emetre moneda física i passaran al model digital. En aquesta nova era s'obren diverses possibilitats, com que no només les entitats bancàries puguin tenir-hi dipòsits, sinó també les persones físiques, si el diner seguirà sent anònim, si tenir un compte al banc central serà gratuït... però, per sobre de tots aquests debats està el de la possible refundació de la moneda. "Arribat el moment, el Banc Central Europeu pot decidir que el nou valor digital segueixi el model de l'actual euro o crear un nou sistema apuntant-se a la tecnologia de la cadena de blocs".
El degà del CEC considera que els bancs centrals no poden ignorar el model de les criptomònades "que està emergint com una nova forma d'emetre diners que no només arraconarà l'emissió física, sinó que generarà alternatives de finançament rellevants", avança. En aquest sentit, apunta al creixement de les operacions peer to peer, o persona a persona, que eliminen el paper d'intermediari dels bancs.
Aquest és el model de funcionament de les ICO (Initial Coin Offer), on les empreses fan una Oferta Pública de Valor en plataformes blockchain i esperen que els mateixos usuaris apostin pels seus projectes. Sota aquest sistema, molts projectes han aconseguit injectar milions de dòlars en pocs minuts sense dependre de formes de finançament tradicionals...i altres han caigut en l'intent.
A més de modificar els sistemes de finançament, la moneda digital promet acabar amb la territorialitat dels bancs. "El finançament passarà a ser global, com també ho seran les garanties hipotecàries i altres operacions, pel que podrem fer-nos clients de qualsevol entitat", apunta Gasol.
Els primers a fer el pas cap a aquest món han estat les mateixes entitats bancàries. Enguany, el BBVA es va convertir en el primer banc multinacional en fer un préstec a través de blockchain, i aquest mateix novembre el mateix BBVA i Banco Santander es van unir a l'Associació Internacional per a Aplicacions de Blockchain (AIATBA) de la Comissió Europea.
Però si finalment els bancs centrals prenen la iniciativa en l'emissió de moneda digital i aplicació de tecnologia blockchain oberta als usuaris sense la intermediació dels bancs, el procés d'adaptació de les entitats privades haurà d'anar més enllà de la simple assimilació tecnològica. "Els bancs potser perdran el seu paper com a finançadors, però es reconvertiran en facilitadors en l'ús dels serveis de cadena de blocs, com de fet ja estan començant a fer", vaticina Gasol.