Fa uns dies publicàvem, en aquest mateix mitjà, les conclusions de l'informe de situació del 2021 sobre el progrés de la implantació d'energies renovables a Catalunya, realitzat per l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya. Conclusions que, per una banda, deixaven dades reveladores sobre la situació en la que ens trobem i, per altra, preguntes clares sobre quin és el futur, tant a curt com a mig i llarg termini, que ens depara.
Segons aquest informe, l’any 2021 s'ha caracteritzat per la progressiva normalització del consum energètic després de la pandèmia, encara que seguim lluny de les dades registrades el 2019. A més, Catalunya ha augmentat la seva dependència de recursos externs per a cobrir la demanda d'electricitat, tot i haver posat en servei 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d'autoconsum, un 72% més del que es va instal·lar el 2020. Aquestes dades preocupen perquè deixen palesa la dificultat per assolir els objectius pel 2030.
L’Ana Garcia, vocal de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, considera que “els objectius eren molt ambiciosos i el ritme d’inversions no anaven tan ràpids com per assolir-los. Tots els objectius s’han d’emmarcar en una circumstància i en un moment donat. L’escenari actual haurà de revertir la planificació i els terminis per aconseguir la descarbonització de l’economia.”
Jaume Morron: “La resposta no és abandonar. És menester corregir alló que no fa possible arribar als objectius”
L’informe remarca que l'Observatori sempre ha considerat arriscat posar el focus de la transició energètica en una narrativa a llarg termini amb meta l'any 2050, atès que allunya les fites immediates i ajornar les decisions més necessàries. Així doncs, quin és el camí a seguir a partir d’ara?
“La resposta no és abandonar. És menester corregir alló que sembla que no fa possible arribar als objectius del 2030 replantejant el que s’ha fet fins ara. Els inversors en projectes d’energies renovables han presentat a la Generalitat projectes més que suficients per assolir la nova potència de generació renovable que ha d’estar en servei l’any 2030”, raona Jaume Morron, gerent d’Elioccat.
Dificultats
El Decret Llei 24/2021 és l'eina jurídica del Govern per a la materialització de la seva estratègia d'implantació d'energies renovables però, tot i la millora, s’haurien de simplificar tots els procediments i, enfront del col·lapse, l'administració hauria d'apostar per la col·laboració publicoprivada i accelerar la tramitació de forma eficient, fiable i amb garanties.
“El principal problema és la lentitud en la tramitació. La Generalitat no disposa del personal suficient per a fer front a tots els projectes proposats, que sumen més de 10.000 MW entre parcs eòlics i horts solars fotovoltaics. La Generalitat ha d’ampliar les plantilles dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica per a que puguin tramitar-se a la velocitat que permeti assolir els objectius”, explica Morron.
Seria recomanable, doncs, sempre segons el mencionat informe, que es marquessin terminis clars i breus als procediments. La modificació del Decret llei 24/2021 proposa declarar la tramitació urgent dels procediments d'autorització per raons d'interès públic dels projectes solars i eòlics de fins a 5 MW. La mesura s'hauria d'ampliar a la resta de projectes perquè tingui un impacte efectiu i no sols cosmètic.
Morron: “La Generalitat ha de dotar-se dels recursos necessaris per a poder tramitar tots els projectes que se li han presentat”
El panorama és complicat, doncs el gruix de la transició energètica està fora de l'abast del Govern, que veu com també perd oportunitats de generar riquesa: els 7.000 MW eòlics projectats a l'Aragó, a Catalunya suposarien 248 milions d'euros d'impost de construcció; 27 milions d'euros anuals en impostos municipals i 21 milions d'euros anuals en concepte de lloguer, al llarg dels vint-i-cinc anys de vida del Parc. A més, s'estimen 8.300 llocs de treball en fase de construcció i 3.000 més derivats del seu manteniment.
Així, Morron reitera que “la Generalitat ha de dotar-se dels recursos humans necessaris per a poder tramitar tots els projectes d’energies renovables que se li han presentat, suficients per assolir els objectius de l’any 2030 establerts a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050”. D’acord amb un exhaustiu estudi de FEGiCAT, caldrien 18.051 persones treballadores qualificades per cobrir les necessitats d'avui del sector dels instal·ladors. Per l'any 2030 es necessitarien 19.851 més i, si mirem les necessitats del 2050, els llocs sumen 177.992.
Alta dependència de l’energia nuclear
La demanda ha estat coberta, principalment, per l'energia nuclear (un 52,06%), que ha aportat gairebé set vegades el que ha aportat la hidràulica, nou vegades més que els parcs eòlics i més de 62 cops l'aportació solar fotovoltaica. Doncs, com es pot solucionar aquesta dependència de l’energia nuclear?
“No hi ha transició energètica sense utilitzar energies transitòries i això estava clar des de l’inici”, comenta Garcia, qui continua dient que “donat l’escenari en el que ens trobem, la prioritat de la UE és garantir el subministrament per evitar qualsevol tall d’energia. Per ara, davant del trilema d’energia verda, econòmica i subministrament, haurem de resoldre el subministrament”, explica.
Ana Garcia: “No hi ha transició energètica sense utilitzar energies transitòries i això estava clar des de l’inici”
L’Ana Garcia, a més, reflexiona sobre la possibilitat d’una transició energètica sense energies de transició, la qual no és possible, i sobre quines seran aquestes energies: “la UE, etiquetant com a energies “verdes” la nuclear i el gas ho ha deixat clar”, diu. Així doncs, “veurem noves inversions en nuclears, per aconseguir la transició s’hauria de duplicar la generació en els propers 30 anys”. Cal tenir en compte que “els nous reactors nuclears són més segurs i fàcils de gestionar, no hem d’oblidar que el problema principal de l’energia nuclear són els residus latents”, afegeix.
Per la seva banda, Jaume Morron creu fermament que “no s’ha d’invertir en cap nova central nuclear” a Catalunya. “Primer perquè és una tecnologia extremadament més cara que les tecnologies energètiques renovables, tal com mostren tots els estudis que es publiquen. I segon, perquè des de que es dissenya una central nuclear fins que es posa en servei poden passar, fàcilment, 25 anys, segons totes les experiències, molt poques, recents a l’Europa Occidental”.
Recursos a l’abast
A la nuclear l'han seguit les importacions amb un 11,26% (+255% respecte del 2020), els cicles combinats amb un 10,76%, i la cogeneració amb un 10,15%. Pel que fa a les fonts renovables, la hidràulica aporta un 7,52% de la demanda, l'eòlica un 5,85% i la solar fotovoltaica un 0,84%, mentre que la resta de tecnologies renovables sumen l'1,22% de la demanda elèctrica. Pel que fa a la demanda tèrmica coberta per renovables, la bioenergia, i en especial la biomassa, està creixent amb força a Catalunya i l'any 2020 va ser la renovable que va aportar més potència instal·lada, 66 MW.
I és que “moltes tecnologies i sectors queden lluny de les fites del full de ruta. Aquest retard difícil només es recuperarà si les inversions en renovables són grans, i si la tecnologia en bateries i emmagatzematge s’accelera. La descarbonització de l’economia no és només l’electrificació, i com que no es podran electrificar tots els processos productius, hem de parlar de transició no elèctrica que serà cobert pel vector energètic hidrogen i els biocombustibles”, comenta Garcia.
Garcia: “Les palanques que tenim a Catalunya són: estalvi energètic, eficiència energètica i desplegament de renovable”
Així doncs, la preocupant tendència apunta a que el 94% de l’energia renovable de Catalunya pel 2030 es cobrirà amb importacions. Quines mesures s’haurien d’impulsar per a incentivar la inversió en aquest tipus d’energia al nostre país?
En Jaume Morron creu que “cal actuar decididament en corregir aquesta tendència i instal·lar —a la velocitat de la llum, com diu el vicepresident de la Unió Europea, Frans Timmermans— noves instal·lacions de generació elèctrica a partir de fonts d’energia renovables. Els projectes hi són. No és qüestió d’incentivar cap inversió. El que cal és tramitar els projectes que ja hi ha. A la velocitat de la llum”.
Mentre que l’Ana Garcia especifica que “les palanques que tenim a Catalunya per aconseguir una descarbonització de l’economia són: estalvi energètic, eficiència energètica i desplegament de renovables. No hem d’oblidar-nos de l’augment de l’autoconsum, tot ajuda! Podrem avançar cap a una transició energètica si les administracions són flexibles i es poden adaptar al ritme de les innovacions. No hem d’oblidar la seguretat jurídica que necessiten les indústries per avançar cap a energies més netes”. "Fins a quin punt el desenvolupament, la innovació i la tecnologia podran suplir els dèficits d’aquesta transició energètica?”, es pregunta.