• Economia
  • El futur tren-tram de la Costa Brava: 50 anys de reivindicacions i 14,5 milions de passatgers nous

El futur tren-tram de la Costa Brava: 50 anys de reivindicacions i 14,5 milions de passatgers nous

El 80% de la Costa Brava no disposa de servei ferroviari, mentre un estudi promet que el futur tren-tram “revolucionaria” la mobilitat de la zona

La Costa Brava té una longitud de 200 quilòmetres | iStock
La Costa Brava té una longitud de 200 quilòmetres | iStock
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Girona
31 d'Agost de 2024
Act. 31 d'Agost de 2024

Com pot ser que el 80% de la Costa Brava no tingui servei ferroviari i es tracti del territori més poblat de Catalunya sense línies de tren? Molts locals costaners consideren que és el moment de recuperar el “temps perdut” de les últimes cinc dècades. És a dir, pràcticament "no es poden queixar de la qualitat de vida": població repartida al llarg del territori, una activitat econòmica en auge, arribada de turisme de "qualitat”, però amb unes connexions en tren pràcticament inexistents. Tot això combinat amb el record i l'anhel d’un passat en què fins fa poques dècades el Baix Empordà havia tingut dues línies, els coneguts ferrocarrils de Girona a Palamós i de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Ara bé, un possible futur tren-tram de la Costa Brava ha encès totes les alarmes, que promet "revolucionar-ho" tot.

 

El 80% de la Costa Brava no té servei ferroviari i es constitueix com el territori més poblat de Catalunya sense ferrocarril

"Malauradament, aquelles línies de tren es van tancar cap als anys 60, en ple franquisme, igual que es van clausurar els altres ramals que enllaçaven Girona amb Banyoles i Olot", explica Pau Noy, enginyer industrial especialitzat en transports i president de la Fundació Mobilitat Sostenible, a VIA Empresa. De fet, la província de Girona té una de les taxes més altes de tancament de ferrocarrils de tot Espanya. Noy té clar que si aquests ferrocarrils haguessin pogut sobreviure fins al 1975, "ara estarien portant milions de viatgers com ho fan els ramals de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Martorell, Igualada i Manresa".

 

Ben mirat, hi ha una dita recurrent que diu que la Generalitat dissenya ferrocarrils per a Barcelona, mentre construeix carreteres a la resta del país. L'expert destaca que durant els 40 anys de democràcia, el govern català pràcticament no ha construït cap quilòmetre de tren fora de l'àrea metropolitana de Barcelona.

La província de Girona té una de les taxes més altes de tancament de ferrocarrils de tot Espanya

Durant aquesta setmana, les reivindicacions pel futur tren-tram de la Costa Brava han guanyat protagonisme fruit d'un informe que ha sortit a la llum. Per ser més precisos, la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura calcula que la línia de tren-tram de la Costa Brava podria tenir una demanda de gairebé 15 milions de viatgers anuals. A l’espera que la Generalitat faci públic l’estudi de viabilitat del projecte -que ha costat 500.000 euros- i que ja es troba en la fase final de redacció després de 10 mesos de retard, l’enginyer industrial Pau Noy ha presentat un nou informe que qualifica de "realista i molt conservador".

Tots els entrellats d'un tren-tram similar als d'Europa

Els tren-tram són molt habituals a les ciutats europees | iStock
Els tren-tram són molt habituals a les ciutats europees | iStock

Quin és el recorregut i tots els entrellats del possible tren-tram de la Costa Brava? El recorregut sortiria de l’estació de Renfe de Girona, seguint en paral·lel la línia de tren en direcció nord i faria tres parades abans de sortir del nucli urbà de la ciutat. A partir d’aquí, faria una única parada a Celrà i Flaçà, al voltant de les estacions de Renfe, amb l’objectiu d’aconseguir una millor correspondència. A partir de Flaçà, la proposta gira cap a l’est, para a Corçà i també proposa una parada única a la Bisbal, ciutat que voreja pel sud, no pel centre. 

El possible tren-tram de la Costa Brava: 50 trens per sentit de mitjana, amb una velocitat comercial mitjana de 60 quilòmetres per hora

Des d’allà es dirigeix a Palafrugell, on fa dues parades, s’atura també un cop a Mont-ras i segueix cap a Palamós. Des d’allà i fins a Sant Feliu de Guíxols -amb Calonge, Platja d’Aro i s'Agaró com a parades intermèdies-, es tractaria d’un recorregut totalment urbà, amb set o vuit aturades. A partir de Sant Feliu (ciutat on es farien una o dues parades), el tram-tren seguiria cap a Santa Cristina d’Aro, on faria també una parada. A partir d’aquí, la proposta inclou aturar-se a Llagostera, Cassà de la Selva, Riudellots, Fornells i Vilablareix. A l’entrada de Girona pel sud tornaria fins a l’estació de la Renfe, en què hi hauria una única parada addicional. Totes les línies serien de doble sentit, per facilitar la mobilitat i evitar "qualsevol problema".

L’enginyer sol·licita un sistema de trens cadenciat d'uns 50 aparells per sentit de mitjana, amb serveis semidirectes des de les ciutats principals fins a Girona, amb una velocitat comercial mitjana de 60 quilòmetres per hora - i pics de 100 quilòmetres per hora en els trajectes interurbans i de 20 quilòmetres per hora en travessar Girona i la resta de ciutats.

Els futurs usuaris del tren: 42.077 viatgers en un dia feiner i 14,5 milions de viatjans anuals

L’informe indica que la línia de tren-tram de la Costa Brava aconseguiria captar 42.077 viatgers en un diafeiner normal. Al cap de l’any (amb 330 dies feiners), Noy calcula que la captació de viatgers nacionals seria "molt significativa", ja que es podria arribar fins als 13,9 milions de viatgers durant l'any. A aquesta dada, subratlla, caldria afegir-hi un percentatge de viatgers estrangers, ja que es tracta d’una important zona turística. El seu càlcul se situa en un 4% addicional sobre el total nacional, de manera que serien unes 550.000 persones més. Per tot plegat, el seu còmput final és que la demanda estimada de la línia seria de 14,5 milions de viatgers anuals.

Finalment, l'expert llança una pregunta -amb forma de dard- sobre la previsió de la mobilitat sostenible: "a partir del 2035 ja no es podran vendre cotxes amb motor tèrmic a Europa, els podrem substituir tots per cotxes elèctrics?". Noy apunta que durant la futura dècada del 2030 al 2040 els problemes de mobilitat i sostenibilitat quedaran "molt superats per la realitat". I ho té clar: "som entusiastes científics, amb dades concretes. Cal fer un pas endavant i avançar, tan aviat com es pugui, amb els tren-tram".