La lluita eterna d’una dona contra les desigualtats. Gabriela Ramos és una catedràtica mexicana que va assumir el passat 1 de juliol el càrrec de subdirectora general de Ciències Socials i Humanes de la UNESCO i va participar recentment en una conferència que es va realitzar al Palau Macaya de Fundació “la Caixa”. Aquesta diplomàtica ha estat treballant a la UNESCO i l'OCDE més de 20 anys i és una ferma defensora de la paritat de gènere i una lluitadora envers les desigualtats del món. També ha treballat com a Xerpa de l'OCDE davant el G20 i el G7 i anteriorment ha tingut diversos càrrecs al govern mexicà.
Una dona amb una llarga trajectòria dins les Relacions Internacionals que VIA Empresa ha pogut entrevistar en exclusiva. Un model a seguir i una mexicana que ha aconseguit mantenir sempre “els seus tres pilars: família, marit i trajectòria professional”.
Com és agafar un càrrec de tanta responsabilitat durant una pandèmia?
Doncs no deixa de ser una cosa diferent i a la vegada curiosa. Té certes dificultats, com per exemple el fet d’haver de conèixer tot el teu equip de manera virtual.
En què creu que pot ajudar una organització com la UNESCO durant la covid-19?
Crec que la UNESCO ha tingut una resposta bastant àgil i positiva que és justament utilitzar el multilateralisme, és a dir, portar a tots els països al voltant d’una taula i començar a discutir els problemes importants i com enfrontar-los junts.
Aquesta pandèmia ens ha unit com a societat o ens ha separat?
En l’àmbit de desigualtats ens ha separat clarament. Les xifres mostren que mor més gent pobra que rica. S’ha demostrat que la gent que viu en condicions més precàries poden desenvolupar altres malalties que poden ajudar al fet que la COVID 19 sigui més mortal.
Tot i això sí que és veritat que la nostra preparació digital ha fet que sentíssim que tothom lluita contra el mateix i hem aconseguit posar en comú moltíssimes coses que ens han apropat. Al cap i a la fi, estem lliurant una batalla mundial i tothom està patint igual. Quan mires les mascaretes per tots els carrers de tots els racons del món t’adones que tots estem passant pel mateix calvari.
"Les xifres mostren que mor més gent pobra que rica"
Per què creu que ha estat més de 20 anys treballant en organitzacions internacionals?
Doncs justament aconseguir fer el millor esforç per intentar pal·liar i ajudar els nostres països membres. Realment si filem prim, qui realment pateix són els ciutadans dels nostres països i com a organitzacions intergovernamentals, ajudem als líders del govern a millorar la situació. Al cap i a la fi, volem ajudar a les persones. Per posar-te un exemple, treballo en el departament de Ciències Socials i Humanes, però estic molt més submergida en tot el món dels joves i l’impacte que tenen les polítiques socials dels diferents països en ells.
I per què sobretot treballa per polítiques socials que afecten els joves?
Des que treballo a la UNESCO me n’he adonat que els joves són una de les parts de la societat molt més vulnerable. Hi ha moltes decisions polítiques que afecten els nostres joves, com per exemple, l’educació. Però sobretot és una qüestió de les noves tecnologies i l’ètica en la intel·ligència artificial.
Des que els mòbils i les xarxes socials regeixen la vida d’una gran quantitat de joves, des de la UNESCO ens hem plantejat la necessitat de crear un seguit de normes i legislacions per tal de frenar les reproduccions massives d’alguns algoritmes d’aquestes plataformes. L’algoritme de les xarxes no distingeix cap mena d’ètica a l’hora de reproduir contingut i d’aquesta manera reprodueix el que busca freqüentment una persona, en casos negatius, podria reproduir el racisme o la violència de gènere. Aquest fet és una de les coses contra les quals volem lluitar.
"Si hagués de canviar una cosa de la UNESCO seria la transparència"
Què espera de la UNESCO? Si pogués canviar una sola cosa del seu funcionament quina seria?
Seria una mica arrogant pensar que tinc el dret de dir el que es podria canviar de la UNESCO amb tan poc temps en el meu càrrec, però si hagués de canviar una cosa, seria la transparència. Sempre hem vist les organitzacions com la UNESCO com llocs molt hermètics on no se sap ben bé el que passa dins. Doncs bé, a mi m’agradaria poder ensenyar al món que tot i que treballem braç a braç amb els governs, tot el que fem és per intentar millorar les societats, és a dir, la convivència de la ciutadania.
Com va arribar vostè a ser-hi Xerpa?
El G20 es crea durant la crisi econòmica i financera, però òbviament és un grup on es reuneixen els líders cada any i es parla de moltíssimes coses, no només de temes financers.
La meva arribada a Xerpa és bastant curiosa. El mateix president Obama va ser qui va demanar al secretari general de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), Ángel Gurría que participés en la formació del G20 i a més, li va demanar que nomenés un Xerpa i aquí és on em va proposar el càrrec a mi. I, haig de dir, que vaig estar encantada des de gairebé el principi, ja que és un grup fascinant.
Per què és fascinant?
Perquè és un grup estratègic on els participants tenen la pell sobre la taula, és a dir, volen que el G20 realment tingui un cert impacte. A més, ara és un grup molt més madur del que era el 2008 quan es va crear i això fa que tinguin experiència. Tu realment mires i veus que els països que hi participen o hi han participat com els Estats Units o Espanya, inclosa la Xina o Aràbia Saudita realment volien marcar una diferència.
Quina és la funció d’un Xerpa davant el G20 i el G7? Podríem denominar-ho com a conseller?
Un Xerpa és més que un conseller. El Xerpa és qui s’asseu a la taula de negociacions representant el líder que correspongui. Tu decideixes i per aquest motiu la persona que fa de Xerpa ha de conèixer perfectament el país i tenir clares les decisions que prendria el líder.
Què i on va estudiar?
Vaig començar a Mèxic estudiant Relacions Internacionals, ja que tenia molt clar que volia ser diplomàtica. Vaig estar uns anys treballant amb el secretari de Relacions Exteriors a Mèxic i després me’n vaig anar a Harvard per estudiar polítiques públiques. Quan vaig tornar vaig seguir treballant el ministeri d’Exteriors un temps i després ja em van oferir un lloc a l’OCDE i des d’allà vaig començar a créixer.
"No diria que he estat mai discriminada, però si em poso a reflexionar, sempre he estat la número dos"
Creu que ha estat mai discriminada en el seu lloc de treball?
Jo no diria discriminada, però si em poso a reflexionar, sempre he estat la número dos. Tota la meva carrera professional es basa en alts càrrecs però mai el més alt. M’agradaria pensar que és perquè m’envolto de gent molt capacitada, però està clar que no he perdut mai de vista aquest detall.
Ha sentit mai que se li tancaven portes per ser una dona?
Totalment. Els fills són una de les bases principals d’aquest tancament de portes. Moltes vegades, i aquest és el meu cas, suposo que he tingut sort, te les tanques tu mateixa les portes. Al principi quan no tens fills competeixes amb les teves capacitats, el teu cervell, el teu esforç, les teves ganes, la teva passió... Fins llavors no vaig notar cap mena de discriminació. Tot el contrari, vaig quedar dels cinc millors de cent quan em vaig presentar al Servei Exterior i és per això que el secretari de Relacions Exteriors em va convidar a treballar amb ell. Vull pensar que va ser per la meva valia, intueixo que si no hagués quedat en una posició tan elevada no m’hauria convidat.
Però la cosa es complica, en el meu cas, quan vaig tenir fills. I això és en part culpa de les dinàmiques en les quals viu la nostra societat. Per exemple, les feines de casa i cuidar dels nens són pesos que recauen sobre les espatlles de les dones i fins que aquesta mentalitat no canviï les dones seguirem sacrificant les nostres carreres per aquest motiu. Com ja he dit, jo he tingut sort i totes les portes que se m’han tancat les he volgut tancar jo perquè no era el moment o perquè les meves filles eren massa petites i jo no em volia convertir en una mare absent. Però sempre he tingut molt clar que encara que hagués de treballar el triple jo ho volia tot: família, marit i una feina que m’encantés.
Què és el millor que s’ha emportat de llançar la iniciativa “NiñaSTEM”? I per què va decidir llançar-la?
Crec que els estereotips són molt dolents per a l’autoestima dels joves. En aquest cas l’estereotip que una nena no podia dedicar-se a ser matemàtica o astronauta o qualsevol carrera STEM ha aconseguit que moltes noies ja ni s’ho plantegin. D’aquí va néixer la meva iniciativa, vaig aconseguir en només dues setmanes que 70 dones acudissin a una xerrada a Mèxic per explicar per què era vàlid que una dona es dediqués a les carreres STEM. El millor que m’he emportat són les cares de les nenes, la fascinació dels seus ulls i el ventall de possibilitats que vam arribar a obrir.
"En una reunió del G20 vaig proposar un grup de dones com a líders en la presa de decisions i se'm va respondre que "no era cosa de dones"
Quin consell els hi donaria a les noies que volen estudiar alguna d’aquestes carreres STEM?
Que recordin que és una satisfacció molt gran trencar aquest tabú que les noies no es poden dedicar a carreres com les matemàtiques o les ciències i que si tenen un somni que ho intentin, que només així trencarem els estereotips.
Què ha aconseguit la xarxa W20 actualment?
Doncs principalment que no es deixi a les dones al marge de les decisions dels líders. Deixa clar que les dones estan igual de capacitades per liderar que els homes. La primera vegada que vaig parlar del potencial de les dones va ser en una reunió del G20 on vaig proposar un grup de dones com a líders en la presa de decisions i se’m va respondre que “no era cosa de dones”. Un argument molt mediocre si ens basem que la meitat de la població som dones, com no hem de poder decidir les millores pels nostres països. Allà vaig començar una cursa de malabars fins avui dia. Primer va ser Mèxic, Austràlia, Turquia i altres països que es van anar unint a poc a poc. La meravella d’això és que hem construït un grup on parlar de les qüestions de gènere és cosa exclusivament de dones.
Creu que en algun moment, grups com el G20 tindran una majoria de dones? Què hauria de canviar?
És curiós perquè ara tothom es presenta com un campió en el tema de gènere, com si tothom estigués fent moltíssim per alliberar-nos d’aquesta desigualtat. La realitat és que no sé que hauria de passar perquè el G20 fos un espai on predominessin les dones. Suposo que hauríem de parlar d’igualtat i no només de paritat de gènere sinó d’igualtat d’oportunitats per a homes i dones. En molts llocs s’estan aplicant quotes per preservar la paritat de gènere a les organitzacions de govern. Sempre s’ha dit que arribar per quota no té tant mèrit o que no és igual de lícit, però jo sempre faig la mateixa reflexió: si hem tingut líders mediocres homes perquè no podríem tenir-ne que fossin dones?
"Els estereotips són molt dolents per a l’autoestima dels joves"
He sentit dir que tothom té una utopia, una visió pel món d’aquí a uns anys. Quina és la seva utopia d’un món millor?
Doncs mira jo he dedicat la meva carrera a lluitar contra una sola cosa: la desigualtat. No només econòmica, sinó social, de gènere, de raça...La meva utopia és que nosaltres, com a membres d’organitzacions internacionals puguem treballar contra la desigualtat i construir un món sense aquestes grans bretxes entre persones. M’agradaria que poguéssim arribar a revaluar el que ens ha portat a aquesta situació tan tòxica i aconseguir trobar-hi una solució favorable per a tots els ciutadans, sobretot per a les generacions que venen.
On es veu d’aquí a 5 anys?
Doncs a mi només em falta dirigir una organització internacional, llavors espero que en 5 anys com a mostra d’haver culminat la meva carrera n’estigui dirigint una.