Preguntats pels seus inicis empresarials, els emprenedors acostumen a parlar de començaments difícils i desoladors, amb pocs recursos i incertesa. D’aquesta visió han sorgit alguns dels mites fundacionals, com el garatge de casa o una habitació equipada amb un ordinador. Aquests espais es repliquen i multipliquen. Un galliner, una rebotiga o innovar en un sector tan trillat i massiu com és el futbol també és possible. Així s’extreu de la taula rodona Estratègies empresarials amb propòsit, que es va dur a terme en el marc de la 35a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, celebrada a la Seu d’Urgell. Partint del propòsit, l’eix de rotació de la trobada d’enguany ha sigut la captació i la retenció de talent, afavorir l’activitat d’alt valor afegit o atraure personal qualificat per impulsar els projectes administratius. Aquestes són algunes de les reflexions de l’alcalde de Lleida, Félix Larrosa, en el context de la presentació de la taula rodona.
“Som gent de comarques. Vam néixer a Sils, una població de 4.000 habitants i tot va començar en un galliner”. Així va presentar el seu projecte, el CEO de Kave Home, Francesc Julià, qui va recordar que de la necessitat d’allotjament va sorgir el seu primer propòsit de negoci: un magatzem de distribuïdor de matalassos. Ja l’any 2006, “vam comprovar que el nostre esperit emprenedor ens havia de portar a l’exportació perquè teníem el convenciment que només venent a Espanya hi havia certs riscos. Dit i fet. Amb la crisi immobiliària de 2008, en què el volum de vendes va caure per sobre del 70% en només sis mesos, “el negoci a l’estranger va aconseguir esmorteir les pèrdues del mercat nacional”.
Un dels passos més arriscats de Kave Home va ser, l’any 2013, crear una marca per vendre directament al client final. “Teníem a tothom en contra i era una decisió que pocs entenien”, va rememorar Julià. Ara, com a propòsit per l’any 2025, es marca estendre el nombre de botigues a més de 50 i la reducció d’impacte ambiental. Des d’una missió tradicional, basada en l’economia circular, Julià va afegir que “ningú ens ha d’explicar com es fa, ja que com a pagesos hem fet tota la vida la tasca d’aprofitar tot”. Kave Home es defineix com una marca alternativa a Ikea i que és capaç que el talent universal vingui a treballar a Sils.
Núria Tarré: "El futbol genera impacte social a través dels clubs, crea comunitats i acaba sent un estil de vida”
El futbol, com a estil de vida
Un model de negoci inèdit és el propòsit que va definir la directora de màrqueting de City Football Group, Núria Tarré, que va explicar com amb la “combinació de marques locals i globals, parlem de futbol, però també de negoci, diners, sostenibilitat...”
City Football Group (CFG), el hòlding futbolístic que hi ha darrere de projectes com el del Manchester City o el Girona FC, ha superat els 1.000 milions d’euros anuals en ingressos. Més enllà de la rendibilitat econòmica, la companyia se sustenta sobre una doble estructura: Global futbol, amb la qual es tracta d’amplificar el talent i es gestionen els contractes de patrimoni. L’altra posa el focus en la inversió en tecnologia, escoles i el ‘gaming’.
Tarré va revelar que la missió de City Football Group és demostrar que el futbol, tot i que pugui semblar a vegades una evidència, és més que un joc. “El futbol genera impacte social a través dels clubs, crea comunitats i tot que el seu negoci és l’entreteniment, acaba sent un estil de vida”. Resseguint aquesta visió, la directora de màrqueting de City Football Group va assenyalar que l’objectiu és que “anar a l’estadi no només sigui veure un partit, sinó viure una experiència”. En aquest àmbit, és on s’inscriuen els nous formats audiovisuals, com el documental de Netflix ‘Manchester City: La conquesta del triplet’. Entre les iniciatives de futur, Tarré té previst construir el primer estadi de futbol (soccer) a Nova York amb la intenció de crear un sistema econòmic al voltant del futbol.
Gestió professionalitzada
“A Saragossa ens coneixen com la paperera i el nostre focus sempre ha estat oferir solucions innovadores i sostenibles”. Així es va presentar el conseller de la companyia Saica, Javier Pérez de Mezquia, una empresa familiar aragonesa de més de 80 anys. “Als inicis, des de la rebotiga de la farmàcia es venia paper”. La trajectòria de Saica ha anat acompanyada d’un procés progressiu de descarbonització de la fabricació de paper. Per fer-ho possible, ha anat escalant iniciatives, com ser la primera planta a l’Estat espanyol a posar en marxa una planta de cogeneració pel sector paperer.
Pérez de Mezquia defensa la necessitat de disposar, en el cas de les empreses familiars, d’una gestió professionalitzada amb un creixement sostenible i una inversió en l’automatització
Pérez de Mezquia va defensar la necessitat de disposar, en el cas de les empreses familiars, d’una gestió professionalitzada amb un creixement sostenible i una inversió en l’automatització. En aquesta línia, Saica va anunciar fa pocs mesos un Perte per a la descarbonització del procés de paper reciclat en la seva planta d'El Burgo de Ebro. En aquest, s’invertiran 101,5 milions d'euros i es crearien 440 ocupacions directes i indirectes. En cas que es dugui a terme la solució energètica final prevista, suposaria el repte de reduir el 53% d'emissions de CO₂ a la planta de Saica Paper al Burgo de Ebro.
Els representants de les firmes van coincidir a assenyalar que no tenir por als riscos, traient de l’equació la incertesa empresarial i apostant per una metodologia que deixi en una expressió mínima les conseqüències de l’atzar són alguns dels actius per portar a terme les estratègies empresarials amb propòsit.