Les gambes i els llagostins són dos dels membres fonamentals en una taula per Nadal. No hi ha àpat festiu que no en tingui, i per això cada any a principis de novembre s’escola el clàssic “compra ara el marisc que després pujarà de preu!”. És una afirmació sorgida de la lògica de mercat. Com més demanda hi ha d’un producte, més creix el seu preu, sobretot si parlem de producte de proximitat com el que tenim a Palamós.
Tot i que és cert que un cop arriben les festes el cost del producte creix, sovint és més una exageració que una realitat. Segons l’informe de consum alimentari a l'Estat espanyol 2018 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el preu mitjà de les gambes i els llagostins al llarg de l’any es va situar en 11,24 euros/kg. La punta de consum del Nadal va fer que el preu ascendís des dels 11 euros/kg a l’octubre fins als 11,3 euros/kg el mes de desembre, però lluny dels 12 euros/kg que costaven al gener.
Precisament és el mes de desembre quan més producte es ven: 21,5 milions de kg, dues vegades més que al novembre i gairebé quatre vegades més que a l’octubre. Les vendes de Nadal van representar un 26% del total que es va comercialitzar el 2018, uns 80,95 milions de kg, tal com apunten les dades del Ministeri.
La campanya de Nadal suposa el 26% de les vendes de gambes i llagostins de tot l’any
Des de fa 5 anys, la venda de gambes i llagostins ha anat a la baixa. L’any anterior es va vendre un 15% menys que el 2013, quan les vendes se situaven en els 94,43 milions de kg. Més del 70% del consum d’aquests aliments és congelat.
Per comunitats, Castella i Lleó amb 2,11 kg/càpita és on hi ha el major consum d’aquesta espècie de marisc. La segueixen Galícia (2,05), Andalusia (1,92) i Catalunya (1,91). On menys se’n menja és a Canàries, amb 1,16 kg/càpita.
Entre Tarragona i Palamós
A l’Estat espanyol es capturen 6.000 tones de llagostins anuals, un volum insuficient per a la demanda del mercat, motiu pel qual han d’entrar més de 70.000 tones de producte per posar-lo a la venda. Majoritàriament prové congelat d’Amèrica del Sud i de l’Àfrica, fet que permet tenir-ne tot l’any a l’abast del consumidor.
El país per excel·lència és l’Argentina, com també passa amb la gamba. Ara bé, si es busca producte fresc, les dades de Mercabarna situen el llagostí de Tarragona, seguit del d’Itàlia i Huelva, com el més preuat. L’any 2018 es van capturar 54.000 kg de marisc a la costa del sud de Catalunya, una xifra que enguany esperen superar després de tancar el novembre amb més de 51.000 kg.
El llagostí de Tarragona i la gamba de Palamós frescos permeten tenir una cistella de proximitat
En el cas de la gamba, l’oferta és més àmplia. A l'Estat espanyol es pesquen dos tipus de gamba: la blanca i la vermella. La primera és originària de la zona de l’Atlàntic, on destaca Huelva, mentre que la segona és pròpia del Mediterrani, amb Palamós i Dénia com a principals punts. A tall d’anècdota, les gambes valencianes són una mica més grans i sovint es coneixen com a gambots.
El marisc que es pesca a l’Empordà és el més conegut de Catalunya. S’obté en la zona entre Begur i la riera de Ridaura, on els membres de la Confraria de Pescadors de Palamós van extreure el 2018 un total de 91,5 tones per valor de 3,3 milions d’euros.
El 2018 es van pescar 91,5 tones de gamba de Palamós valorada en 3,3 milions d’euros
El producte compta amb una marca de garantia pròpia creada el 2009 per certificar-ne l’origen i la qualitat, però també per protegir-ne la comercialització i assegurar que la llotja del municipi és el primer punt de venda de la cadena.
Què comprem?
La majoria de grans superfícies ofereixen caixes d’entre 1 i 3 kg de marisc congelat. Normalment aquest producte ve de l’Argentina, el Marroc, Portugal o bé a l’embalatge s’especifica una regió: sud-est Atlàntic, sud del Pacífic, Pacífic... L'origen és molt divers i normalment són zones de pesca intensiva.
Per a qui busqui producte del territori, el més recomanat és adreçar-se als taulells dels frescos i optar per les peixateries i els mercats. Allà es pot trobar amb molta més facilitat la gamba de Palamós i el llagostí de Tarragona per tenir una taula de Nadal de proximitat.