Poc menys de 30 minuts en tren separen Brussel·les, la capital d'Europa, amb la tranquil·la Gant. Només hi ha uns 55 quilòmetres entre les dues ciutats, però un cop arribem a l'estació de Sint-Pieters és fàcil comprovar que la realitat al gran motor de Flandes Oriental és ben diferent del bullici del districte financer europeu. El camí per arribar fins al centre històric de la ciutat des de l'estació és pràcticament recte (només s'ha de caminar una mitja hora per la impronunciable avinguda Kortrijksepoortstraat), però durant el trajecte un s'adona de moltes coses: aquesta ciutat fuig en gran part del turisme, a diferència de la seva veïna Bruges, i reserva aquesta tasca pel petitíssim nucli antic.
No és fins a arribar-hi que comencem a veure els noms dels tradicionals amics de la gentrificació: els McDonald's, Starbucks i Burger King de torn conviuen amb molts monuments que són el millor homenatge al gòtic. Des de Korenlei i Graslei fins a la catedral de Sant Bavó, passant per l'església de Sant Nicolau i l'edifici de l'ajuntament de la ciutat. Tanta bellesa gòtica concentrada en tan poc espai contrasta amb el visitadíssim castell dels comtes de Gant (Gravensteen), d'estil medieval, però amb restauració gòtica, és clar.
Però Gant no viu (només) del turisme. De fet, aquesta ciutat és tan antiga que ha hagut de reinventar el seu model econòmic diversos cops durant la història. Ara bé, malgrat tot, sempre ha mantingut la mateixa pedra angular: el comerç marítim. Una circumstància prou curiosa si tenim en compte que la ciutat es troba a 40 quilòmetres del Mar del Nord. Els rius Escalda i Lys, però, connecten amb la desembocadura que es troba als Països Baixos, el país al qual pertanyia també la ciutat fins a la Revolució Belga de l'any 1830. Així doncs, Gant ha hagut de competir sempre amb el hàndicap que el seu accés marítim no està sota el control del seu país, a diferència de Bruges i Anvers.
Tornar a tenir accés al Mar del Nord va permetre que l'economia de la ciutat es transformés: el sector tèxtil va deixar pas al químic i siderúrgic, i Gant va tornar a ser una ciutat atractiva pel comerç i la indústria
Els preciosos canals que divideixen la ciutat han determinat les èpoques de bonança i misèria. Durant la guerra entra Espanya i Països Baixos al segle XVI, el riu Escalda va ser bloquejat i Gant va encetar l'etapa més dura de la seva història, un fet que va aprofitar Anvers per esdevenir el nou port de referència del país. Aleshores no existia el canal Gant-Terneuzen, que va crear-se com a remei al bloqueig l'any 1827. Tornar a tenir accés al Mar del Nord va permetre que l'economia de la ciutat es transformés: el sector tèxtil va deixar pas al químic i siderúrgic, i Gant va tornar a ser una ciutat atractiva pel comerç i la indústria, sense perdre mai el seu caràcter de ciutat obrera.
El Port del Mar del Nord marca el nou rumb de Gant
Avui, les remodelacions que ha viscut el canal i la facilitat d'accés a grans vaixells al port han permès que Gant sigui un referent logístic del nord d'Europa. No ha sigut fàcil, ateses les seves limitacions i el fet de conviure no només amb Anvers i Bruges, sinó també amb el port més concorregut del continent, el de Rotterdam.
S'estima que el Port del Mar del Nord és el cinquè més important de la Serralada del Nord i genera un valor afegit de 14.000 milions d'euros
Amb l'objectiu de facilitar els processos, Gant va fusionar les seves instal·lacions amb Zeeland (Països Baixos) el gener del 2018, creant el que avui es coneix com el Port del Mar del Nord. Es tracta del cinquè port més important de la Serralada del Nord, i el seu pes econòmic és essencial per a l'economia local, ja que s'estima que genera un valor afegit d'uns 14.000 milions d'euros.
A més, ha esdevingut un exemple d'economia circular i sostenibilitat, dos trets que van en sintonia amb el teixit empresarial actual de Gant. El Port del Mar del Nord disposa d'un centenar d'aerogeneradors que poden proporcionar energia al voltant de 180.000 llars en un any. D'altra banda, s'han engegat iniciatives com CarbonConnect, que aposten per una col·laboració entre les indústries locals i el port a l'hora de capturar el CO₂ emès per les instal·lacions i convertir-lo en combustibles sintètics. Amb els gasos residuals de les siderúrgiques han fet quelcom similar: han desenvolupat el projecte Steel2Chemical per fabricar productes químics a partir dels excedents.
Tecnologia i sostenibilitat enmig d'un entorn universitari
Aquesta empenta sostenible s'ha fet extensible a la ciutat d'avui dia que, a més d'acollir centenars d'estudiants, és un referent per les empreses tecnològiques i d'energies renovables. De fet, a les últimes dècades, la ciutat ha apostat per un gran parc tecnològic de 52 hectàrees (el Technologiepark Zwijnaarde), que està situat al bell mig de les diferents facultats de la branca científica de la Universitat de Gant.
Gant està ultimant un túnel per a bicicletes que connectarà la ciutat amb el seu parc tecnològic i zona universitària
En definitiva, tot un indret verd que, per cert, és especialment accessible per a bicicletes. El passat 2022 es va engegar la construcció d'un túnel propi per aquest tipus de vehicle que connectarà amb les artèries principals de la ciutat. És previst que els treballs de construcció concloguin l'any vinent i siguin un pas més en l'intent de connectar Gant amb un futur verd i sostenible, sense oblidar-se de les seves arrels portuàries.