Abans de la Covid-19 sabíem que es podia fer; ara sabem que ho podem fer. Aquest és el comodí de la trucada que darrerament faig servir a les videoconferències. Val tant pel confinament a casa, pel projecte de Llibreries Obertes*, per les classes no presencials, pels vídeos musicals a pantalla partida o per la Hackaton de la Covid-19. Els cursos de transformació digital ho aguanten tot però la realitat física sol ser més tossuda.
"Abans de la Covid-19 sabíem que es podia fer; ara sabem que ho podem fer"
Doncs com si d’un coneixement prostètic es tractés —coneixement que algú ens ha implantat però que no sabem que tenim fins que el necessitem— hem tret el millor del nostre jo digital i ens hem adaptat a la nova anormalitat.
Sabíem que no calia anar a Madrid (ciutat) ni a Madrid (concepte) cada dos per tres per a fer una reunió o signar algun paper d’una junta. Sabíem que es podia, però no ho feia ningú (els “asados” hi deuen tenir a veure). També sabíem que es podia tenir els millors professors europeus (i de l’altra punta del món) fent classe per a 60.000 alumnes i no només per a 60. I malgrat tenir la tecnologia, els continguts i els professors, no ho fèiem. I també sabíem que era possible fer un festival de cinema a Filmin amb més assistència que si s’hagués fet en sales de cinema presencials. Eppur si muove.
Aquests dies estem veient bars, restaurants, supermercats, perruqueries i ciutats adaptar-se a la nova anormalitat; mesures d’higiene, de distanciament, regulació d’aforaments, d’horaris i torns. El cert és que el nostre entorn haurà canviat per sempre després de la Covid-19 tal i com propugnen els apologetes del res-no-serà-com-abans. Però crec que més que el nostre entorn els que haurem canviat més encara haurem estat nosaltres.
"Sabíem que no calia anar a Madrid (ciutat) ni a Madrid (concepte) cada dos per tres per a fer una reunió o signar algun paper d’una junta"
En les meves inacabables rondes de videoconferència començo a detectar una adaptació a la nova anormalitat, una adaptació que costarà de revertir; costarà tornar a fer desplaçaments d’una hora per anar a la feina en trens que no van, d’anar en avió a Madrid (ciutat) i Madrid (concepte) per fer una reunió, de llogar un pis a Barcelona per assistir a classes a la universitat o de fer interminables cues per assistir a un festival de cinema.
O potser no, perquè l’anormalitat no és això d’ara sinó allò d’abans. Potser ara som a la normalitat que hauria d’haver estat sempre i per això ens hi hem adaptat tan de pressa.
——
* Avui hem tancat Llibreries Obertes tal i com vam anunciar en crear el projecte. El compromís era ajudar a les llibreries mentre romanguessin tancades i no fer una botiga en línia que podés competir-hi un cop obrissin. El projecte ha ajudat a 453 llibreries a vendre més de 50.000 llibres. ACS.