El debat és ara de distància. Hem passat de parlar de números a parlar de noms i cognoms; de visualitzar la informació de la pandèmia en corbes a fisicalitzar-la en taüts; de les dades massives a les dades petites; dels deu mil morts a deu mil quilòmetres al mort a un quilòmetre.
"Hem passat de parlar de números a parlar de noms i cognoms; de visualitzar la informació de la pandèmia en corbes a fisicalitzar-la en taüts; de les dades massives a les dades petites"
La fisicalització de la informació és fonamental per ajudar-nos a entendre el món en què vivim. No tenim el cervell massa ben cablejat per entendre bé els processos exponencials; en el nostre dia a dia no ens toca gestionar cap fenomen exponencial i els que se’ns presenten a la natura o són massa lents o massa ràpids per a que els puguem capir. Encara ens meravellem quan sentim la història de la invenció dels escacs; de quan el savi li va demanar al rei un gra d’arròs al primer escac, dos al segon, quatre al tercer i així successivament fins a arribar a seixantaquatrè escac. Aquesta és una progressió aritmètica de raó 2, (1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, 1.024, 2.048…) és la que fan servir els ordinadors en la seva lògica binària i la responsable que un kilobyte siguin 1.024 bytes i no 1.000.
El rei va concedir al savi el seu desig pensant que amb un parell de sacs d’arròs com a molt ja faria. De fet això és el que ens diu el sentit comú. La realitat és tota una altra. La quantitat de grans d’arròs que el savi havia de percebre era d’un 1 seguit de 19 zeros o el que és el mateix, 246 cops la producció mundial d’arròs de la temporada 2016-2017. Humiliat, l’emperador li va fer tallar el cap. Que encara ens fascini aquesta rondalla de fa mil cinc-cents anys és la demostració palpable de la nostra incomprensió davant dels processos exponencials.
Imagineu ara que la progressió geomètrica no sigui de raó 2, com la dels escacs, sinó que sigui de raó 3. Suposem que cada persona afectada de SARS-Cov-2 pugui encomanar-lo a 3 persones més si no observa les mínimes mesures de distanciament social. La progressió seria llavors de 1, 3, 9, 27, 81, 243, 729, 2187, 6561, 19.683, 59.049… Fent l’analogia amb els escacs, quan arribéssim al final del tauler el total de persones afectades per la Covid-19 seria d’un 1 seguit de 30 zeros, més que estrelles en l’univers conegut.
Aquestes dades no són més que un passatemps i no tenen cap valor científic, només serveixen per demostrar que el nostre cervell no està cablejat per entendre aquest tipus de processos. En canvi, el tenim molt ben cablejat per a percebre informació visual, identificar patrons i copiar pautes de comportament. Al cap i a la fi és copiant com aprenem a caminar, a parlar, a escriure llibres o a construir catedrals.
"És copiant com aprenem a caminar, a parlar, a escriure llibres o a construir catedrals"
Per acabar, i després del mareig de xifres, us proposo veure aquest curt espot que el Departament de Salut d’Ohio ha publicat a Youtube per explicar com es para una pandèmia amb mesures de distanciament social. La primera part mostra la fisicalització d’una exponencial (molt similar a una reacció de fissió nuclear per cert), la segona mostra un patró de comportament fàcilment identificable pel nostre cervell. Per a que tothom el pugui aprendre copiant-lo.