Ahir va ser dia d’EGM, el dia en què locutors donen les gràcies, directors fan números i totes les ràdios guanyen. Feliciteu-los, felicitem-nos.
"La ràdio sempre hi és. Sobretot en guerres, atemptats, crisis i, no ho sabíem encara, en pandèmies"
La ràdio sempre hi és. Sobretot en guerres, atemptats, crisis i, no ho sabíem encara, en pandèmies. No cal estar abonat a cap servei, ni tenir dades al mòbil, ni que t’arribi fibra a casa. Un transistor, piles i pitjar un botó. I a vegades ni això. L’hora de ràdio més escoltada en condicions normals és de 8 a 9 del matí que coincideix amb els desplaçaments en cotxe de bona part de la població. Observeu que en el cas del cotxe no cal ni encendre la ràdio: s’encén amb el contacte. És aquesta facilitat d’ús, aquesta experiència d’usuari que no requereix de manual d’instruccions que fa que sempre hi sigui, i sigui per tothom.
Aquests dies són dies xarxes socials i de ràdio. Si un fet excepcional ja n’hauria incrementat el consum, el fet d’estar confinats i treballar moltes hores sols però connectats ha fet reconnectar molta gent amb una ràdio que és només a un clic de distància.
La ràdio és una supervivent que s’ha adaptat com ningú a la digitalització de la informació. Si quan va arribar la tele li va cedir el seu lloc al menjador de casa i se’n va anar a la cuina i posteriorment al cotxe, amb internet no ha anat enlloc; s’hi ha fusionat per donar un resultat superior a la suma de les parts. Ràdio en línia, podcasts, participació en directe, integració amb xarxes socials, contingut multimèdia, històries transmèdia…
"La ràdio és una supervivent que s’ha adaptat com ningú a la digitalització de la informació"
Estic convençut que la ràdio serà un dels grans beneficiats per la pandèmia, no només en el seu rol informatiu sinó en la vessant instrumental. La Natza Farré ahir a La Competència, arran de les 24 edicions del programa fetes en confinament, es preguntava si a partir d’ara no podríem treballar sempre així. De fet jo m’ho pregunto també aplicat a la meva feina. La resposta la va donar sense saber-ho a la tarda el Toni Clapés en el seu retorn radiofònic després de set mesos de malaltia: “el teletreball és una merda”.