27
de Març
de
2017
Act.
27
de Març
de
2017
Fa tres mesos que DonaldTrump és president dels Estats Units i ja podem tenir per segur que la seva administració farà història. En especial pel que fa al medi ambient, perquè aquest dimarts signarà l'ordre executiva que posa fi a les limitacions al sector del carbó que havia iniciat el seu predecessor, Barack Obama. Aquesta iniciativa respon al pla An America First Energy Plan, el document d'un sol full en què es descriu la política energètica de la nova administració i que va ser publicat l'endemà de la victòria electoral de l'empresari.
Amb la signatura d'aquest dimarts, Trump fa un gir de 180 graus a les polítiques proposades el 2015 per Obama, la Unió Europea i la Xina a la Conferència de París. "Dins el camí dictat per París, molts països anaven a deixar el carbó. Trump vol recuperar-lo", explica MarianoMarzo, catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona. "Ens trobem davant una nova era per a l'explotació de carbó, petroli i gas als Estats Units", afegeix l'expert durant una conferència sobre política energètica i mediambiental de l'Administració Trump, organitzada per Esade i on també ha participat el catedràtic d'Economia, FrancescXavierMena.
Una nova (i vella) política energètica
L'estratègia energètica que Trump enceta aquest dimarts suposa un canvi de paradigma; però també implica un retorn al vell model energètic basat en els combustibles fòssils. El pla no cita en cap moment el canvi climàtic, l'energia nuclear o les renovables; i posa èmfasi a potenciar els combustibles fòssils (gas, petroli i carbó).
Els Estats Units són el segon país amb major producció de carbó del món, només darrere de la Xina. A més, com indica el professor Mena, "ja tenen independència energètica en gas natural. I aviat ho seran en altres sectors com el petroli". "Fins a l'any 1973, els Estats Units exportava més petroli que no pas n'importava. Un dels objectius de Trump és tornar a ser autosuficient en aquest àmbit", explica l'expert.
Tot plegat s'emmarca en el mateix lema de Trump: America First. "Trump no ha fet més que posar en pràctica el que havia promès en campanya: fer que el que es consumeixi als EUA es produeixi al país, i potenciar el sector del carbó", argumenta Mena. A més, segons el catedràtic d'Esade, el preu del gas als Estats Units està per terra; i això és el que vol Trump per fer que les empreses siguin més competitives i les famílies tinguin més diners. El president dels Estats Units també vol assolir l'autosuficiència energètica per evitar la dependència dels països del Golf. Deslligar-se d'Aràbia Saudita en el consum de petroli, per exemple, permetria a Trump donar suport amb més llibertat a Israel, el deslliuraria d'una aliança incòmoda i li donaria més marge de maniobra en la lluita contra el terrorisme islàmic.
En definitiva, Trump cerca l'autarquia i per fer-ho vol penalitzar les importacions de combustibles fòssils i eliminar qualsevol tipus de restricció al sector dins dels Estats Units. "Trump vol apujar un 20% les taxes al petroli estranger per no dependre de l'OPEP", diu Mena. També, com indica Marzo, "Trump està parlant d'una rebaixa als impostos en l'exploració de gas i petroli i ja està buscant recursos a l'Àrtic, tot revocant una prohibició d'Obama".
El professor Francesc Xavier Mena durant la conferència. Esade
La reacció del sector dins i fora dels Estats Units
Les polítiques de Trump són una gran notícia per a les empreses nord-americanes del sector del petroli i el gas; però sobretot per a les del carbó. "Les companyies dels Estats Units dedicades al carbó són les que més van pujar a la borsa el dia que va guanyar Trump", comenta Mena, "tres de les quatre empreses més importants del sector als Estats Units estaven en suspensió de pagaments i van veure pujar les seves accions."
World Oil, la revista de referència en el sector del petroli, qualifica de malson els vuit anys de regulació de Barack Obama i, en canvi, considera a Trump molt més friendly en el desenvolupament d'hidrocarburs. "La gent del sector no amaga que esperen que el control republicà al Congrès i el Senat elimini les lleis iniciades per Obama", adverteix Marzo.
A l'exterior, qui es mira amb preocupació les polítiques de Trump és la Unió Europea, la Xina i el conjunt de l'OPEP. Els dos primers, perquè veuen com els seus intents per apostar per les energies renovables patiran un dur revés. I els països àrabs de l'OPEP, perquè poden perdre un aliat i milions de dòlars en l'exportació de petroli. "Si els Estats Units no depenen de l'Orient Mitjà energèticament, aquests països el perden com a protector", indica Mena. Qui s'ho mira tot amb bons ulls, en canvi, és Vladimir Putin. No és per a menys, Rússia és el major productor de gas del món i un dels països que emet més gasos d'efecte hivernacle.
Tendències pel futur
Per visualitzar els següents passos en les polítiques ecològiques i energètiques de Trump, conclouen ambdós experts, només cal fer un cop d'ull al seu gabinet. RexTillerson, el nou secretari d'Estat, ha estat CEO de la petrolera ExxonMobil i ha rebut la medalla a l'Ordre de l'Amistat de mans del president rus Vladimir Putin. El nou cap de l'EPA, l'Agència de Protecció Ambiental, Scott Pruitt, considera que el diòxid de carboni no és el contribuïdor principal de l'escalfament del planeta. I el mateix Trump ha arribat a negar l'existència del canvi climàtic, que en un tuit va atribuir a una invenció de la Xina.
Francesc Xavier Mena preveu ampliacions en els oleoductes dins els Estats Units, canvis en les relacions amb el Pròxim Orient, perjudicis pel cotxe elèctric i pals a la roda a la lluita contra el canvi climàtic. "Trump ja ha eliminat totes les ajudes nord-americanes a les Nacions Unides en temes de medi ambient", explica. Mariano Marzo, per la seva banda, preveu "un acostament en les relacions dels Estats Units a Rússia i una aliança entre aquestes dues grans potències en hidrocarburs".
El professor d'Esade considera que, tot i que encara està per veure com reaccionaran la resta de països, l'oposició demòcrata, la premsa o els mateixos membres del partit republicà; tot sembla indicar que Trump aconseguirà canviar per complet el model energètic del seu país, i afectarà el de tercers. "Ens acostem a una situació que no hem vist mai abans", afirma l'expert.
Amb la signatura d'aquest dimarts, Trump fa un gir de 180 graus a les polítiques proposades el 2015 per Obama, la Unió Europea i la Xina a la Conferència de París. "Dins el camí dictat per París, molts països anaven a deixar el carbó. Trump vol recuperar-lo", explica MarianoMarzo, catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona. "Ens trobem davant una nova era per a l'explotació de carbó, petroli i gas als Estats Units", afegeix l'expert durant una conferència sobre política energètica i mediambiental de l'Administració Trump, organitzada per Esade i on també ha participat el catedràtic d'Economia, FrancescXavierMena.
Una nova (i vella) política energètica
L'estratègia energètica que Trump enceta aquest dimarts suposa un canvi de paradigma; però també implica un retorn al vell model energètic basat en els combustibles fòssils. El pla no cita en cap moment el canvi climàtic, l'energia nuclear o les renovables; i posa èmfasi a potenciar els combustibles fòssils (gas, petroli i carbó).
Els Estats Units són el segon país amb major producció de carbó del món, només darrere de la Xina. A més, com indica el professor Mena, "ja tenen independència energètica en gas natural. I aviat ho seran en altres sectors com el petroli". "Fins a l'any 1973, els Estats Units exportava més petroli que no pas n'importava. Un dels objectius de Trump és tornar a ser autosuficient en aquest àmbit", explica l'expert.
Tot plegat s'emmarca en el mateix lema de Trump: America First. "Trump no ha fet més que posar en pràctica el que havia promès en campanya: fer que el que es consumeixi als EUA es produeixi al país, i potenciar el sector del carbó", argumenta Mena. A més, segons el catedràtic d'Esade, el preu del gas als Estats Units està per terra; i això és el que vol Trump per fer que les empreses siguin més competitives i les famílies tinguin més diners. El president dels Estats Units també vol assolir l'autosuficiència energètica per evitar la dependència dels països del Golf. Deslligar-se d'Aràbia Saudita en el consum de petroli, per exemple, permetria a Trump donar suport amb més llibertat a Israel, el deslliuraria d'una aliança incòmoda i li donaria més marge de maniobra en la lluita contra el terrorisme islàmic.
En definitiva, Trump cerca l'autarquia i per fer-ho vol penalitzar les importacions de combustibles fòssils i eliminar qualsevol tipus de restricció al sector dins dels Estats Units. "Trump vol apujar un 20% les taxes al petroli estranger per no dependre de l'OPEP", diu Mena. També, com indica Marzo, "Trump està parlant d'una rebaixa als impostos en l'exploració de gas i petroli i ja està buscant recursos a l'Àrtic, tot revocant una prohibició d'Obama".
El professor Francesc Xavier Mena durant la conferència. Esade
La reacció del sector dins i fora dels Estats Units
Les polítiques de Trump són una gran notícia per a les empreses nord-americanes del sector del petroli i el gas; però sobretot per a les del carbó. "Les companyies dels Estats Units dedicades al carbó són les que més van pujar a la borsa el dia que va guanyar Trump", comenta Mena, "tres de les quatre empreses més importants del sector als Estats Units estaven en suspensió de pagaments i van veure pujar les seves accions."
World Oil, la revista de referència en el sector del petroli, qualifica de malson els vuit anys de regulació de Barack Obama i, en canvi, considera a Trump molt més friendly en el desenvolupament d'hidrocarburs. "La gent del sector no amaga que esperen que el control republicà al Congrès i el Senat elimini les lleis iniciades per Obama", adverteix Marzo.
A l'exterior, qui es mira amb preocupació les polítiques de Trump és la Unió Europea, la Xina i el conjunt de l'OPEP. Els dos primers, perquè veuen com els seus intents per apostar per les energies renovables patiran un dur revés. I els països àrabs de l'OPEP, perquè poden perdre un aliat i milions de dòlars en l'exportació de petroli. "Si els Estats Units no depenen de l'Orient Mitjà energèticament, aquests països el perden com a protector", indica Mena. Qui s'ho mira tot amb bons ulls, en canvi, és Vladimir Putin. No és per a menys, Rússia és el major productor de gas del món i un dels països que emet més gasos d'efecte hivernacle.
Tendències pel futur
Per visualitzar els següents passos en les polítiques ecològiques i energètiques de Trump, conclouen ambdós experts, només cal fer un cop d'ull al seu gabinet. RexTillerson, el nou secretari d'Estat, ha estat CEO de la petrolera ExxonMobil i ha rebut la medalla a l'Ordre de l'Amistat de mans del president rus Vladimir Putin. El nou cap de l'EPA, l'Agència de Protecció Ambiental, Scott Pruitt, considera que el diòxid de carboni no és el contribuïdor principal de l'escalfament del planeta. I el mateix Trump ha arribat a negar l'existència del canvi climàtic, que en un tuit va atribuir a una invenció de la Xina.
The concept of global warming was created by and for the Chinese in order to make U.S. manufacturing non-competitive.
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 6 de noviembre de 2012
Francesc Xavier Mena preveu ampliacions en els oleoductes dins els Estats Units, canvis en les relacions amb el Pròxim Orient, perjudicis pel cotxe elèctric i pals a la roda a la lluita contra el canvi climàtic. "Trump ja ha eliminat totes les ajudes nord-americanes a les Nacions Unides en temes de medi ambient", explica. Mariano Marzo, per la seva banda, preveu "un acostament en les relacions dels Estats Units a Rússia i una aliança entre aquestes dues grans potències en hidrocarburs".
El professor d'Esade considera que, tot i que encara està per veure com reaccionaran la resta de països, l'oposició demòcrata, la premsa o els mateixos membres del partit republicà; tot sembla indicar que Trump aconseguirà canviar per complet el model energètic del seu país, i afectarà el de tercers. "Ens acostem a una situació que no hem vist mai abans", afirma l'expert.