Si amb 2020 arrenca la nova dècada, aquesta ho fa de la mà d'un llibret escrit per la Coalició Progressista. L'entorn econòmic internacional s'antulla, segons sembla fins ara, borrascós amb la guerra comercial, Brexit, emergents turbulents, sector automobilístic copejat i la zona euro deprimida, més el rosari de conflictes geopolítics, petroli, borses vacil·lants…. Això afecta les nostres exportacions. A més, es vocifera contrarreformar el reformat laboralment i un quadre idíl·lic a cop impositiu que, amb solament veure-ho, deixa atordit a l'empresariat...
L'economia espanyola afluixarà el pas, creixent a l'1,7%, per sota del 2,4% de 2018 i de l'1,9% de 2019. Creixerà, doncs, amb menys intensitat recolzant-se en el dinamisme de la demanda interna gràcies a la solidesa patrimonial de les famílies i empreses que durant aquests anys han reduït fortament els seus deutes, en més de 207.000 milions d'euros les famílies des de 2008 a 2019 i en gairebé 400.000 milions les nostres empreses, mentre que en canvi el deute públic ha augmentat en més de 800.000 milions d'euros.
A més, la recuperació de rendes, la més gran ocupació i la senda acomodatícia de la política monetària de la mà del Banc Central Europeu contribueixen al fet que el finançament sigui folgat, sense que es prevegi molta demanda de crèdit per part de les llars i sí que s'augura un repunt de l'estalvi de les famílies. Pesa la psicosi de crisi i els riscos que amenacen tant al nostre entorn com al mateix país. Potser això expliqui, en part, el perquè de la cautela gastadora que fins al dia d'avui s'observa en el capítol de les rebaixes.
"Es vocifera contrarreformar el reformat laboralment i un quadre idíl·lic a cop impositiu que, amb solament veure-ho, deixa atordit a l'empresariat..."
La inversió empresarial es modera a causa de tanta incertesa, i amb ella ho fa la construcció… Amb les expectatives actuals, les empreses l'hi pensen dues vegades abans d'invertir en actius productius i no solament per la perspectiva que ofereix el mercat espanyol, també pels cels ennuvolats que s'albiren a Europa, que és la destinació principal de les nostres exportacions, i els núvols, que ja descarreguen, als Estats Units en contra dels productes "made in Spain" per allò que abans apuntàvem de la falta de diplomàcia econòmica envers la primera potència econòmica mundial.
En 2020 cedirà el brio del mercat laboral, creixent l'ocupació sola a l'1,3% enfront del 2% de 2019. La pujada del salari mínim, que ja ha jugat alguna mala passada en 2019, pot empitjorar el panorama de l'ocupació. I àdhuc i creant ocupació, el problema estructural és que l'atur està ancorat per sobre del 14% i Espanya es consolida, des de fa massa anys, al segon país europeu amb la taxa d'atur més alta, per darrere de Grècia. Convé assenyalar que els hel·lens van rebaixant el seu atur amb embranzida, senyal inequívoc que la seva lenta recuperació econòmica es va produint. Portem molts anys amb una taxa de desocupació absolutament perniciosa i que constata la feblesa i vulnerabilitat del nostre mercat laboral. Els virus de les protestes i les febres populistes avorten l'enllumenament de reformes necessàries, verbigràcia, les que afecten el cada vegada més preocupant envelliment de la població i el necessari quadri de les pensions.
"Els virus de les protestes i les febres populistes avorten l'enllumenament de reformes necessàries, verbigràcia, les que afecten el cada vegada més preocupant envelliment de la població i el necessari quadri de les pensions"
En definitiva, un paisatge bastant tèrbol amb el qual dóna inici la marxa de 2020 i molt seriosos desafiaments als quals s'enfronten els nostres governants que veurem en quina mesura compleixen les seves promeses, si són capaces de dormir com un tronc o l'insomni els turmenta en la calor de la nit… No he parlat per no desanimar al sofert lector d'un altre passatge al qual és ineludible referir-se: el nostre deute exterior brut que actualment és de 2,12 bilions d'euros, el 172% del nostre PIB! Alerta, doncs, a aquest extrem que constitueix una seriosa vulnerabilitat per a la nostra economia.
Depenem de l'exterior. I als qui ens presten els seus diners i ho inverteixen aquí, cal oferir-los una imatge econòmica i financera diguem que decorosa, perquè Espanya no gaudeix d'una posició d'independència ni en l'econòmic –inversions estrangeres aquí, exportacions, turisme– ni en el financer –el deute públic i també la privada es nodreix de recursos procedents allèn les nostres fronteres-.
En qualsevol cas, perquè vostè, pacient lector, es tranquil·litzi li diré que, com a soci i accionista del RCD Espanyol que sóc, malgrat que siguem el farolillo vermell de la classificació, l'empat del 4 de gener davant el líder, el FC Barcelona, ens va contagiar d'un entusiasme i il·lusió impagables, enfortint encara més la nostra fe en la salvació. Per tant, ànims elevats davant aquest intrigant 2020!