Com serà l'economia i la vida post-confinament (que no postcovid-19)? Aquesta és la pregunta del milió, la que tothom es fa, però la que ningú sap respondre. Ja immersos en la nova normalitat, és moment de plantejar-se "què passarà ara", però sempre tenint clar que, "encara que ningú ho sap amb certesa" perquè depèn d'una sèrie de factors, "cal mentalizar-se que d'aquesta crisi sortirem xacrosos i sobreendeutats". Clar i contundent, l'economista José María Gay de Liébana ha donat un bany de realitat en un seminari en línia organitzat per Foment del Treball on, juntament amb el secretari general adjunt i director d'Economia de la patronal, Salvador Guillermo, i el director d'Economia de la CEOE i director general de l'Institut d'Estudis Econòmics, Gregorio Izquierdo, han posat els punts sobre les is en les mesures econòmiques (no) adoptades pel Govern espanyol, a qui han reclamat que dialogui amb els agents socials per trobar una sortida a la situació econòmica el menys dolorosa possible.
Des de l'inici de la pandèmia de coronavirus, els agents socials no han deixat de reclamar a l'Executiu estatal que se'ls tingui en compte a l'hora d'aplicar noves mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi, i aquest continua sent el reclam a dia d'avui. "Seria nefast per a l'economia que la política no fes la seva feina". Després de recordar que "acabat el confinament, només s'acaben les restriccions d'una part de l'activitat quotidiana", i després de tornar a parlar de la importància d'allargar els ERTO fins a desembre perquè no es converteixin en ERO, Guillermo ha insistit en la idea que "la crisi és tan important que no només la podem deixar als polítics i és important que es tingui en compte als agents socials, que permetin la visualització d'aquest escenari".
Izquierdo va un pas més enllà i aposta per establir hipòtesis per poder treballar en els diferents escenaris que pot oferir el futur perquè, avisa, l'economia "pot caure un 20% fàcilment en el segon trimestre" i, precisament per això, "és important diagnosticar la situació", així com "distingir el que és urgent del que és important".
Pronòstic i diagnòstic de Gay de Liébana
Ara més que mai, Espanya es troba en una "situació compromesa" perquè, alerta Gay de Liébana, "estem tocadets pel nostre model productiu, per l'ocupació, la falta de qualificació i perquè no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per fer els deures". I, sense els deures fets, la crisi derivada de la pandèmia ataca més fort a l'Estat i, encara més, a un Estat que no ha aplicat palanques fiscals, que "haguessin permès a un Estat com Déu mana actuar amb eficàcia i promptitud i donar oxigen a les nostres empreses".
Guillermo: "Seria nefast per a l'economia que la política no fes la seva feina"
Si a això se suma que "la crisi ens impacta de forma brutal" al model productiu espanyol, amb un gran component del sector serveis; així com que "l'economia espanyola està una mica primeta" i que el "creixement del PIB ha estat dopat", el resultat és poc esperançador. Segons Gay de Liébana, "aquesta serà una crisi de liquiditat en general i a aquesta la segueix una crisi d'insolvència perquè no es pot pagar als creditors i hi ha molt endeutament".
"Donald Trump serà una bèstia, però ha donat 350.000 milions de dòlars a les petites i mitges empreses a canvi que mantinguin l'ocupació i no ho han de retornar, actuen a manera de subvenció com ha fet Dinamarca", exposa. A més, si aquesta despesa pública es tradueix en una pujada d'impostos, la política pressupostària no serà sostenible perquè, segons Izquierdo, "no només pugen els costos quan feia falta baixar-los, sinó perquè dinamites els incentius".
Espanya, amb E d'endeutament
Lamentant que "apel·lem a la gran solució, la solidaritat d'Europa", Gay de Liébana ha assenyalat que existeix "cert confusionisme en aquest sentit" perquè "el sud no ha sabut gestionar", al mateix temps que ha recordat que els diners del fons de reconstrucció europeu -d'un total de 750.000 milions d'euros- "caldrà retornar-los" i que la Unió Europea "ja treballa en diferents alternatives d'impostos i la contribució de cada Estat membre serà més elevada perquè a més el Regne unit no hi és".
Gay de Liébana: "Ara és el moment de posar el dit a la nafra, Espanya s'escriu amb E d'endeutament i el nostre dèficit és terrorífic"
"Ara és el moment de posar el dit a la nafra, Espanya s'escriu amb E d'endeutament i el nostre dèficit és terrorífic". La sentència és dura i té a veure amb "el maleït ball del dèficit públic" que ha passat per les nostres vides entre el 2008 i el 2020 i que s'enfila fins als 941.000 milions d'euros, el 84% del PIB. "Estem passant d'una economia de mercat a una economia intervinguda", adverteix l'economista.
D'aquesta manera, "el primer agent econòmic de l'Estat serà l'Estat" i el que previsiblement faran serà "estrènyer a uns quants quan no cal pujar els impostos per sostenir aquest model subsidiat d'economia". Així doncs, de la crisi sanitària hem passat a una crisi econòmica que ja ha desembocat en una crisi social: "Mai hagués pogut imaginar que arribéssim a veure les cues de la gana".
Pich, Guillermo, Izquierdo i Gay de Liébana en el seminari organitzat per Foment sobre l'economia post-confinament
La solució passa per revertir i aprofitar la situació per repensar l'economia i, d'aquesta manera, "apostar per l'Espanya que volem, la de la reindustrialització i la de la transformació digital", cosa que passa per "repoblar l'Espanya buidada" perquè, per exemple, Gay de Liébana, que es troba en aquests moments en el món rural, reclama una millor connexió de banda ampla o tenir un tren "que em permetés arribar a Barcelona en 1 hora i no en 3.30 hores". Sumar a l'economia de serveis una economia industrial forta.
ERTO, els capitans del temporal
Però, com es pot capejar el temporal de la millor manera possible? Tenint en compte que Espanya és un país de pimes i que aquestes "no compten amb reserves per capejar el temporal", torna a aparèixer el gran protagonista d'aquesta pandèmia, els ERTO per força major. A vuit dies perquè caduqui el Reial decret-llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l'ocupació, que allargava aquests expedients fins al 30 de juny, el Govern espanyol encara no ha dictat sentència sobre la seva possible ampliació, que seria presumiblement fins al 30 de setembre.
Izquierdo: "L'empresa privada és la palanca de la recuperació"
Allargar-los "és la gran solució per capejar el temporal", afirma Gay de Liébana, mentre que Guillermo avisa que "no es pot reformular els ERTO només amb l'ull posat en els comptes públics, perquè responen a una conjuntura, i els obliguem a què passin molt ràpidament a la situació prèvia, però possiblement passin però per liquidar l'empresa"; i Izquierdo fa una crida a "no retirar els pocs instruments que tenim" perquè aquesta és "la solució menys dolenta".
I aquí tornem al principi. Si, com recorda Gay de Liébana, "tot es fa a cop de BOE, que és aliè a la realitat econòmica" i no es parla amb els diferents actors i sectors, la realitat post-confinament ens deixarà a la cua d'Europa. Com diu el director d'Economia de la CEOE, "l'empresa privada és la palanca de la recuperació" i, si se la té en compte, podrem "preservar la producció i establir les bases d'un creixement econòmic a llarg termini d'una economia moderna i transformada". Perquè, segons Liébana, "sortirem una mica xacrosos, una mica fotuts, però tirarem endavant".