Les noves cares, sobretot femenines, del Govern espanyol mostren una picada d'ullet clara cap a Europa i, al marge d'aquesta o aquella altra cartera, la missió pròpiament econòmica que té a Hisenda i Economia com a principals protagonistes, agrada a Europa.
Nadia Calviño és una dona que té una sòlida experiència en fòrums europeus i internacionals exercint càrrecs de rellevància al cor europeu, ben relacionada amb els principals organismes i en condicions de manejar amb destresa la cartera d'Economia. Aquest és un ministeri que, després dels cops esdevinguts i de l'ortodòxia marcada des de Washington, Brussel·les i Frankfurt, ha de moure's pel camí de la diplomàcia a tall de ministeri d'afers exteriors. Perquè Espanya encara té molt per negociar en aquestes ciutats.
De Montoro a Montero, sempre amb accent andalús, i María Jesús Montero, metgessa i cirurgiana, arriba a la Hisenda estatal procedent de la Hisenda andalusa. Potser no sigui tan desgavellat que una galena es responsabilitzi de les nostres finances públiques perquè necessitarà un fi bisturí per intervenir-les en un moment on els afanys expansius de la despesa social poden provocar un repunt del dèficit que només s'equilibraria imposant càrregues tributàries més grans a la ciutadania o a les empreses.
El finançament que més preocupa
Però si hi ha un assumpte que preocupa amb caràcter immediat a Espanya és el del finançament autonòmic, que afecta totes les parts involucrades, sense distincions. El fet que qui hagi de lidiar amb aquest brau miura sigui precisament algú que ha estat a l'altre costat del diàleg, poc fluït i a vegades silenciós, en pro d'harmonitzar criteris i buscar solucions reals per pal·liar el crònic dèficit de les nostres comunitats autònomes, obre un fil d'esperança per solucionar, anem a veure si d'una vegada per sempre i acontentant a totes les parts, el conflicte de profund calat que altera els ànims.
"Si hi ha un assumpte que preocupa amb caràcter immediat a Espanya és el del finançament autonòmic, que afecta totes les parts involucrades"
Un altre punt a tenir en compte pel que fa a plantejaments que faci el nou Govern i, en concret Hisenda, és l'augment de les càrregues tributàries. Es parla de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques augmentant el gravamen per a les rendes altes que són en teoria les que superen els 150.000 euros anuals, incloses les procedents del capital.
Es rumoreja que a la banca se li imposarà un gravamen especial sobre els seus beneficis, coincidint amb un moment amb els comptes de resultats de les nostres entitats financeres es troben entre dotacions a provisions, pèrdues per actius tòxics i estrenyiment de marges a causa de les condicions monetàries. I no són precisament els reis de la festa. S'insisteix, com és habitual, a incrementar els tributs sobre energia i medi ambient, de reforçar la pressió fiscal autonòmica…
L'impost de societats: què, qui i per què?
Però si que hi ha un punt del qual es parla amb bastant lleugeresa i que revesteix perfils controvertits. Ens referim a l'augment de la tributació per l'Impost de societats. Sense entrar en el modus operandi d'aquest, sí que convé subratllar que en els anys d'eufòria, quan l'exuberància regnava a les nostres vides i al món dels negocis, la recaptació per aquest impost va arribar a superar els 44.000 milions d'euros. Actualment, es mou al voltant dels 23.000 milions.
"Els polítics veuen en l'Impost de societats una espècie de pedra filosofal per fer créixer els ingressos tributaris"
Els polítics veuen en l'Impost de societats una espècie de pedra filosofal per fer créixer els ingressos tributaris. No obstant això, cal recordar que després dels set anys de vaques grosses van venir els set anys de vaques magres. Què va passar durant els anys difícils? Que moltes empreses van acumular abundats pèrdues.
Si quan es guanya es tributa a Hisenda, quan es perd es genera el dret a compensar pèrdues amb beneficis futurs. Actualment, llueixen en molts balanços, sobretot de grans empreses i d'entitats bancàries, els anomenats “actius per impostos diferits” que, en llenguatge corrent, es tradueixen en les quantitats de diners que les empreses deixaran de pagar a Hisenda per l'Impost de societats.
Per tant, Hisenda perd capacitat recaptatòria. I parlem d'una xifra que ronda els 100.000 milions d'euros. Aquesta és la suma que Hisenda deixarà de recaptar en el present i futur per l'Impost de societats. Un parell de xifres il·lustren aquest tema. Del conjunt d'empreses no financeres de l'Ibex 35 es registren actius per impostos diferits per més de 33.000 milions d'euros al tancament de l'exercici 2017 mentre que la banca acumula més de 65.000 milions d'euros. Aquests són els grans contribuents de l'Impost de societats.