Gemma Vivet és la nova consellera delegada del Grup Gepork, referent del sector agroalimentari i veterinari de Catalunya. En un any de creixement sostingut pel grup, amb una facturació rècord de 96 milions d'euros, Gepork és l'única empresa dins del top 4 del sector a Espanya que manté el 100% del capital social en mans familiars, concretament de la família Puigdollers-Vivet. Des de l'abril de 2023 és la nova presidenta del Consell Empresarial d'Osona (CEDO), en substitució de Lurdes Baulenes (Construccions Ferrer), que va ocupar el càrrec durant l’última dècada. En el primer any de càrrec, juntament amb la Junta Directiva, Vivet ha creat nous grups de treball i ha aconseguit fer créixer en gairebé un 30% la xifra d'associats del CEDO.
Inquieta, curiosa i amb ganes d’aportar el seu bagatge professional a la societat, també forma part de la Fundació d’Empresaris de Catalunya (Femcat). Un motiu per sentir-se orgullosa d’Osona? L’emprenedoria. I, entre els reptes pendents: una millora de les infraestructures i la mobilitat, més connexions i sinergies entre empreses i centres educatius, a més de la imprescindible desburocratització de l'administració pública.
Un qüestionari breu:
Defineixi Osona amb una paraula: una comarca emprenedora.
Un repte per al vostre territori: augmentar demogràficament.
Una empresa per treure'n pit: Gepork (somriu), Casa Tarradellas, Grup Bon Preu, Sant Tomàs o Girbau.
El sector del moment: agroalimentari.
Una personalitat destacada, del passat o del present: Oriol Guixà.
Una lliçó apresa recentment: que sempre hi ha molt per aprendre.
Si visito el Consell Empresarial d'Osona (CEDO) d'aquí a cinc anys, com us agradaria que us trobés? Amb un augment de socis i de més persones implicades. Seria un honor.
Sense cap mena de dubte, la comarca d'Osona juga a la lliga d’or de l’àmbit empresarial. Companyies de la talla de Bon Preu, La Farga o Casa Tarradellas formen part del selecte club osonenc que s’ha convertit en una de les locomotores econòmiques de la província de Barcelona, juntament amb el Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Tot gràcies a una facturació anual de més de 1.000 milions d'euros per companyia, plantilles formades per centenars de treballadors o amb plans d’expansió arreu del país. També hi ha petites i mitjanes empreses que tenen molt a dir. Quin rol té el Consell Empresarial d'Osona a la comarca?
El Consell Empresarial d’Osona va néixer ara fa 26 anys de la mà d’un seguit d’empresaris de la comarca que van veure la necessitat d’actuar junts enfront d'uns temes que els preocupaven. Va ser una iniciativa privada que des dels seus inicis va apostar per donar servei qualitatiu a les empreses i no posar el focus en un servei que podria desenvolupar qualsevol altra entitat empresarial. Al llarg dels anys, el nombre de socis s'ha anat incrementant i ha arribat avui a gairebé 150 socis, formats per empreses grans i petites, de sectors ben diferenciats i amb uns interessos diferents, però que tots volen que la comarca d’Osona sigui un territori competitiu. Avui en dia, aquests socis representen el 65% de la facturació d’Osona. A més, sempre diem que a Osona "tenim un model propi: feina ben feta, discreció i molt treball".
La nostra activitat està centrada a prestar serveis indirectes, com ara jornades formatives, participació activa a entitats i organitzem moltes jornades de networking. És a dir, ens estructurem per clubs empresarials que van en funció de les activitats que porten a terme. En aquest cas, tenim vuit clubs: Club Empresa Familiar, Club Talent i Empresa, Club de Sostenibilitat, Club Fem Empresa, Club +1, Club Digital, Club Financer i FEM DEO. A més, també participem activament en els òrgans de decisió de les principals entitats socials, educatives i socials de la comarca; fent valdre la veu de l’empresa en la presa de decisions rellevants d’Osona.
A quines entitats participeu?
En aquest cas participem a Iris CC, Fundació Albir, Osonament, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Fundació Puig Porret, FADO, Ausa Futur, CESCO, Creacció, Foment del Treball, Hospital de la Santa Creu i Fundació Sant Tomàs. Aquest vessant és inèdit des d’una patronal empresarial, però creiem que aporta gran valor afegit per fer valdre els interessos empresarials en el si de les entitats més rellevants de la comarca. També tenim convenis de col·laboració amb algunes altres entitats amb qui col·laborem estretament per establir vincles de la nostra activitat, en aquest cas, parlem del Centre Metal·lúrgic i Tic Osona.
I si mirem les interioritats del Consell Empresarial d'Osona, cal destacar que no hi ha una estructura de personal pròpia, però sí que hi podem trobar molts membres del teixit empresarial coneguts que fan tasques voluntàries.
Efectivament. L’entitat funciona sense una estructura de personal pròpia. Hi ha una Presidència, en aquest cas l’ocupo jo mateixa -Gemma Vivet (Gepork)- i estic acompanyada per un Comitè Executiu que es reuneix un cop al mes per a decidir el rumb de la patronal. Aquest està format per Clàudia Bayés (Bayés Consultori) com a secretària, Joan Casany (Cases i coses) com a Tresorer, Àlex Fernández (Ferg) com a vicepresident, Andrea Carandell (Benito), Dani Pérez (La Farga), Montse Braut (Eix Ambiental), Toni Deseuras (sector energètic i ramader), Òscar Barrabés (Quopiam), Jordi Baiget (Uvic), Joan Turró, Joaquim Comella (Casa Riera Ordeix), tots ells com a vocals. En la part de gestió hi ha un gerent, el Gil Sansalvador i una responsable de comunicació, que és l'Anna Guixà.
Segurament Osona és coneguda, per a la resta de Catalunya, per alguns productes gastronòmics mediàtics, com el fuet i el pes de la indústria agroalimentària. Quines són les singularitats del teixit empresarial osonenc més enllà de la part més representativa?
Osona es caracteritza per una economia diversificada, amb una presència destacada del sector agroalimentari, tal com has esmentat a la pregunta, especialment en la producció porcina intensiva. Aquest sector representa el 20% de les empreses, el 28% dels treballadors i el 51% de la facturació de la comarca. Tot i això, la comarca també compta amb una indústria metal·lúrgica significativa i un sector serveis en creixement. La presència de petites i mitjanes empreses és notable, i es treballa per incrementar la innovació tecnològica, ja que només un 0,52% de les empreses es consideren d’alt contingut tecnològic.
I quin és el present i futur de l'economia osonenca? La covid-19 no va afectar tant la zona com a altres comarques que depenien, majoritàriament, del turisme.
Després de l'impacte de la covid-19, Osona ha mostrat signes de recuperació econòmica. De fet, el 2022, el VAB de la comarca va augmentar un 3,5%, superant lleugerament els nivells de 2019 (+0,1%). Aquest creixement s'atribueix principalment al dinamisme del sector serveis (+8,3%) i de la construcció (+4,9%). La comarca presenta una elevada volatilitat en el nombre d'empreses, amb fluctuacions notables en els darrers anys. Aquesta situació destaca la importància del suport a l'emprenedoria i la consolidació empresarial per garantir la supervivència i estabilitat dels projectes empresarials.
"Necessitem crear iniciatives per transformar el sector agroalimentari, promovent pràctiques més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient"
Un dels reptes que tenim com a comarca consisteix a crear iniciatives per transformar el sector agroalimentari, promovent pràctiques més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Aquests esforços busquen reduir les externalitats negatives associades a la producció intensiva i fomentar una economia més verda i circular.
L'augment de la població major de 65 anys a Osona obre oportunitats en l'anomenada "economia platejada". Això inclou el desenvolupament de serveis i productes orientats a aquest segment de la població, com ara activitats d'oci adaptades, serveis de salut especialitzats i solucions tecnològiques que millorin la qualitat de vida dels sèniors.
Abans hem mencionat algunes de les companyies més reconegudes. Li agradaria destacar algun altre cas d'èxit, potser més desconegut?
A part de les companyies mencionades anteriorment, m'agradaria parlar de diversos projectes, com ara el Projecte Empresa i Formació. Des dels centres, juntament amb Creacció, busquem quines necessitats tenim de futur i quins professionals ens fan falta. Per exemple, necessitem informàtics a la comarca, ja que no en trobem. D'aquesta forma promovem als centres educatius i ho expliquem als adolescents la importància, la virtut i la carrera. A les aules cal explicar el que fa un empresari i el que fa l’empresa. Hi ha molt a fer.
"A les aules cal explicar el que fa un empresari i el que fa l’empresa"
També hi ha la Fundació Albir que té dos anys de vida. Volem donar segones oportunitats a joves menors de 25 anys que surten del sistema educatiu i ensenyar-los oficis perquè, amb una governança mèdica publicoprivada, es converteixin en casos d’èxit.
M'agradaria abordar les principals reivindicacions del territori. Imagino que, en aquesta ocasió, voldrà fer èmfasi en el constant "menyspreu" -així ho cataloguen els principals mitjans de comunicació locals- que pateixen els osonencs amb la línia R3 de Rodalies. Aquesta, amb origen a l'Hospitalet de Llobregat i parada final a Puigcerdà, travessa tota la comarca d'Osona i és una de les més castigades en inversions i retards. En voldria aportar d'altres exemples?
Sense cap mena de dubte, cal una millora de les comunicacions terrestres i posar èmfasi, sobretot, en la C-17, la principal via de connexió de la comarca amb l’àrea metropolitana de Barcelona i altres territoris, per solucionar els colls d’ampolla i reduir el temps de desplaçament. I la modernització de la línia de ferrocarril R3 (Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà), tal com detallaves, que actualment presenta deficiències de puntualitat i servei.
"Cal una millora de les comunicacions terrestres i una modernització de la línia de ferrocarril R3 (Barcelona-Vic-Ripoll-Puigedà"
A més, necessitem polítiques per modernitzar el sector porcí, un dels pilars de l'economia local, per comptabilitzar la seva activitat amb el respecte al medi ambient. Volem reclamar una millor connexió entre empreses i centres educatius (especialment la UVic i la formació professional) per ajustar l’oferta formativa a les necessitats reals del mercat laboral, a més de disposar de programes per retenir el talent local i evitar la fuga de professionals cap a altres regions o sectors, com per exemple Barcelona o Girona.
Imagino que l'habitatge i les infraestructures terrestres també tenen gran pes en les decisions de romandre a la comarca. Si es consulta els principals portals immobiliaris de la comarca, la majoria de pisos de lloguer a Vic, no baixen dels 1.000 euros mensuals...
Efectivament. Calen polítiques per garantir l'accés a l'habitatge assequible per als treballadors, especialment en zones amb un fort creixement industrial i poblacional o planificació urbanística que afavoreixi l’equilibri entre el desenvolupament industrial i la preservació dels espais rurals i naturals.
L'he vist, en més d'una ocasió, també reclamar la desburocratització de l'Administració.
Sí, així és. Volem demanar un major suport per part de les administracions públiques per desenvolupar projectes de promoció econòmica i internacionalització. Som afiliats al Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que va exhibir força en un acte amb 300 entitats adherides i va reclamar un pas endavant per a una administració més eficient. I, sobretot, cal més coordinació entre els diferents nivells de govern (local, regional i estatal) per optimitzar recursos i esforços en projectes estratègics.
Finalment, per què formeu part de Foment del Treball? Què espereu de la vostra unió amb el Consell Pime?
El Consell Empresarial d’Osona (CEDO) forma part de Foment del Treball perquè aquesta és una de les organitzacions empresarials més influents de Catalunya, amb una llarga trajectòria en la defensa dels interessos del teixit empresarial. A més, aquesta vinculació ens permet donar veu al territori a escala nacional i internacional, participar en projectes d'interès comú i establir relacions amb altres patronals i empreses líders de Catalunya, creant aliances estratègiques que beneficien el teixit empresarial d’Osona.