En el Manifest del Partit Comunista, Marx i Engels van deixar una de les cites més recurrents en l'anàlisi polític. "Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme". El que potser no imaginaven era que, 171 anys després, la dictadura que sembla conquerir el continent és la de la precarietat. Si els baby boomers van gaudir del creixement sostingut i l'Estat del benestar posterior als temps de guerra, els seus fills desembarquen al mercat laboral sota el mantra que diu que són la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. Mentre els sociòlegs busquen les diferències entre les generacions X, Y i Z, els seus membres comparteixen la precarietat com un fet unificador.
Les xifres sostenen la profecia d'una generació condemnada a la inestabilitat. El 2018, la taxa d'atur a Catalunya va ser d'un 11,6%, que es disparava fins el 27,7% per les persones entre 16 i 24 anys. Si ens fixem en el salari brut anual, l'estadística diu que, de mitjana, un treballador del país guanya uns 24.400 euros anuals, que es queden en 10.800 pels menors de 25 anys i en 19.500 pels que tenen entre 25 i 34 anys.
L'informe Més precàries ara que l'any 2000, publicat per Avalot (Joves de la UGT de Catalunya) incideix en la baixada de les condicions laborals en els darrers anys comparant els indicadors laborals dels anys 2000 i 2016. Entre les xifres més destacades hi trobem una reducció del 32,4% en la població ocupada entre 16 i 34 anys, un increment de 15 punts en la taxa d'atur dels menors de 25 anys i una universalització de la temporalitat amb el 89,8% dels nous contractes per a joves de caràcter temporal.
Ferrero: "Els joves d'ara estem pitjor en tots els indicadors que fa 20 anys; tenim més contractes temporals, més parcialitat i cobrem menys que el 2000"
"L'informe demostra que els joves d'ara estem pitjor en tots els indicadors que fa 20 anys; tenim més contractes temporals, més parcialitat i cobrem menys que el 2000. Si tenim en compte la pujada de l'IPC d'aquests anys i afegim situacions com la pujada del preu de l'habitatge, l'estabilitat és impossible", indica la portaveu d'Avalot, Elena Ferrero.
Les xifres recolzen la tesi de la precarització del mercat laboral, però el seu impacte és purament generacional? El professor del departament de Persones i Organització d'Esade, Carlos Obeso, puntualitza l'anàlisi. "Està de moda analitzar problemàtiques sota el prisma dels col·lectius socials; un dia hi ha un conflicte amb la gent gran, un altre amb els de 45 anys i un altre amb els joves. Si ampliem el focus trobarem problemes generalitzats, perquè la realitat és que la precarietat està afectant tothom qui entra al mercat laboral".
El professor concedeix que els perfils sèniors que van entrar al mercat anteriorment estan millor situats, "però de ben segur que, si es veuen en una situació d'atur, quan tornin es trobaran amb condicions pitjors".
Obeso considera que "no cal negar l'evidència" pel que fa a la precarietat que pateixen les generacions de joves actuals, però reclama rellegir les estadístiques amb un sentit crític. "Si la xifra d'atur juvenil a Espanya està sobre el 35% és perquè entra la franja dels 16 als 19 anys, on hi ha molts perfils no preparats, inexperts i, per tant, amb menys possibilitats per trobar feina".
Una nova configuració laboral
La temporalitat i els sous baixos condicionen enormement el desenvolupament vital dels joves. L'Eurostat indica que els espanyols no s'independitzen fins els 29,3 anys –als països nòrdics la mitjana està en els 21 anys-, en bona part perquè els joves que fan el pas i, a més, decideixen pagar una hipoteca destinen un 60,8% dels seus salaris. Si ens fixem en l'oci, les opcions low cost s'imposen al mercat. Els turistes espanyols se situen en el vagó de cua en despesa durant els seus viatges, amb una inversió mitjana de només 230 euros per persona, pels 818 euros que es deixen els suïssos o els 353 dels francesos.
La precarietat dels joves ha generat nous models de negoci que aporten serveis a un grup de població adaptats a la temporalitat i la precarietat
Aquestes xifres expliquen perquè els joves "no se senten atrets per la propietat" o "no planifiquen el seu futur", com conclouen alguns estudis generacionals. Els nous hàbits de consum condicionats pel nou marc laboral han generat nous models de negoci que busquen aportar serveis a un grup poblacional habituat a viure en la temporalitat i la precarietat.
La digitalització ha popularitzat les plataformes d'economia col·laborativa, que si bé han demostrat ser exitoses a l'hora de respondre a les necessitats d'aquestes generacions, també han estat criticades per incidir sobre la seva precarietat. "Parlem d'un sector que no representa més del 6% del mercat laboral, que es basa en l'eliminació de l'intermediari, però que no està degudament regulat ni des del punt de vista de l'estructura empresarial ni des del laboral", indica Obeso.
L'expert d'Esade considera que "sense una regulació laboral la precarietat augmenta" i reclama començar per definir què és empresa i qui són els empleats en aquests nous models de negoci. "Fa 20 anys era molt clar detectar aquests perfils, però no és casualitat que un dels temes estrella de la darrera campanya hagi estat el dels autònoms. Calen més inspeccions laborals i regular la feina en aquestes plataformes", indica Obeso.
Una nova reforma laboral
Més enllà de la regulació dels nous models de negoci, Obeso considera imprescindible tornar posar sobre la taula política una nova reforma laboral, en la que s'estableixen noves condicions de negociació col·lectiva. "L'anterior reforma laboral ha malmès la situació dels treballadors i està demostrat que els països on la negociació col·lectiva és més forta, les condicions milloren".
Obeso: "L'anterior reforma laboral ha malmès la situació dels treballadors i està demostrat que els països on la negociació col·lectiva és més forta, les condicions milloren"
La representant sindical, Elena Ferrero, coincideix en l'anàlisi i estableix els primers objectius. "Establir un nou estatut dels treballadors portarà anys, pel que el primer que s'ha de fer és tombar la darrera reforma laboral, que ha donat més poder a les patronals i ha minimitzat les possibilitats de negociar dels treballadors". La portaveu d'Avalot considera que "s'ha aprofitat la crisi per precaritzar el mercat" i alerta sobre els perills de crear una societat de condicions mínimes. "És una qüestió d'alerta general; estem formant joves que, pel fet de no poder desenvolupanr la seva vida amb dignitat, estan marxant i emportant-se el seu talent".
Des de la UGT reclamen com a primera mesura tornar a l'anterior reforma laboral, però també fixen els objectius de futur. En una conversa amb VIA Empresa, el secretari general del sindicat a Catalunya, Camil Ros, indica que "si s'han aprovat mesures com el salari mínim de 900 euros és perquè portem anys reivindicant-ho" i apunta a que en el futur platejaran debats sobre "la reducció de la jornada a 32 hores setmanals recuperant el salari retallat". El dirigent considera que el nou govern d'esquerres que presumiblement es nomenarà a Madrid haurà de ser més sensible a les propostes sindicals i creu que "és el moment de posar fi a la crisi fixant-nos, no només en el benefici de les empreses, sinó també en millorar els drets dels treballadors".
Els plantejaments sindicals suposen la regulació d'un mercat que sembla tendir a una total liberalització, però això no ha de ser necessàriament un impediment. "Hi ha un pèndol en la història i en l'economia que demostra com es passa d'etapes de regulació a d'altres més liberals de forma cíclica, com va passar a Europa als '70, amb el pas de l'Estat del benestar als governs estil Tatcher. Crec que tornarem a l'era de la regulació, perquè si el mercat de treball no es controla pot acabar en desastre per als treballadors, però també per a les empreses", conclou Obeso.