Cada dia, milers de dones sacrifiquen el seu temps, la seva salut i el seu projecte professional per complir amb una responsabilitat silenciosa però vital: tenir cura dels seus grans. Aquesta és la realitat de l'anomenada “generació sandvitx”, atrapada entre la cura dels fills i la dels pares dependents. Una generació d’entre 45 i 64 anys, la majoria dones, que representa el pilar invisible de la nostra societat, gràcies al qual se sosté gran part del nostre sistema de cures.
Un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona amb el suport de Suara Cooperativa revela la magnitud de les cures no remunerades, estimant que a Catalunya com a mínim hi ha 151.000 persones cuidadores principals de persones grans dependents, de les quals dues de cada tres són dones. Dins d'aquest grup, el 40% pertanyen a la “generació sandvitx”, persones que assumeixen una càrrega triple: tenir cura dels pares/mares grans mentre continuen criant els fills/es i sovint compatibilitza-ho amb la seva feina.
A Catalunya com a mínim hi ha 151.000 persones cuidadores principals de persones grans dependents, de les quals dues de cada tres són dones
Aquest fenomen té implicacions econòmiques enormes. El valor monetari de les hores dedicades a les cures informals de gent gran a Catalunya puja a uns 5.810 milions d'euros anuals (el 2,2% del PIB). Professionalitzar i formalitzar aquests treballs no només alleujaria la pressió sobre les famílies, sinó que també esdevindria un motor d'ocupació. Les hores dedicades a les cures informals equivaldrien al 6,8% de les hores totals treballades a Catalunya si aquestes fossin remunerades. Aquest fet posa de manifest el potencial del sector per generar riquesa i ocupació formal.
A més del valor econòmic d'aquestes tasques, les conseqüències personals per a la generació sandvitx són profundes. Les dones dediquen de mitjana sis hores més per setmana a les cures que els homes, fet que es tradueix en una sobrecàrrega física i emocional més gran. El 64% de les dones cuidadores se senten constantment cansades i un 42% reporten problemes de depressió pel fet de ser cuidadores, enfront del 22% dels homes. Tot i que els homes han començat a participar més en la cura de la gent gran, la seva implicació continua sent limitada en comparació amb la de les dones.
El 64% de les dones cuidadores se senten constantment cansades i un 42% reporten problemes de depressió pel fet de ser cuidadores
La realitat laboral de les cuidadores també se'n veu afectada. Moltes d'aquestes dones es veuen obligades a reduir les jornades laborals o, fins i tot, a abandonar el mercat laboral per poder tenir cura dels pares/mares dependents. Segons l'estudi, el 32% de les dones cuidadores que no treballen han deixat la feina a causa de les responsabilitats de cura, mentre que en el cas dels homes afecta només el 17%. Aquest panorama perpetua la bretxa de gènere, ja que són les dones les que majoritàriament sacrifiquen la seva carrera professional.
L’horitzó de futur no és encoratjador. Les projeccions demogràfiques apunten a un augment significatiu de la població gran dependent. El 2050, la població de més de 64 anys a Catalunya passarà de ser el 22% a representar gairebé el 30% del total, amb més de 327.000 persones dependents que necessitaran atenció i cures (dels quals 300.000 tindran 80 anys o més). Aquesta realitat, unida a la reducció de la natalitat i al retard en la maternitat, planteja un desafiament de gran magnitud per al sistema actual de cures informals, que descansa en gran part en l'esforç de familiars, principalment de les filles.
En un futur pròxim, les famílies no podran continuar assumint el pes de les cures de persones grans dependents sense suport
També el sistema actual de dependència haurà de reforçar-se per donar resposta a aquest gran repte. La despesa pública en dependència a Catalunya realitzada per la Generalitat i l’Estat, que actualment és de 1.460 milions d’euros, caldrà que es multipliqui per 2,5 en l’horitzó 2050 simplement per l’efecte demogràfic, assumint el supòsit que la depesa per persona dependent es manté constant. En un escenari alternatiu d’increment de la despesa per persona d’un 40%, com seria desitjable per atendre les necessitats de població cada vegada més gran, el pressupost públic dedicat a dependència caldria que es multipliqués per 4,3 d’aquí al 2050.
Davant aquest escenari, és urgent actuar. En un futur pròxim, les famílies no podran continuar assumint el pes de les cures de persones grans dependents sense suport. Només un enfocament integral que inclogui la professionalització de les cures, una redistribució més justa de les responsabilitats entre homes i dones, un major suport econòmic de les administracions públiques i més conscienciació a les empreses de la nova realitat que han d’afrontar els seus treballadors, serà capaç d’atendre les necessitats d'una societat cada cop més envellida sense posar en risc la salut, el benestar i l’economia de les persones cuidadores.