Una gig economy (en català, economia de bolos o economia de feinetes) és una economia basada en un mercat laboral en què prevalen els contractes breus o les petites feines puntuals, per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.
Les dues propostes catalanes alternatives al terme anglès tenen motivacions diferents. D’una banda, tenim economia de bolos. En aquest cas, es tracta del calc de l’original anglès. Un gig, en anglès, és un bolo, una actuació puntual que té lloc fora de temporada o en una població diferent de la població habitual d’activitat d’un artista o una companyia. D’una altra banda, economia de feinetes és una creació descriptiva del concepte, ja que el fet de ser contractes molt curts —sobretot com a freelance— o de dependre d’encàrrecs esporàdics, implica una inestabilitat i una inseguretat i, des del punt de vista del treballador, no es pot qualificar de feina, sinó de feinetes.
Les llengües del nostre entorn han fet opcions similars, com el castellà, que ha optat també pel calc economía de bolos; o bé han proposat altres formes de creació pròpia, com el francès amb économie à la demande o économies des petits boulots.