La covid-19 ha canviat la manera de viure de les societats. L’economia, la salut, l’educació i així molt sectors essencials han estat afectats de manera molt negativa, obligats a adaptar-se i millorar les seves actuacions per tal de sobreviure a aquest passat any i mig. Tot i que la covid segueix formant part de les nostres vides, cada vegada sembla allunyar-se més i gràcies a la vacunació sembla que hi ha una mica de llum al final d’aquest túnel. Seguint aquesta línia El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, inaugura la jornada de presentació del número 106 de la Nota d’Economia 106, una publicació, editada pel Departament d’Economia i Hisenda amb la col·laboració d’experts independents, que porta per títol: “Els efectes econòmics i socials de la covid-19”.
Aquesta nota, creada i dirigida per la doctora Marta Curto, directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica. La publicació consta de 15 articles en cinc blocs diferents que analitzen, gestionen i conclouen la informació que hem rebut durant aquesta era covid i com això ha afectat la nostra societat a molts nivells, però sobretot el social i econòmic: "Encara que de vegades no ens ho sembli s'ha de reivindicar tot el que s'ha fet des de la Unió Europea i el país per trobar solucions envers la covid", declara la directora de la nota.
En aquest context, Giró recorda que la nota està pensada per posar en conjunt totes aquelles actuacions i els resultats que han obtingut. Tot i que no vol desvelar els secrets d’aquesta publicació, deixa caure sis aprenentatges, sis mantres, sis conclusions que se suposa que s’han inculcat després de l’any i mig de la pandèmia:
Les desigualtats creixents
No és cap secret que la pandèmia no ha afectat a tothom per igual. “Els col·lectius vulnerables són els que més patiment han tingut arran de la pandèmia”, declara Giró. Així doncs, el mateix conseller recorda que “s’ha de treballar perquè els sectors de risc no siguin sempre els que acaben patint els afectes dels conflictes”. En aquest sentit, mostra com les desigualtats segueixen presents en la societat i els magnifiquen durant les catàstrofes.
Giró: “Els col·lectius vulnerables són els que més patiment han tingut arran de la pandèmia”
Dicotomia entre economia i salut
La pandèmia també ha demostrat que en moments de risc es necessiten decisions arriscades. El sector econòmic i el de la salut mai han anat de la mà i la covid-19 només ha aguditzat aquesta diferència; en molts països ha arribat a convertir-se en una competició entre salvar l’economia o la salut. “A Catalunya vam sacrificar l’economia”, diu Giró, però continua declarant que “se sent orgullós de les actuacions del Govern”, ja que sacrificar la salut hagués suposat sacrificar moltes vides.
Realisme polític
“Els països han actuat vetllant pel seu benestar, no pel benestar global”, es lamenta el conseller. I és que des que va esclatar la crisi de la pandèmia tots els països van intentar salvaguardar els seus interessos individuals, encara que això suposés deixar al marge els interessos comuns de la societat. Unes actuacions que Giró lamenta i afegeix que “als problemes globals se’ls ha de buscar solucions globals”.
Giró: “Els països han actuat vetllant pel seu benestar, no pel benestar global”
Excel·lència europea
La Unió Europea ha estat sempre un organisme molt burocràtic, però en aquest cas Europa ha sabut "estrènyer-se el cinturó i embrutar-se les mans" en paraules del conseller d'Economia i Hisenda, ja que ha demostrat molta implicació en la recerca de solucions per a erradicar la covid-19. Un clar exemple d'aquesta iniciativa són els fons europeus i segons Giró, el seu nom també és una declaració d'intencions per part de la UE: "Next Generation, implicar que hem d'aixecar l'Europa de les noves generacions".
Interdependència entre economia, benestar i coneixement
La recerca i la innovació són pilars clau a partir d’ara i segons el conseller l’economia, la societat i el coneixement aniran de la mà a partir d’ara. D’aquesta manera Giró destaca la “repercussió de la ciència en les nostres vides” i ratifica que “aquesta connexió anirà a més”. Així mateix, també destaca que Catalunya està per davant de la resta d’Espanya en inversió en recerca i innovació -un 1,44% del PIB-, però encara queda lluny de la mitjana europea -2,2% del PIB-: “Coneixement i innovació han de ser els àmbits que surtin més reforçats de la pandèmia”.
Els pilars de la societat catalana
Durant la pandèmia, el sector de la sanitat catalana ha demostrat estar a l’altura de totes les demandes que se li han fet i ha aconseguit sortir-se’n. Però no ha sigut l’únic sector que ha aconseguit l’èxit, segons les dades que aporta el conseller, els nens catalans han sigut dels que menys temps han perdut de classes a l’Estat i Catalunya s’ha convertit en el territori on més ajudes s’han gestionat en temps de pandèmia. Tota una declaració d’intencions que el conseller Jaume Giró finalitza recordant altra vegada que “Catalunya disposa d’uns pilars robustos per sostenir-nos en moments excepcionals”.