La política catalana viu en un impàs marcat pels nomenaments en massa que apareixen al DOGC quasi diàriament i per les ordres executives que, contràriament al que sol ser habitual, ens proporcionen molta informació sobre l'estat de la cosa. Pedro Sánchez ha nomenat ja quasi tot el seu executiu amb un perfil nacional-populista que ha tingut un elevat grau d'acceptació entre la premsa madrilenya. Els mateixos que fa tres dies li deien traïdor avui estan entusiasmats amb el gobierno del PSOE. Les dades econòmiques segueixen la pauta de les darreres setmanes: la tecnologia és imparable però els fonamentals macroeconòmics estan desaccelerant de forma marcada.
Tecnologia imparable, macroeconomia en fre
Mentre que les empreses segueixen venint a Catalunya -Scoot i Elis són les protagonistes aquesta setmana-, les dades d'afiliació a la Seguretat Social que el ministeri ha publicat aquesta setmana són bastant dolentes. En termes interanuals la variació de la contractació a Catalunya ha estat del 0% malgrat que en termes absoluts Catalunya continua liderant la creació d'ocupació essencialment perquè a la resta de l'Estat aquesta creació és bastant feble. Caldrà estar atents els dos mesos vinents per veure si aquesta desacceleració de la tendència es confirma, ja que de ser així les dades del PIB trimestral seguiran la mateixa pauta. D'altra banda, Madrid ja lidera la tendència en la creació de treball malgrat que en termes absoluts en crea menys que Catalunya perquè parteix d'un nivell més baix i això fa la taxa de variació anual més gran.
Investidura gratuïta
La política catalana viu avui en tres dimensions diferenciades. Per una banda els exiliats segueixen posant contra les cordes el jutge Pablo Llarena i han presentat una demanda a Bèlgica que els podria permetre recusar el magistrat al Suprem. Segons com, aquesta jugada podria fer caure la instrucció sencera del cas i, de rebot, permetria també que els presos polítics fossin alliberats. El problema d'aquesta estratègia és que el país ja no en traurà cap profit per les errades contínues del sistema polític català.
La investidura gratuïta de Pedro Sánchez va provocar que la premsa madrilenya l'acusés de ser un traïdor però no han passat ni tres dies que amb el disseny del gobierno el canvi en l'opinió pública espanyola ha estat radical: el consens sobre el gran executiu de Pedro Sánchez és unànime. Ni què dir que el perfil és molt proper a Ciudadanos, cosa que ha deixat la formació taronja en extrema debilitat i és que Rivera es va creure l'agitprop independentista que el PNB podria deixar caure Rajoy si no retirava l'article 155. A través de diverses vies el bloc independentista ha insinuat que la Comissió Europea ha imposat al Congreso l'aprovació del pressupost i Rivera va cometre una errada clamorosa aprovant el pressupost quan la seva obligació era deixar caure Mariano Rajoy i forçar eleccions sabent que la sentència del cas Gürtel era imminent. Ara estaríem en escenaris diametralment oposats amb el bipartidisme en clar risc de desaparició i amb el sistema polític espanyol en plena guerra civil a dreta i esquerra.
"No s'estranyin si acaba existint una trobada entre Sánchez i Puigdemont amb intermediació alemanya"
El cert, però, és que les fonts de la Comissió em confirmen que això és fals i que, de fet, quan la Comissió ha pressionat en el passat els mateixos corresponsals a Brusel·les han estat els que més han pressionat i alertat sobre la importància d'aprovar pressupost. El cert és que els partits independentistes volien generar caos però l'únic que han aconseguit ha estat donar estabilitat a Espanya. El bloc 155 és més fort avui que fa una setmana. Sánchez i Rajoy han filtrat interessadament el tema pressupostari per permetre una transició més suau que dóna dos anys al bipartidisme per desfer-se de Podemos, Ciudadanos i els independentistes. A més a més tota la feina de desgast feta fins ara queda en no res i Sánchez té via lliure per congelar el conflicte fins més enllà de 2020. Angela Merkel, en una clara operació de vassallatge, ha convidat Sánchez a fer una visita oficial a Berlín les pròximes setmanes, notícia que la premsa madrilenya ha intentat amagar, i no s'estranyin si acaba existint una trobada entre Sánchez i Carles Puigdemont amb intermediació alemanya.
El canvi radical tindrà conseqüències a curt termini. La missió principal del PSOE serà rentar la imatge d'Espanya a Europa com demostra el perfil europeista dels seus ministres. Pedro sap que ha de millorar la situació dels presos de forma acceptable per als espanyols i ara mateix l'estratègia dels exiliats ajuda més al gobierno d'Espanya que al projecte independentista així que no els estranyi si el president Puigdemont dóna un cop de timó a l'estratègia un cop es confirmi, com diuen els seus advocats, que cap exiliat serà entregat a la justícia espanyola.
Nomenaments i filtracions
El tercer eix és la política interna catalana. L'allau de nomenaments d'aquests dies, com és habitual cada vegada que es forma Govern, està essent pornogràfica i els polítics catalans haurien de preguntar-se com és que el Govern de Catalunya o el d'Espanya necessiten nomenar més càrrecs que el President dels Estats Units d'Amèrica. L'administració catalana funciona avui igual que fa trenta anys així que potser és hora de fer un canvi en les regles del joc perquè el sistema d'incentius fa que els actors polítics estiguin més preocupats de tallar cintes i sortir per la tele que no per fer la feina per la qual els paguem. Això explicaria el tour absurd del president Quim Torra pels mitjans de comunicació catalans concedint entrevistes sense tenir res a dir. Això està perjudicant la seva imatge i és que des de fora hom diria que cap membre del seu equip oficial li diu les veritats tal com són així que bé faria el Torra de nomenar un assessor personal de la seva confiança que es dediqui, simplement, a dir-li veritats que els membres de partit s'esforçaran a amagar.
"El vídeo dels presos polítics ha estat filtrat pels partits independentistes per desviar l'atenció de la derrota per la investidura de Pedro Sánchez"
També faria bé de no caure en la trampa del vídeo dels presos publicat per la caverna catalana, ja que segons he pogut saber aquest vídeo ha estat filtrat pels mateixos partits independentistes amb l'objectiu de desviar l'atenció de la duríssima derrota encaixada en la investidura de Pedro Sánchez. Cada vegada que sembla que Catalunya ha tocat fons sempre ens sorprenen amb una ruta per caure més baix alhora que el sistema polític és inhàbil per assumir responsabilitats per les seves accions. La conseqüència de l'èxit de Pedro Sánchez no hauria de ser la filtració de cap vídeo que fa vergonya aliena, sinó la dimissió de qui hagi pres la decisió, però això sí que sembla realment una pel·lícula de ciència-ficció.