Les golden visa han passat a la història. Des d’aquest dijous 3 d’abril els estrangers que inverteixin més de 500.000 euros en comprar un immoble a Espanya no podran sol·licitar a canvi un visat de residència. El Govern d’Espanya ha decidit posar fi a aquesta llei que va aprovar el Partit Popular l’any 2013 i que ha atorgat fins a 15.356 visats fins al 2024. Semblen molts? Suposen el 0,26% de les compravendes d'habitatges que s’han realitzat entre el 2013 i el 2024 (5.746.306). Un impacte irrisori en el mercat, però no pas en l'opinió pública: els aplaudiments se'ls han guanyat.
La supressió de les golden visa no invalidarà tots aquells visats o autoritzacions sol·licitades abans de l'entrada en vigor de la nova llei, és a dir, les efectuades o sol·licitades abans d'aquest dijous. Per això, segons han alertat els darrers mesos molts experts del sector immobiliari, el fet que Pedro Sánchez anunciés amb tanta antelació el canvi de normativa (fa tot just un any) ha provocat durant aquest any un efecte crida, una acceleració artificial d'aquestes operacions. Ara bé, això ho diuen els experts, però encara no hi ha xifres que ho corroborin.
El 2016 es van donar 461 visats d'or a Espanya, 940 el 2017, 998 el 2018, 861 el 2019, va baixar fins als 861 l'any de la pandèmia, el 2020; es va recuperar el 2021 amb 997, i a partir del 2022 es van disparar: 2.017 visats el 2022 i 3.273 el 2023. Aquest repunt del 2022 i 2023 va ser causat per un repunt de britànics (a causa del Brexit) i d'estatunidencs. Del 2024 de moment només es coneix la xifra fins al novembre, 780. L'onada, per tant, ja havia començat a baixar.
Durant aquesta dècada, les concessions de golden visa s'han concentrat a sis ubicacions del territori espanyol, amb Barcelona al capdavant, amb el 33% dels visats d'or. L'han seguit Madrid, amb el 19%, Màlaga amb el 18%, Alacant amb el 10%, Balears amb el 5% i València el 4%. Les principals nacionalitats? Segons el Ministeri d'Exteriors, per ordre són ciutadans de la Xina, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units, sobretot. Però també destaquen de l'Iran, Veneçuela i Mèxic.
Com afectarà al mercat de compravenda la mesura?
Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, creu que el canvi de normativa només afectarà "els segments alts de l'habitatge, a l'habitatge de luxe, però influirà molt poc en el problema d'accessibilitat a l'habitatge que tenim". De fet, la inversió mitjana que van fer les persones beneficiàries d'aquests visats el 2024 va ser de 657.204 euros. Les golden visa, per tant, "juguen una altra lliga", avisa Gorgues, "es tracta d'un mercat més restringit".
Segons confirmen els experts, el procediment amb què molts d'aquests estrangers han accedit als visats d'or és a través de despatxos d'advocats especialitzats que els han acompanyat en el procés de compra per després fer la regularització del seu estatus de residents.
La inversió mitjana que van fer les persones beneficiàries dels visats d'or el 2024 va ser de 657.204 euros
L'objectiu que busca el Govern de Pedro Sánchez amb aquesta mesura és "garantir que l'habitatge sigui un dret i no un simple negoci especulatiu", va anunciar l'abril de l'any passat. I va afegir: "Catifa vermella per qui vulgui venir a Espanya a crear ocupació, a invertir en innovació, a dinamitzar el nostre teixit productiu, però no per a qui simplement vol especular amb un bé com l'habitatge". Per al president de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet, aquest anunci va ser, simplement, un "gest demagògic" per l'impacte real que té en el mercat de l'habitatge.
Per a Gorgues tenen més impacte en el mercat de compravenda els expats en si. "Entren primer al mercat de lloguer i, quan confirmen la seva residència, entren al mercat de compravenda amb un fort avantatge respecte al comprador local quant a poder adquisitiu", ha afirmat. De fet, a Barcelona, per exemple, la compravenda d'habitatges per part d'estrangers s'ha incrementat un 30% en els darrers cinc anys, fins a representar més del 15% de les compravendes del 2024. A Espanya han representat prop del 18%.
Per això, tant el Govern d'Espanya com el de la Generalitat, mirant de reüll les mesures d'habitatge que altres països veïns han dut a terme, estan analitzant vies per limitar la compravenda d'habitatge per part d'estrangers no comunitaris. Una opció plantejada és introduir un desincentiu fiscal, que es podria aplicar a través de l'IVA o de lTP, l'Impost de Transmissions Patrimonials.
Una altra actuació en el mercat de l'habitatge, a través del marc fiscal
De fet -últim repic de timbals-, encara que aquesta no està dirigida al públic estranger, a Catalunya ja ha entrat en vigor una altra normativa que sí afectarà directament al mercat de compravenda. La Generalitat va aprovar el 26 de març un decret llei amb què ha apujat l'impost ITP amb dos nous trams i l'ha apujat fins al 20% per a grans tenidors (a partir de cinc habitatges). El decret llei també ha eliminat les bonificacions a les empreses immobiliàries en la transmissió d'habitatges.
La normativa, que vol lluitar contra "l'especulació" i la "pirateria immobiliària" -van afirmar des de la Generalitat-, "desincentivarà encara més la inversió en habitatge", lamenta Gorgues. I, paradoxalment, l'accessibilitat a l'habitatge.
Tal com apuntava Guifré Homedes, director general d’Amat Immobilliaris, a finals de març, cada vegada menys inversors aposten pel mercat de lloguer, fet que minva encara més la possibilitat de fer créixer el parc d’habitatge. Segons Homedes, “la societat, l’administració pública i els mitjans de comunicació que conformen opinió sobre l’habitatge haurien de veure els propietaris inversors com a aliats”. I va afegir: “fins que no traiem això del marc mental de la gent, no hi haurà gent que inverteixi” i, per tant, no hi haurà disponibilitat de lloguer. “No hi haurà prou fons públics ni regulacions que solucionin la crisi de l’habitatge si no comptem amb el sector privat”.