Una de les aparents ocurrències de Trump ha estat la de rebatejar el Golf de Mèxic com a Golf d’Amèrica. Ja se sap que molts estatunidencs anomenen el seu país Amèrica. Tant se val que hi hagi el Canadà també a Nord-amèrica i que el continent inclogui molts altres estats. La identificació popular dels Estats Units amb Amèrica no és només una qüestió de marca més o menys encertada. Reflecteix la sensació profunda que Amèrica són ells. Una Amèrica que ara inclouria Groenlàndia que, això sí, és més a prop en línia recta de Washington que de Copenhaguen.
La guerra cultural i l’indult a Tiktok
La guerra cultural propugnada per Steve Bannon i la creació d’un nou marc mental arreu del món són condicions imprescindibles per a la victòria i, sobretot, per a la consolidació de Trump i de les seves doctrines. I sembla que no se’n surten malament. Ara, a diferència del primer mandat, “tothom vol ser el meu amic” diu Trump. I no hauria de passar-nos per alt que les opinions públiques dels grans països no occidentals veuen l’arribada de Trump al poder amb satisfacció. Els més crítics, amb diferència, són els antics aliats europeus, el Regne Unit inclòs, i Corea del Sud.
Les societats líquides a hores d'ara canvien d’estat, d’opinió, amb una extraordinària rapidesa
Ara, ni Trump ni ningú hauria de confiar-se gaire en els resultats d’enquestes conjunturals. Les societats líquides a hores d'ara canvien d’estat, d’opinió, amb una extraordinària rapidesa. Per això, Trump -a través d’Elon Musk- ha pres el control de l’antic Twitter i ara sembla que de Tiktok, a través de l’indult de darrera hora. Per controlar l’opinió pública estatunidenca i també mundial.
Espanya, membre dels BRICS
En l’abrandat discurs de presa de possessió, el nounat golf d’Amèrica i el canal de Panamà han estat les úniques referències internacionals. Ja se sap allò tan tradicional del pati del darrere, tan típic de les cases nord-americanes. Bé, també ha parlat d’Espanya com a membre dels BRICS, amb amenaces d’apujar els aranzels en un 100%. Pel nord-americà del carrer, la identificació entre hispà -per la immigració porto-riquenya primer i de la resta del continent després- i Espanya és freqüent. Antiga metròpoli europea i excolònies al mateix sac. De fet, ara que Madrid concentra no només el gros de la immigració pobra sud-americana sinó també una creixent colònia de rics, sobretot veneçolans, potser la saviesa popular amb la qual Trump s’identifica plenament no va tan desencaminada.
Pel nord-americà del carrer, la identificació entre hispà -per la immigració porto-riquenya primer i de la resta del continent després- i Espanya és freqüent
La més gran caça a l’home des dels nazis
De moment, la iniciativa que sembla més madura és la de la persecució dels immigrants il·legals. A la presa de possessió ha parlat de malfactors, que seria la traducció més acurada d’un criminals que en anglès engloba tots els que cometen algun delicte. Veurem si l’acusació formulada als mítings dels jamaicans que es mengen gossos i altres animals domèstics entrarà dins aquesta categoria de criminals. Dies abans de la presa de possessió, ja corria el nom de les ciutats on hi hauria batudes: de Chicago a Nova York, passant per Los Angeles, Miami i Washington DC.
Aquestes deportacions massives -les més grans de la història, segons Trump- no deixen de recordar-me allò de la solució final nazi. No perquè acabin portant tota la immigració il·legal al crematori, sinó per la complexitat -i els costos- d’una operació d’aquest abast. Sempre s’ha destacat l’eficiència de l’Alemanya de Hitler de gestionar -de desfer-se- tants milers i milers de persones. Veurem fins on arriba Trump.
La valentia de Francesc
Per cert, una de les primeres veus públiques crítiques amb les anunciades deportacions massives ha estat la del Papa Francesc. En una actitud que l’honora i davant el silenci -entre prudent i esporuguit- de tants altres líders, el Papa ha primat el respecte als immigrants per davant d’altres iniciatives de Trump que li podrien ser més afalagadores, com ara això que Amèrica, diu, a partir d’ara només hi haurà dos gèneres, home i dona. Un altre exemple de la guerra cultural conservadora i que diuen que ha desgastat molt els demòcrates. I és que el Papa, a més, és originari del pati del darrere de la gran Amèrica de Trump. Argentina, en aquest cas.
El Papa ha primat el respecte als immigrants per davant d’altres iniciatives de Trump que li podrien ser més afalagadores
Musk, a l’ull de l’huracà
Per a Musk, cara i creu. Parla a la trobada amb els seguidors trumpistes, però el mateix Trump el treu del faristol tot donant-li la mà i recordant aquí qui mana. Trump anuncia que la bandera de les barres i estrelles es clavarà a Mart -l’obsessió de Musk- i alhora promou la perforació de nous territoris a la cerca de petroli, que perjudicarà l’aposta per l’automoció elèctrica de Musk. Aquest, per cert, encarregat de les retallades en la despesa pública, tot fa pensar que començarà per la NASA i anirà substituint-la per la seva empresa SpaceX, almenys de moment en la cursa cap a Mart. Una cursa sempre plena d’obstacles malgrat els avenços inqüestionables aconseguits. I és que el coet de SpaceX va esclatar precisament tot just abans de la presa de possessió i després de sis viatges amb èxit. Serà una premonició sobre el futur de Musk?
Prudència i prevenció des de Catalunya
Des de Catalunya, per si de cas, ens posem la bena abans de la ferida i des d’Acció s’obre un programa de suport a les empreses exportadores davant els eventuals augments d’aranzels, i potser d’altres requisits més sofisticats, que l’administració Trump ha anunciat per protegir la producció autòctona i per pressionar Europa i els competidors en general. Diuen des d’Acció que els sectors que poden ser més afectats seran l’automoció, la siderúrgia, la química i la farmàcia.
Menys vins i més turistes
Jo crec que el sector agroalimentari -olis, vins- serà el primer que rebrà els cops perquè habitualment està destinat al consum final i en operacions d’aquesta mena, que inclouen un rellevant component propagandístic, sempre són més llaminers. La resta de sectors tenen l’avantatge en molts casos que uns aranzels gaire elevats poden augmentar els costos de producció de la indústria nord-americana i això sempre és més complicat de gestionar.
Ara, tenint en compte que una de les grans acusacions a l’administració de Biden va ser la de la inflació -amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu de la població- Trump haurà de modular bé aquests augments dels aranzels als productes finals si no vol que els preus tornin a disparar-se. De moment, des de la Reserva Federal ja han advertit que la baixada de tipus d’interès tot just iniciada fa pocs mesos difícilment tindrà continuïtat aquest any.
Trump haurà de modular bé aquests augments dels aranzels als productes finals si no vol que els preus tornin a disparar-se
El que sembla segur és que el previsible afebliment de l’euro davant el dòlar reforçarà la tendència postcovid de disparar el turisme estatunidenc a Catalunya i a Europa en general. I a mitjà termini, els expatriats i els jubilats que escullen el Mediterrani per instal·lar-s’hi.
Els efectes en cadena
Acció preveu que els esdeveniments als Estats Units poden reduir el creixement econòmic per a l’any que ve en dues dècimes. És una reducció notable, sobretot si tenim en compte que la demanda externa -turisme inclòs- va aportar 1,4 punts del creixement de l’economia durant el 2023, que va ser en total del 2,6%.
Cal tenir en compte que no només cal contemplar el possible descens de les exportacions catalanes als Estats Units, sinó com el previst augment d’aranzels afectarà els nostres socis europeus i la consistència de la seva demanda interior, destinació del gros de les exportacions catalanes. Són els efectes en cadena d’una economia tan especialitzada i oberta a l’exterior com la nostra.