Catalunya ja té un full de ruta econòmic fins al 2030. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest divendres un paquet de 200 mesures que contemplen una inversió de 18.500 milions d'euros fins al 2030. El projecte porta com a nom Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida i pretén que el territori recuperi el lideratge econòmic a través de "la mobilització de recursos públics del Govern més ambiciosa des de l'any 2010". Així ho ha constatat el cap de l'Executiu a l'Escola Industrial de Barcelona.
Illa ha compartit el seu "model econòmic de prosperitat" davant de membres del govern al complet i en presència de representants del sector financer, empresarial i social de Catalunya. La inversió es destinarà a infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i polítiques d'igualtat d'oportunitats. Del total de la inversió, 13.700 milions sortiran directament de la Generalitat i els 4.800 milions restants a través de crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF).
"Proposo posar en marxa tot el dinamisme de la societat catalana i trencar els colls d’ampolla, desfer els nusos, per ser la regió més prospera d’Espanya i una de les més prosperes d’Europa”, ha proclamat Illa. “Amb humilitat, però amb determinació; amb respecte cap als altres, però amb confiança amb nosaltres mateixos”, ha afegit.
L'habitatge, molt present
En el seu discurs, Illa s’ha fixat en l’accés a l’habitatge. “Veig com ha esdevingut, no només a Catalunya, però també aquí, un dels principals factors de desigualtat en incrementar-se el seu preu molt per damunt de la renda disponible dels ciutadans”, ha indicat. “En tenim avui un recordatori ben punyent ben a prop d’aquí”, ha agregat, fent referència al desnonament previst a la Casa Orsola.
En aquest punt, el president de la Generalitat ha mencionat el règim sancionador aprovat aquesta setmana. “El complirem i el farem complir estrictament”, ha afirmat.
Illa: "L’accés a l’habitatge és un horitzó de país, hem d’unir esforços i no deixarem ningú enrere”
Així mateix, ha tret pit del seu pla per a construir 50.000 pisos públics fins al 2030 i ha defensat que és “la política més ambiciosa d’habitatge d’Espanya”. “L’accés a l’habitatge és un horitzó de país, hem d’unir esforços i no deixarem ningú enrere”, ha sentenciat.
Innovació i productivitat, claus
D'altra banda, el president de la Generalitat ha ressaltat que, en infraestructures, vol apostar per una “autonomia i suficiència hídrica”, amb 12.000 MW de “nova potència”, 5.000 eòlics i 7.000 fotovoltaics, per assolir el 50% de generació elèctrica amb renovables el 2030, tal com marquen els objectius de la UE. També s’ha compromès a tenir “millors connexions, mobilitat sostenible i un territori plenament digitalitzat”.
Pel que fa a la modernització productiva, ha apostat per una política industrial “moderna orientada cap a sectors prioritaris” i ha assenyalat l’agroalimentari, l’automoció, el transport, la química, la salut o la biomedicina. Sobre coneixement i innovació, ha indicat que les universitats han de ser el “motor de creixement i prosperitat”. En relació amb la igualtat d’oportunitats, ha apuntat que les polítiques públiques han d’estar “reforçades amb inversió social”.
Pel que fa al darrer bloc, s’ha fixat l’objectiu, novament, de “simplificar” l’administració pública i “transformar el sector públic amb dades i intel·ligència artificial”. “Sense institucions eficients no hi ha desenvolupament econòmic”, ha dit Illa, citant l’economista Acemoglu, un dels guanyadors del darrer Premi Nobel d’Economia.
Illa s'ha recordat del retorn de Banc Sabadell i de Ciments Molins i ha agraït el gest amb Catalunya
Precisament en matèria econòmica, el president de la Generalitat també ha fet referència al retorn de la seu social d’empreses a Catalunya, com el Banc Sabadell, la cimentera Molins -de fet, els seus presidents, Josep Oliu i Joan Molins, respectivament, estaven entre els assistents- o Ordesa, alguns dels més recents. “No ho demano ni ho he demanat, però ho agraeixo ben sincerament”, ha asseverat.
Del món empresarial, a la conferència també s’hi ha vist el nou president de Telefónica, Marc Murtra; el president del consell d’administració d’Enagás, Antoni Llardén; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el conseller delegat de Criteria, Ángel Simon; el president i conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena; o l’expresident del Cercle d’Economia, Javier Faus, entre altres.
La millora del finançament autonòmic, una "palanca de tracció essencial"
El pla presentat aquest divendres assenyala que la millora del finançament autonòmic esdevindrà una "palanca de tracció essencial" i lamenta que els "dèficits" de finançament i inversions de l'administració estatal "suposen un fre" per a l'economia catalana. En aquest sentit, el document destaca "l'execució baixa" de les inversions pressupostades i un "desajust notable" entre la inversió prevista i el pes econòmic de Catalunya dins d’Espanya. "Es tracta d’un problema que s'accentua des del 2010", afegeix.
Illa ha destacat la importància de "transformar" l'aeroport del Prat per guanyar capacitats de noves connexions intercontinentals
Pel que fa a l'aeroport del Prat, el Govern aposta per una "transformació" perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals de llarg radi "garantint la protecció de les àrees naturals de l'entorn". I també es fixa com a objectiu "determinar les característiques" del futur sistema aeroportuari català amb els rols que han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida-Alguaire.
En l'àmbit de les infraestructures, també destaca la fita d'acabar amb el corredor mediterrani per millorar el transport de mercaderies i passatgers "amb un focus especial en la connexió industrial (SEAT, Celsa) i logística (ports de Barcelona i Tarragona)".