El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha presentat al Parlament de Catalunya el Projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022. Després de la seva aprovació al Consell Executiu, el conseller ha lliurat els comptes públics a la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, i ha exposat els seus trets principals davant els principals agents econòmics i socials del país, en un acte celebrat a l’auditori del Parlament: “Aquests pressupostos seran la palanca de la reactivació social i econòmica del país”, ha subratllat el conseller.
Segons la presentació, aquest projecte de pressupostos del 2022 preveu un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 milions d’euros, el que suposa una pujada de 17,3% davant els pressupostos de l’any passat. Giró ha assegurat que els comptes del 2022 “són els que Catalunya necessita”, i ha remarcat que “tenen una intensa vocació inversora i un caràcter social indiscutible”. De fet, tres de cada quatre euros del pressupost es destinen a polítiques socials (un 74,6 % dels recursos totals, un percentatge superior al 73,7% del 2020). I pel que fa a la despesa departamental del 2022 creix un 18,6%, respecte als pressupostos del 2020, fins als 5.022 milions d’euros.
Despesa récord del Govern | Cedida
En valors absoluts, els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut, amb 11.171 milions d’euros (1.456 milions més que el 2020); Educació, amb 6.681 milions d’euros (1.009 milions més); Drets Socials, amb 3.969 milions d’euros (905 milions més que l’any passat); i Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, amb 2.270 milions d’euros, (511 milions d’euros més). Un dels trets més destacats dels comptes és el seu caràcter fortament inversor. Així, la inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 milions d’euros i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020. Les polítiques que concentren un major esforç inversor són Salut (585 MEUR), Habitatge i actuacions urbanes (529 MEUR), Educació (291 MEUR), Carreteres (265 MEUR), Societat de la Informació i Coneixement (227 MEUR) i Infraestructures ferroviàries (223 MEUR).
Els departaments de Salut, Drets Socials i Educació són els més beneficiats pels Fons europeus
Segons les declaracions del departament, l’increment de despesa assolit en els comptes del 2022 ha estat possible gràcies a l’aportació dels fons Next Generation, que ascendeixen a 2.142 milions d’euros i que inclouen, d’una banda, 1.527,6 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència; i, de l’altra, 614,4 milions d’euros dels Fons REACT. Els departaments de Salut, Drets Socials i Educació són els més beneficiats pels Fons europeus, amb aportacions de 319 milions d’euros, 633 milions d’euros i 405 milions d’euros, respectivament.
Les dotacions extraordinàries
Al marge dels fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència d’un nou fons estatal per la covid-19 per al 2022. A més, es doten 205 milions d’euros addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de suport a la gestió dels Fons europeus. En matèria de personal, els pressupostos preveuen un increment de 28.882 places respecte als comptes del 2020, el gruix de les quals es concentren en el departament de Salut (17.663 places). Destaca també l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i el reforç a l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions.
Entre les actuacions més rellevants del pressupost, destaca l’impuls sense precedent a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 milions d’euros en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. A més, es destinen 100 milions d’euros a ajuts per al pagament del lloguer. Juntament amb l’habitatge, la despesa en polítiques d’ocupació, que creix en 248 milions d’euros, i el pressupost de cultura, que assoleix els 385 milions d’euros també registren increments rècord.
Les polítiques d’habitatge, ocupació i cultura registren increments rècord
En matèria educativa, s’instaura la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions d’euros per al curs 22-23, i es destinen 22,8 milions d’euros al desenvolupament d’un pla de xoc de la Formació Professional. Pel que fa a l’educació superior, es preveuen 980,1 milions d’euros per al finançament de les universitats públiques i s’incrementen en 212,8 milions d’euros les polítiques d’R+D+i. A més, s’hi inclou una inversió de 55 milions d’euros per a programes de suport a la indústria. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania, i es reserven 4 milions d’euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.
Com es reparteix l’increment dels Departaments | Cedida
Altres actuacions destacades en el projecte de comptes públics són l’augment en 119 milions d’euros de l’assignació per al transport públic; 59 milions d’euros per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona; 92 milions d’euros per a polítiques d’igualtat i feminismes; 42 milions d’euros d’increment de la inversió per al desplegament de la fibra òptica i 149,2 milions d’euros per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural (amb recursos de l’impost sobre les emissions de CO2).
El dèficit autoritzat
Al marge dels Fons Next Generation, a l’apartat d’ingressos destaquen també els recursos provinents del dèficit autoritzat, per valor de 1.487 milions d’euros (0,6% del PIB, la taxa de referència per obtenir finançament l’any 2022). En canvi, l’aportació del model de finançament es redueix en 978 milions d’euros, ja que el 2022 no s’ingressa cap liquidació positiva provinent de l’exercici 2020. Pel que fa a la resta d’ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 milions d’euros en la recaptació de tributs propis i cedits i també l’abonament, per part de l’Estat, d’alguns endarreriments i deutes històrics, com ara una part del deute de la disposició addicional tercera de l’Estatut i del desplegament del cos de Mossos d’Esquadra (536 milions d’euros en total), així com 500 milions d’euros del retorn pendent d’un mes d’IVA.
Cal subratllar que, malgrat l’increment del dèficit públic, el pes del deute català sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte el 2021, ja que el bon ritme del creixement econòmic fa més sostenible l’endeutament de la Generalitat.