Una professió sense atur: El somni de qualsevol jove quan es troba en la disjuntiva d’haver d’escollir entre una formació amb més ‘sortides’ laborals o ajustades a les seves expectatives. O fins i tot, la possibilitat d'acabar de forma ràpida el llarg camí, ple d’incerteses, que suposa la finalització dels estudis i l’inici en la ‘selva’ laboral. Aquesta il·lusió és la que veuen els joves enginyers tècnics lleidatans. De fet, el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Lleida admet que no pot cobrir la demanda de professionals que rep. Així ho constaten les dades de la seva memòria del 2022, que mostren com l’any passat va deixar sense resposta unes 80 sol·licituds, les quals no va assumir. Així, l’entitat parla “d’una taxa d’atur inexistent”. El degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Lleida, Ramon Grau, al·ludeix a una inserció laboral immediata. “Els estudiants ni tan sols passen per un període de col·locació en acabar els estudis”. La situació, segons afegeix, es replica a tot Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, però potser amb no tanta intensitat.
Grau assegura que aquesta demanda de professionals anirà creixent en els pròxims anys. “Preveiem que la demanda a Catalunya superarà els 20.000 professionals, que a l’Estat es necessitaran més de 200.000 enginyers. Ens podem considerar un sector que estem en un moment dolç d’ocupabilitat". Aquesta bona salut des del punt de vista laboral va acompanyada d’un cert prestigi social de la professió. Tot i això, el degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Lleida adverteix que la proporció de llicenciats que surten de les facultats no està al mateix nivell que la demanda sorgida del mercat laboral. “No disposem d’estudiants suficients per cobrir les necessitats empresarials”.
Ramon Grau: "Ens podem considerar un sector que estem en un moment dolç d’ocupabilitat"
Creixement dels visats
Aquest bon moment es veu reflectit en les dades de l’activitat l’any passat. El Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida va registrar més de 7.900 visats durant el 2022, un 48% més que l'any anterior. Entre les àrees d'activitat més importants destaquen les instal·lacions elèctriques i energètiques, amb més de 3.200 projectes, dels quals un miler corresponen a actuacions relacionades amb energies renovables.
Ramon Grau apunta que el 80% dels projectes que incideixen sobre el desenvolupament industrial del territori passen per l'entitat. Per això, creu que les xifres del 2022 són una mostra que "l'activitat industrial està creixent, s'està posicionant implantant noves tecnologies i sobretot s'està treballant molt en el camp de l'eficiència i l'estalvi energètic". Precisament aquest àmbit és un dels quals en què s'ha notat un major increment, amb més d'un miler de visats. També s'han visat més de 1.500 actuacions en l'àmbit de la construcció, de les quals prop de 800 van ser direccions d'obra. En aquest sentit, afegeix que “les dades consoliden el paper de l'enginyer tècnic com el professional que lidera el visat de nous projectes i activitats econòmiques en el teixit empresarial i industrial de Lleida”.
El Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida va registrar més de 7.900 visats durant el 2022, un 48% més que l'any anterior
En l'àmbit de la formació que ofereix el Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, durant l’any passat es va impartir una dotzena de cursos i jornades tècniques amb uns 200 participants. En aquest sentit, també ha crescut la demanda de formació sobre energia fotovoltaica.
Representativitat lleidatana
Ramon Grau, degà d'Enginyers Lleida, va assumir el passat 10 de març, la presidència de la Unión de Asociaciones de Ingenieros Técnicos Industriales de España (Uaitie). Com a principals objectius del seu mandat, Grau va destacar el de reforçar l'estreta relació que la Uaitie manté amb les associacions membres i el Consejo General de la Ingeniería Técnica Industrial de España (Cogiti); així com oferir nous serveis de valor afegit als associats. Grau va agrair al seu antecessor, Juan Ignacio Larraz, la feina desenvolupada; així com la col·laboració de José Antonio Galdón, actual president del Cogiti i que també va ser president de la Uaitie, entitat que suma 38 associacions d'enginyers d'arreu d'Espanya.
Manca d’habilitació dels enginyers industrials
L’altra cara d’aquesta tendència es troba en els enginyers tècnics industrials. El degà del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, Ramón Grau, alerta que dos dels cinc graus de la branca de l'Enginyeria Industrial que imparteix la Universitat de Lleida (UdL) no habiliten per a exercir i els titulats es veuen obligats a cursar un màster de dos anys. Són Enginyeria de l'Energia i Sostenibilitat i d'Enginyeria en Organització Industrial i Logística, la segona al Campus d’Igualada. Atesa aquesta realitat, que no és exclusiva de la formació a Lleida, provoca que “un 40% dels enginyers de la branca industrial en l'última dècada han cursat titulacions que no els atorguen atribucions”.
Grau detalla que “continuar estudiant dos anys suposa una pèrdua d'oportunitats laborals i un increment de costos per a les famílies i també socials, quan a Europa aquests graus són amb habilitació i els màsters per a especialitzar-se”. Destaca que els titulats són coneixedors d'aquesta situació quan accedeixen al mercat laboral i assegura que els graus no habilitants tenen una taxa de graduació de gairebé el doble que la dels quals sí que ho fan.
Enginyers tècnics i enginyers industrials són les dues cares de la mateixa moneda, dos exemples contraposats d’un mercat laboral dual a Lleida: per una banda, la manca d’atur i la falta de demanda. Per l’altre, una formació que no capacita per exercir-se professionalment i que requereix estudis complementaris per habilitar-se per iniciar la carrera professional.