21
d'Abril
de
2015
Act.
21
d'Abril
de
2015
Què tenen els grans esdeveniments esportius que fan que tantes ciutats es barallin per aconseguir-los? Ben gestionats, amb previsió i sense estirar més el braç que la màniga, uns Jocs Olímpics, uns Mundials o un torneig de prestigi poden ser una màquina de fer diners i de donar projecció a les ciutats que els acullen. "Si estan ben organitzats i calculats generen un retorn molt important en ingressos directes i indirectes", resol Carles Murillo, Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i director del Màster en Gestió i Direcció de l'Esport.
Però cal ser molt acurats o la recerca del desitjat impacte econòmic, el "mannà" de les grans cites esportives, pot resultar molt indigest. Que els ho preguntin si no a Atenes i els seus Jocs Olímpics de 2004. O un cas recent a escala més petita, el mínim de 2,7 milions d'euros de pèrdues al Mundial de Ciclisme de Ponferrada 2014.
El tennis com a actiu
Aquesta setmana es disputa el Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Comte de Godó de tennis, i aquestes són les dades econòmiques que s'hi vinculen. Amb un pressupost de 10 milions d'euros, es preveu contractar 570 persones per al muntatge del torneig, pel qual passaran uns 20.000 espectadors. S'espera una audiència televisiva de 28 milions de persones arreu del món, i uns ingressos per patrocinis de sis milions d'euros, als quals suma el milió i mig més dels ingressos televisius.
Es pot mesurar l'impacte del Godó en clau purament econòmica, però economistes de referència tenen clar que el més important és la projecció que aquest atorga a Barcelona. José María Gay de Liébana, responsable d'Economia i Finances de l'Esport del Col·legi d'Economistes, apuntava durant la presentació del torneig que el Godó contribueix a "posicionar" la capital catalana.Joan B. Casas, degà del Col·legi, assenyalava que el Comte de Godó és "un dels actius que més contribueix a consolidar la marca Barcelona".
Diners sobre patins
"És difícil trobar un recurs millor que un esdeveniment esportiu per situar una població en el mapa mundial", apunta Murillo. El cas de Barcelona amb els Jocs Olímpics de 1992 és el més paradigmàtic en l'àmbit global. De la mateixa manera que moltes ciutats intenten replicar "l'efecte Guggenheim" de Bilbao a través de l'arquitectura i els museus, moltes altres intenten repetir l'èxit que va tenir la capital catalana. Però no cal acudir a apostes tan massives i cares. Reus va acollir a l'octubre de 2014 el Mundial de Patinatge, un esport minoritari però en auge. Murillo, que ha liderat l'estudi de l'impacte del Mundial realitzat des de la UPF, destaca que va ser "un èxit de participació i d'organització", cosa que ha "reforçat la ciutat".
Segons l'estudi d'impacte, l'esdeveniment va suposar una inversió de 85.000 euros i uns ingressos pel consum dels participants d'1'7 milions d'euros, als quals cal sumar els prop de 300.000 gastats per l'organització (compra de material, publicitat, seguretat, neteja, etc.). Per tant, l'efecte directe del Mundial ha deixat a la ciutat gairebé 2,1 milions d'euros, principalment en sectors com el comerç, l'hostaleria i el transport. Aquí cal sumar-hi prop de 3,4 milions més en efectes indirectes i induïts, amb repercussió en àmbits com els serveis a les empreses, la construcció, el transport o el comerç. L'efecte total es calcula en 5.587.000 euros, xifra molt considerable si es té en compte que la inversió necessària i la despesa organitzativa no arriba als 400.000 euros.
Capital esportiva del Mediterrani
Desgranats tots aquests números, a Reus fan un bon balanç de la seva aposta per acollir el Mundial de Patinatge. Mentrestant, a la veïna Tarragona tenen expectatives molt més altes amb els Jocs Mediterranis 2017, dels quals en seran seu. La ciutat acollirà durant 12 dies més de 4.000 atletes, 1.000 jutges i àrbitres, 1.000 periodistes, 3.500 voluntaris i 150.000 espectadors. Preveuen 100.000 pernoctacions a la ciutat i la seva àrea d'influència. L'impacte total de l'activitat econòmica que generarà els Jocs en efectes directes, indirectes i induïts per la inversió en construcció i turisme es calcula en 862 milions d'euros. En aquests dos sectors s'esperen crear 11.550 nous llocs de treball.
L'organització calcula un impacte fiscal de 130 milions d'euros en impostos directes (IRPF, Societats, Cotitzacions Socials) i indirectes (IVA) a més d'un estalvi en despeses d'atur. La inversió directa és de 39 milions d'euros repartits entre Ajuntament, Generalitat i Diputació, en instal·lacions que inclouen una nova piscina de 50 metres, un Palau d'Esports i un estadi d'atletisme efímer a l'Anella Mediterrània de Campclar, i la reforma de diverses instal·lacions ja existents com l'actual estadi d'atletisme i el velòdrom. A més de Tarragona, els Jocs del Mediterrani es reparteixen en 15 seus més a ciutats com Salou, Cambrils o Vila-seca.
El 4t Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Javier Villamayor, és el responsable polític dels Jocs Mediterranis 2017, la candidatura dels quals es va plantejar en època precrisi. "Quan ens els van concedir, l'any 2011, la conjuntura econòmica era molt més desfavorable, i això ens va fer tocar de peus a terra", destaca Villamayor. Des de llavors, la prioritat ha estat "centrar-se en l'impacte econòmic que l'esdeveniment tindrà a la ciutat i al territori", segons explica. És a dir, generació d'ocupació, foment i expansió del teixit empresarial i esportiu, i projecció Tarragona com a marca a Catalunya, Espanya i el Mediterrani. "És un concepte diferent del de molts dels grans esdeveniments esportius que hem conegut fins ara, perquè ens basem en aprofitar les instal·lacions que ja tenim i en ser un projecte realista i sostenible des del punt de vista financer", afegeix el tinent d'Alcalde.
Deixar un llegat
L'altra gran preocupació de l'Ajuntament de Tarragona és que els Jocs deixin "un llegat" a la ciutat. Les instal·lacions de nova construcció o rehabilitades no poden convertir-se ruïnes, com ha passat per exemple a Atenes o Pequín després dels respectius Jocs Olímpics. "A més de pal·liar dèficits actuals en infraestructures esportives, ens ha de servir per consolidar el Camp de Tarragona com un punt de referència en turisme esportiu", destaca Villamayor. En el futur, esperen convertir-se en un pol d'atracció per a estades d'equips i esportistes.
També volen fer servir l'esdeveniment com a aparador de la seva indústria, especialment el pol petroquímic, que és el més important del sud d'Europa. Les instal·lacions dels jocs comptaran amb els últims avenços tecnològics de les grans empreses del sector (Repsol, Bayer) en l'àmbit de l'habitatge i la construcció: aïllaments tèrmics, cobertes i asfalts "verds", o noves pintures no contaminants. La promoció de Tarragona i els seus entorns com a destí turístic evidentment també entra en joc, amb l'objectiu en aquest cas de desestacionalitzar-se i mostrar altres atractius (gastronomia, festivals, cultura popular) més enllà del patrimoni i del sol i platja. En paral·lel als Jocs, a més, s'organitzaran fòrums de debat centrats en la indústria, l'esport, la salut i el turisme.
Però cal ser molt acurats o la recerca del desitjat impacte econòmic, el "mannà" de les grans cites esportives, pot resultar molt indigest. Que els ho preguntin si no a Atenes i els seus Jocs Olímpics de 2004. O un cas recent a escala més petita, el mínim de 2,7 milions d'euros de pèrdues al Mundial de Ciclisme de Ponferrada 2014.
El tennis com a actiu
Aquesta setmana es disputa el Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Comte de Godó de tennis, i aquestes són les dades econòmiques que s'hi vinculen. Amb un pressupost de 10 milions d'euros, es preveu contractar 570 persones per al muntatge del torneig, pel qual passaran uns 20.000 espectadors. S'espera una audiència televisiva de 28 milions de persones arreu del món, i uns ingressos per patrocinis de sis milions d'euros, als quals suma el milió i mig més dels ingressos televisius.
Es pot mesurar l'impacte del Godó en clau purament econòmica, però economistes de referència tenen clar que el més important és la projecció que aquest atorga a Barcelona. José María Gay de Liébana, responsable d'Economia i Finances de l'Esport del Col·legi d'Economistes, apuntava durant la presentació del torneig que el Godó contribueix a "posicionar" la capital catalana.Joan B. Casas, degà del Col·legi, assenyalava que el Comte de Godó és "un dels actius que més contribueix a consolidar la marca Barcelona".
Diners sobre patins
"És difícil trobar un recurs millor que un esdeveniment esportiu per situar una població en el mapa mundial", apunta Murillo. El cas de Barcelona amb els Jocs Olímpics de 1992 és el més paradigmàtic en l'àmbit global. De la mateixa manera que moltes ciutats intenten replicar "l'efecte Guggenheim" de Bilbao a través de l'arquitectura i els museus, moltes altres intenten repetir l'èxit que va tenir la capital catalana. Però no cal acudir a apostes tan massives i cares. Reus va acollir a l'octubre de 2014 el Mundial de Patinatge, un esport minoritari però en auge. Murillo, que ha liderat l'estudi de l'impacte del Mundial realitzat des de la UPF, destaca que va ser "un èxit de participació i d'organització", cosa que ha "reforçat la ciutat".
Segons l'estudi d'impacte, l'esdeveniment va suposar una inversió de 85.000 euros i uns ingressos pel consum dels participants d'1'7 milions d'euros, als quals cal sumar els prop de 300.000 gastats per l'organització (compra de material, publicitat, seguretat, neteja, etc.). Per tant, l'efecte directe del Mundial ha deixat a la ciutat gairebé 2,1 milions d'euros, principalment en sectors com el comerç, l'hostaleria i el transport. Aquí cal sumar-hi prop de 3,4 milions més en efectes indirectes i induïts, amb repercussió en àmbits com els serveis a les empreses, la construcció, el transport o el comerç. L'efecte total es calcula en 5.587.000 euros, xifra molt considerable si es té en compte que la inversió necessària i la despesa organitzativa no arriba als 400.000 euros.
Capital esportiva del Mediterrani
Desgranats tots aquests números, a Reus fan un bon balanç de la seva aposta per acollir el Mundial de Patinatge. Mentrestant, a la veïna Tarragona tenen expectatives molt més altes amb els Jocs Mediterranis 2017, dels quals en seran seu. La ciutat acollirà durant 12 dies més de 4.000 atletes, 1.000 jutges i àrbitres, 1.000 periodistes, 3.500 voluntaris i 150.000 espectadors. Preveuen 100.000 pernoctacions a la ciutat i la seva àrea d'influència. L'impacte total de l'activitat econòmica que generarà els Jocs en efectes directes, indirectes i induïts per la inversió en construcció i turisme es calcula en 862 milions d'euros. En aquests dos sectors s'esperen crear 11.550 nous llocs de treball.
L'organització calcula un impacte fiscal de 130 milions d'euros en impostos directes (IRPF, Societats, Cotitzacions Socials) i indirectes (IVA) a més d'un estalvi en despeses d'atur. La inversió directa és de 39 milions d'euros repartits entre Ajuntament, Generalitat i Diputació, en instal·lacions que inclouen una nova piscina de 50 metres, un Palau d'Esports i un estadi d'atletisme efímer a l'Anella Mediterrània de Campclar, i la reforma de diverses instal·lacions ja existents com l'actual estadi d'atletisme i el velòdrom. A més de Tarragona, els Jocs del Mediterrani es reparteixen en 15 seus més a ciutats com Salou, Cambrils o Vila-seca.
El 4t Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Javier Villamayor, és el responsable polític dels Jocs Mediterranis 2017, la candidatura dels quals es va plantejar en època precrisi. "Quan ens els van concedir, l'any 2011, la conjuntura econòmica era molt més desfavorable, i això ens va fer tocar de peus a terra", destaca Villamayor. Des de llavors, la prioritat ha estat "centrar-se en l'impacte econòmic que l'esdeveniment tindrà a la ciutat i al territori", segons explica. És a dir, generació d'ocupació, foment i expansió del teixit empresarial i esportiu, i projecció Tarragona com a marca a Catalunya, Espanya i el Mediterrani. "És un concepte diferent del de molts dels grans esdeveniments esportius que hem conegut fins ara, perquè ens basem en aprofitar les instal·lacions que ja tenim i en ser un projecte realista i sostenible des del punt de vista financer", afegeix el tinent d'Alcalde.
Deixar un llegat
L'altra gran preocupació de l'Ajuntament de Tarragona és que els Jocs deixin "un llegat" a la ciutat. Les instal·lacions de nova construcció o rehabilitades no poden convertir-se ruïnes, com ha passat per exemple a Atenes o Pequín després dels respectius Jocs Olímpics. "A més de pal·liar dèficits actuals en infraestructures esportives, ens ha de servir per consolidar el Camp de Tarragona com un punt de referència en turisme esportiu", destaca Villamayor. En el futur, esperen convertir-se en un pol d'atracció per a estades d'equips i esportistes.
També volen fer servir l'esdeveniment com a aparador de la seva indústria, especialment el pol petroquímic, que és el més important del sud d'Europa. Les instal·lacions dels jocs comptaran amb els últims avenços tecnològics de les grans empreses del sector (Repsol, Bayer) en l'àmbit de l'habitatge i la construcció: aïllaments tèrmics, cobertes i asfalts "verds", o noves pintures no contaminants. La promoció de Tarragona i els seus entorns com a destí turístic evidentment també entra en joc, amb l'objectiu en aquest cas de desestacionalitzar-se i mostrar altres atractius (gastronomia, festivals, cultura popular) més enllà del patrimoni i del sol i platja. En paral·lel als Jocs, a més, s'organitzaran fòrums de debat centrats en la indústria, l'esport, la salut i el turisme.