Parlar del teixit empresarial de la província de Lleida és endinsar-se als entremats del sector agroalimentari, amb empreses capdavanteres de la talla de Vall Companys o BonÀrea. De fet, més del 40% del PIB i del 60% de les exportacions de les terres de Lleida pertanyen al sector agroalimentari. Entre les organitzacions més grans amb seu a les Terres de Ponent destaquen Compañía General de Compras Agropecuarias, Borges, Actel, Nufri i Supsa, entre altres. Un altre aspecte que cal subratllar és que les petites empreses -aquelles que tenen fins a 50 treballadors- conformen la gran majoria de les empreses de la província, un 98,7%. Aquesta dada podria fer pensar que Lleida es caracteritza per la dimensió reduïda de les seves empreses, però és un percentatge similar al que hi ha al conjunt de Catalunya, i menor del que existeix a Espanya, França i Itàlia.
Més del 40% del PIB i del 60% de les exportacions de les terres de Lleida pertanyen al sector agroalimentari
Entre els principals objectius del grup G10 de Lleida -nascut durant la primavera de 2023 i que té la voluntat de generar canvis profunds en el model econòmic lleidatà gràcies a la unió de deu agents econòmics de la zona-, destaca la cerca de més competitivitat per les 31.595 empreses lleidatanes, a més de l'aposta per una economia verda, sostenible i digital. I el més important: assegurar el futur de les pròximes generacions, amenaçades pel despoblament i emmarcades en un model econòmic que, sota algunes circumstàncies, no és capaç de generar prou valor afegit per fixar i atreure població.
Els reptes de la deslocalització
Un dels greuges de les Terres de Ponent és la deslocalització, ja que fins a 428 empreses han marxat de Lleida en els últims sis anys, segons l'Estudi de deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida, encarregat per la Universitat de Lleida (UdL) i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) amb el Patronat de Promoció Econòmica.
Fins a 428 empreses han marxat de Lleida en els últims sis anys, sobretot a Barcelona i a l'Aragó
D'aquestes empreses, un 40% s'han traslladat a Barcelona pels beneficis de la capital, com són disposar d'unes millors infraestructures o per les oportunitats de creixement; un 19% a l'Aragó per l'agilitat administrativa en la concessió de permisos, pel suport de l'Administració aragonesa i per la disponibilitat de sòl a un bon preu, i finalment un 14% ha escollit Madrid pels evidents i importants incentius fiscals conseqüència d'uns tipus més baixos en quasi tots els impostos així com per les subvencions que ofereix aquesta comunitat autònoma. D'altra banda, les empreses que s'han implantat de nou en aquest territori en aquest mateix període temps no ha compensat en cap manera la fugida d'empreses esmentada.
Un altre factor a tenir en compte és que Lleida corre el perill de quedar-se enmig de dos hubs logístics molt potents. Saragossa amb el Corredor Central i Barcelona amb el Corredor Mediterrani, que podria agreujar encara més el problema de la deslocalització d'empreses.
Qui són els "reis" de la facturació a Lleida?
1. BonÀrea, els "reis" de Guissona, amb una facturació rècord
A Catalunya hi ha empreses que es converteixen en un "petit poble" de la Garrotxa, com és el cas de Noel Alimentaria, o també la cadena de supermercats Bon Preu amb el seu orgull osonenc. A la comarca de la Segarra i al municipi de Guissona hi ha la seu del supermercat català que més factura de tots: l'imperi BonÀrea, amb 2.822 milions d'euros i 69 milions en beneficis. Aparcaments plens de cotxes, camions, magatzems oberts i operaris amunt i avall d'una indústria única a un poble en què la majoria d'habitants es bolquen en massa a les fàbriques de la cadena alimentària. I atenció a l'especial lligam de la comunitat ucraïnesa. Fundada el 1959 com a Cooperativa Avícola de Guissona, avui dia, també anomenada Corporació Alimentària Guissona controla des de la cria d'animals i el cultiu de cereals fins a la fabricació de productes alimentaris, així com la seva venda en establiments propis, els supermercats BonÀrea.
Un dels valors afegits de la companyia té a veure amb la creació d'un model d’integració únic al món, ja que compren totes les etapes de la cadena de valor: l’activitat ramadera, industrial i comercial per arribar al consumidor sense intermediaris. "Directe del camp i amb garantia d'origen", afirmen fonts de la companyia a VIA Empresa. Als seus escorxadors s’hi sacrifiquen 200.000 animals al dia. Ha esdevingut la instal·lació del seu model més gran d'Europa, amb una capacitat de sacrifici i la producció d'un milió de safates de carn.
2. La Compañía General de Compras Agropecuarias i la seva vinculació amb Vall Companys
En segona posició es troba la Compañía General de Compras Agropecuarias, amb seu a Lleida i una facturació de 838 milions d'euros, segons els últims registres. La firma pertany també al sector agroalimentari i forma part del grup Vall Companys, que a tot Espanya va facturar 4.148 milions d'euros, tenint en compte les seves operacions a tot l'Estat.
3. El poder de la fruita 'made in Mollerussa'
Nufri, l'empresa especialitzada en l'agricultura i la fruita amb seu a Mollerussa, va facturar 600 milions d'euros el 2022. Fundada el 1973 de la mà de quatre agricultors, el grup compta ara amb prop de 2.000 treballadors, 400 pagesos associats, gestiona 800.000 tones de fruita a l'any i ha diversificat el negoci en quatre àrees: fruita fresca, mercats, indústria i energia.
Entre el 'top 4' i el 'top 5': conviure amb la diversificació de BonÀrea
Tot seguit, en quarta i cinquena posició, apareixen dues companyies que, precisament, formen part de la Corporació Alimentària Guissona: Agripercuaria de Guissona, amb 323 milions d'euros de facturació i bonÀreaEnergia, amb 308 milions.
La resta del podi: entre pinsos i supermercats
En la sisena posició del rànquing es troba SupsaSupermercatsPujol, conegut especialment pels seus establiments Plusfresc. L'empresa, que va néixer el 1929 com una botiga de queviures a Lleida, ocupa la novena posició i factura 197 milions d'euros. Plusfresc continua mantenint el lideratge en superfície comercial a Lleida, amb un 21,5% de quota de mercat.
Plusfresc va néixer el 1929 com una botiga de queviures a Lleida i actualment té un 21,5% de quota de mercat a la zona
Cereals Torremorell és la setena empresa amb més facturació, concretament amb una xifra que s'eleva als 199 milions d'euros. Forma part d'un grup familiar fundat el 1984 amb seu a Algerri i especialitzat en la producció i comercialització de cereals, adobs, cria i engreix de ramaderia porcina. En vuitena posició i complementant el podi, se situa Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN), l'empresa especialitzada en l'agricultura, el processat i el comerç d'olis d'oliva i llavors. Forma part del grup Borges i el 2023 BAIN va generar 117 milions d'euros i comercialitzar productes en un total de 49 països.
Fundada el 1963 a Balaguer, Piensos del Segre és la novena empresa que més diners genera a Lleida amb una facturació de 155 milions d'euros. Avui dia, està especialitzada en pinso per a animals i s'encarrega de tota la cadena de valor, des de la cria d'animals fins a la comercialització. El seu grup està format per dues filials, titulades Pinsagro i Segriamerco. La plantilla del tercet Pinsos del Segre-Pinsagro-Segriamerco està integrada per 120 empleats. Finalment, Borges Branded Foods ocupa la desena amb una facturació de 159 milions d'euros.