Propietari d’un hotel a la localitat d’Escaló a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà), reivindica el Pirineu com una zona turística diferenciada respecte a la demarcació de Lleida i a la resta de Catalunya. Després de viure un any que qualifica de “dramàtic”, Josep Castellarnau va ser reelegit el passat mes de maig per quatre anys més com a president del Gremi d’Hostaleria de Lleida. En el càrrec des de 2016, l’any passat l’entitat no va poder portar a terme el procés electoral per la pandèmia. Amb la campanya d’estiu per endavant, vaticina una temporada amb bona d’ocupació, però reclama claredat a les administracions a l’hora d’emprendre mesures restrictives contra l’hostaleria.
Com afronta l’hostaleria lleidatana la campanya d’estiu amb relació a la de l’any passat?
A la demarcació de Lleida, especialment al Pirineu, tenim la sort de rebre un turisme interior, que no depèn ni d’avions ni de vaixells. És cert que el comportament dels hotels i dels restaurants és molt difícil en funció de si analitzem la Plana o el Pirineu. L’any passat, el tancament perimetral de set municipis lleidatans es va assimilar al de Catalunya i el turista estranger o de proximitat es va tirar enrere. Igualment en algunes zones del Pirineu, vam aconseguir salvar els mobles tenint en compte la situació de la pandèmia.
Llavors el de 2021 serà un bon estiu?
Després d’haver entomat la recuperació a Setmana Santa i primavera, l’afrontem amb un optimisme moderat. Les perspectives són bones, però necessitem una certa seguretat jurídica amb les mesures i restriccions de la Generalitat, especialment amb el toc de queda. Aquest missatge és el que sempre traslladem a les reunions amb el conseller d’Empresa, Roger Torrent. L’avantatge que tenim és que no depenem ni d’avions ni de turoperadors i un 80% dels nostres clients procedeixen d’entorns de proximitat. Els nostres visitants busquen i troben tranquil·litat, seguretat i vinculació amb la natura en espais no massificats. Aquests factors són molt valorats en el context actual.
“A la demarcació de Lleida, especialment al Pirineu, tenim la sort de rebre un turisme interior, que no depèn ni d’avions ni de vaixells”
Com ha superat l’hostaleria els atacs i el cop econòmic que va rebre l’estiu passat?
Intentant fer bé la feina i tractant de no ser notícia ni ser al mig de les discussions. Juntament amb l’administració hem dut a terme campanyes per difondre les oportunitats del nostre territori, la professionalitat de la gent i la qualitat dels nostres serveis. Tot i la Covid, i encara que les previsions atesa la situació són molt provisionals, esperem ocupacions d’entre el 40 i el 50% al juliol, amb pics d’entre el 85 i el 90% els caps de setmana, i arribar a l’agost a percentatges que freguin el 90%.
I treure’s l’estigma va ser més difícil?
Se’ns va col·locar una etiqueta a un territori com el Pallars, on som 6.000 habitants, i quan es registra un cas es dispara l’índex d’incidència de la Covid. Nosaltres, més que ser un problema, sempre hem volgut formar part de la solució. Enguany, esperem que amb el procés de vacunació, sobretot el del jovent, que és el que més socialitza, la situació s’acosti a una relativa normalitat. Els hotelers lleidatans vam patir l’any passat la criminalització que enguany reben els joves. Va ser una culpabilització injusta perquè, com cada campanya, Lleida va rebre molta gent disposada a treballar en la recollida de la fruita i no és un fenomen fàcil de gestionar, i menys en època de pandèmia.
En general, sembla que l’hostaleria, no només a Lleida, és la primera víctima de les restriccions
Ens acusen de ser professionals només preocupats pels diners. En el cas de Lleida, ens van titllar de racistes. Aquest any s’ha demostrat que amb els locals d’oci i restauració tancats també es van produir el repunt de casos i els rebrots de coronavirus. Insisteixo que no som part de la culpa ni potser tampoc la solució, però no cal que sempre siguem l’ase dels cops quan les coses van malament. Per això, a la Generalitat li demanem una progressivitat en el moment d’implantar mesures, ja que s’ha de cuidar la fina línia que hi ha entre salut i economia.
“Necessitem que l’Administració pensi en l’economia que es mou al voltant del nostre sector”
Com ha afectat la crisi al teixit del sector de la restauració?
De moment, hem calculat que entre un 20 i un 25% dels locals i establiments petits ja no van aixecar la persiana després del primer confinament. A més, s’han produït canvis de mans a les propietats dels restaurants i moltes famílies han hagut de traspassar el negoci a grans grups empresarials. Davant d’aquest escenari, necessitem que l’Administració pensi en l’economia que es mou al voltant del nostre sector. Així, calen inversions en infraestructures terrestres, desplegament de la fibra òptica o projectes engrescadors com la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2024. S’ha d’invertir en futur i tenir una mirada llarga, una visió estratègica.
Mirant al futur, com creu que s’haurien de repartir els fons europeus Next Generation perquè els aprofités el sector?
Haurien d’enfocar el Pirineu com el que és, un reclam turístic. Les subvencions per moments puntuals de dificultat estan bé, però cal invertir i planificar una mica més enllà. Aquestes inversions haurien de crear projectes diferenciadors que atreguin els visitants a la nostra zona. Els fons no s’han d’entregar a les multinacionals que no hi creuen ni pensen en la nostra activitat, en moltes ocasions familiar. Les ajudes s’haurien de donar a consorcis o agrupacions d’empreses petites pensant sempre en què el sector i el territori han de tirar endavant.