A mitjans d’aquesta setmana hem sabut que Víctor Grífols Roura ha decidit posar punt final a diverses dècades als òrgans de govern de la companyia de la seva família, la farmacèutica Grifols, atès que ha anunciat que abandona la seva posició al consell d’administració de la firma. A la societat actual, Grifols SA, figurava com a conseller des del 8 de juliol del 1991, però la seva trajectòria a l’empresa és força més llarga i rellevant, perquè ja fa mig segle que s’havia incorporat al seu primer càrrec directiu (departament comercial, 1979). Posteriorment, va assumir la responsabilitat de ser el màxim executiu de la companyia, allò que sovint s’anomena CEO (Chief Executive Officer), una posició que va abandonar el 2016 després d’una trajectòria de trenta-un anys. Més tard ha estat president i president honorari.
En aquests darrers temps li ha tocat viure les turbulències més intenses que ha patit l’empresa en la seva llarga història, quan el deute acumulat per finançar l’expansió s’ha revelat com a una llosa que posava en risc el futur de la mateixa companyia. El deute ha arribat a situar-se als 9.000 milions d’euros, una xifra que provoca tremolors. Si l’estiu del 2021 les accions de Grifols a la borsa espanyola cotitzaven per sobre dels 25 euros, el novembre de l’any passat vam veure com tocaven fons marcant preus al voltant dels 8 euros, en el que es manifestava una caiguda del 68%. Pel camí d’aquesta trajectòria baixista i enmig d’una forta crisi, Víctor Grífols Roura va haver de deixar el càrrec de president i donar pas a un president executiu, Steven Francis Mayer, amb l’objectiu de calmar els mercats i que els analistes rebessin el missatge que s’estaven prenent mesures per redreçar el balanç de la companyia. Cal dir que Mayer, que fins aleshores era membre del consell d’administració de Grifols com a independent, era un home que provenia del món dels fons d’inversió (és el primer executiu d'Iron Horse Acquisition) i, per tant, s’entenia que parlaria el mateix llenguatge que els analistes que fan la cobertura de l’empresa.
En aquests darrers temps (a Víctor Grífols) li ha tocat viure les turbulències més intenses que ha patit l’empresa en la seva llarga història
Unes caigudes tan fortes del valor de l’acció van posar Grifols en risc de rebre una OPA per part d’algú, una inconveniència que ara sembla haver-se conjurat, ja que el preu del valor ha començat a escalar posicions i ja supera els 14 euros (un 75% per sobre dels mínims, però encara a gairebé un 80% dels màxims). No obstant això, la recuperació no ha estat pas bufar i fer ampolles, perquè el febrer d’enguany, quan precisament havia arribat als 14 euros com ara, els títols de la farmacèutica es van tornar a desplomar gairebé fins al mínim anterior. Des d’aleshores han passat moltes coses: la sortida sorprenent de Mayer, que va durar ben poc al càrrec i, sobretot, uns resultats trimestrals (primer trimestre del 2023) que van agradar als analistes i que el mercat va premiar amb una pujada propera al 10%. També ha suposat un reforçament de la confiança dels mercats que durant l’estiu sortís la notícia d’una probable venda de la filial xinesa -un veritable mal de queixal per Grifols- per almenys 1.900 milions d’euros.
És en aquest escenari de recuperació que Víctor Grífols Roura talla el darrer vincle formal que el lligava a la companyia de la seva família. Al llarg de la seva carrera ha rebut un gran nombre de distincions, com la Creu de Sant Jordi (2017), un doctorat honoris causa per la Universitat de Massachusetts (2017) o el premi al lideratge de la cambra de comerç americana a l’Estat – AmChamSpain (2011). El nom del successor, el debutant al consell d’administració, és Albert Grífols Coma-Cros, net de Josep Antoni Grífols Lucas, i que va entrar a l’empresa el 2004. Des d’aleshores ha anat ocupant diferents responsabilitats. Si el seu primer cognom deixa clar que prové de la família fundadora, el segon, la branca materna, també revela que forma part d’una nissaga de molt de pes en el país, perquè els Coma-Cros (res a veure amb els Cros de la indústria química) van tenir molta importància en el sector tèxtil del país durant dècades. L’ascensió de la família en el món dels negocis es va encetar el 1910, quan Joan Coma Cros va transformar el negoci de compravenda de cotó que li havia llegat el seu pare en una empresa industrial de filatures i de fabricació de teixits. La factoria que tenien a Salt va arribar a ser tan important, que durant molts anys es podia veure competir al màxim nivell un equip d’hoquei patins anomenat Coma-Cros, en un cas semblant al de les Indústries Riva i el Voltregà d’aquest mateix esport. El 1999, després de segle i mig d’activitat cotonera, la família va abaixar la persiana del negoci. Des d’aleshores, s’han dedicat fonamentalment a l’explotació del seu ingent patrimoni immobiliari a través de la societat Fisa74 (28 milions d’euros d’actius), de la que el nou conseller de Grifols n’és part també com a conseller.