En una guerra, com la d’Israel-Hamàs, tothom hi perd, especialment les persones afectades. Parlem dels més de 1.200 israelians que van perdre la vida els primers dies, i més de 300 segrestats, així com els més de 33.000 morts a Gaza, dones i nens en bona part. Però la tragèdia no s'acaba amb els que moren o resulten ferits; hi ha un impacte devastador en famílies i comunitats.
I també en surten perdent molts sectors econòmics. En els territoris afectats, el turisme i el comerç són dos dels més perjudicats, ja que la inestabilitat dissuadeix els visitants internacionals i pertorba les cadenes de subministrament. La destrucció d'infraestructures essencials com escoles, hospitals, i carreteres té un impacte directe en l'economia i el benestar social. L'agricultura també pateix, ja que els camps de cultiu poden ser danyats o inaccessibles a causa dels enfrontaments, afectant el subministrament d'aliments i la subsistència dels agricultors locals. Al mateix temps, l'incertesa generada pel conflicte pot portar a la volatilitat dels mercats financers i afectar les inversions a tota la regió.
També hi ha sectors que guanyen, com la indústria de l'armament, que està augmentant exponencialment les vendes, els beneficis i els dividends
Però, al mateix temps, hi ha qui guanya. És el cas de la indústria de l'armament, que està augmentant exponencialment les vendes, els beneficis i els dividends que paguen als seus accionistes. El mateix passa amb empreses de seguretat. I determinades matèries primeres també pugen, és el cas del petroli que ja puja un 18% en el que portem de 2024. La reconstrucció d'infraestructures després dels enfrontaments requereix grans inversions i pot significar una allau de contractes per a companyies de construcció i enginyeria. Les empreses que proporcionen subministraments i serveis d'emergència també poden veure augmentada la demanda dels seus serveis.
Però, com diem al principi, és inqüestionable que en una guerra qui perd sempre són les persones afectades. Més enllà de les morts i els ferits, hi ha el drama humanitari dels refugiats. A Gaza, això es tradueix en camps superpoblats i condicions de vida infrahumanes per a 2,3 milions de persones. El teixit social de les comunitats afectades pateix, i les cicatrius psicològiques perduraran molt més enllà de qualsevol alto al foc. En última instància, malgrat els possibles 'guanyadors' en termes financers o geopolítics, la realitat crua de la guerra demostra que, en l'equació humana, les pèrdues són sempre més profundes que qualsevol guany superficial. Les repercussions d'un conflicte armat reverberen a través de les generacions, desplaçant persones de les seves llars, creant milers de refugiats, i plantant llavors d’odi, temor i incertesa que germinen en el cor de cada individu afectat. Això no exclou a la població d'Israel, que viu amb l'ansietat de l'amenaça constant d'atacs.
La realitat crua de la guerra demostra que, en l'equació humana, les pèrdues són sempre més profundes que qualsevol guany superficial
Yossi Mekelberg, expert de Chatham House, ho ha resumit dient: "No hi ha vencedor en aquest tipus de guerra". La situació a Gaza és catastròfica en tots els sentits de la paraula, mentre que Israel es troba més embolicat, enfrontant-se no només a les repercussions a Gaza, sinó també a la tensió creixent amb Iran i d’altres països; i un augment de l’antisemitisme.
Més enllà dels balanços de poder i econòmics, la guerra és un fenomen profundament negatiu que deixa un rastre de dolor i devastació. I no es pot excloure el risc de globalització del conflicte amb conseqüències del tot imprevisibles a escala mundial. Com va dir Jimmy Carter, expresident dels Estats Units: "La guerra de vegades pot ser un mal necessari. Però, per molt necessari que sigui, sempre és un mal, mai un bé".