Guifré Homedes Amat és el nou director general d'Amat Immobiliaris. La tercera generació d'una empresa familiar que factura 5,5 milions i té 93 treballadors (alguns d'ells l'han vist créixer) i sempre ha estat liderada per dones. Primer, Concepció Amigó (àvia) i després, Imma (mare) i Joana (tieta) Amat. De formació enginyer industrial i amb experiència en països com Dinamarca i Alemanya, Homedes va tornar a casa el 2010 per dirigir l'oficina d'Amat a Barcelona. En aquesta entrevista a VIA Empresa, es mostra "il·lusionat" amb el repte que té al davant: "Tenim molts projectes sobre la taula i avorrits no estarem". I sobre el sector? La política no ha afectat però hem fet poca política de la crisi.
Com s'ha plantejat la transició?
No és un procés d'un dia, ho vam parlar fa temps i ho vam anunciar internament al juny. Imma i Joana Amat seguiran a la companyia però fan un pas enrere en el dia a dia. La meva àvia ho va deixar als anys 80 coincidint amb la informatització però va seguir atenent clients i venint al despatx fins als 85 anys. Ara ens toca un procés d'adaptació més per part de la segona generació que per part de la tercera. S’han buscat els espais, estan en consells d’altres empreses i patronats i això dóna nous coneixements i relacions amb possibles clients. Els valors són familiars però hem viscut l'empresa, la direcció i els serveis de forma diferent.
"La crisi ens ha servit per guanyar posicions, mercats i clients"
70 anys d'Amat es diu ràpid.
Un dels canvis més importants és que la crisi del 2008 ens ha servit per posicionar-nos, créixer, entrar a nous mercats i guanyar nous clients. Vam entrar a la crisi amb poc més de 40 treballadors i vam sortir-ne amb pràcticament 70. Com moltes empreses familiars, quan el cicle va molt bé tendim a ser conservadors però quan va malament agafem posicions respecte els altres. Arribem als 70 anys molt ben posicionats però també amb un mercat molt diferent, des de la tecnologia fins als nous players com Solvia o ServiHabitat. Són escissions que s’han dedicat a treure producte bancari durant la crisi i ara són mega estructures que competeixen amb recursos infinits.
Quina és la clau de l’èxit de la vostra empresa familiar?
Tenir uns valors molt ben definits i transmetre'ls entre generacions. És important una visió a llarg termini, en general pequem de posar-nos en modes i replegar-nos si no funciona en un any. A vegades no reculls fruits a curt però sí a mig o llarg. També apostem obsessivament per la qualitat del servei a client. El nostre sector està poc professionalitzat perquè no té barreres d’entrada i tothom pot entrar a comercialitzar. El nivell és baix i ens pensàvem que la crisi ho arreglaria però no ha estat així.
El relleu generacional d'Amat Immobiliaris | Cedida
Què n’hem après de la crisi?
És una pregunta difícil. El sector és molt ampli però s’ha après molt poc i de comercialització pràcticament res. Es juga a un joc pervers de prometre expectatives als venedors que en molts casos no són reals i així el mercat està sobrevalorat. Sobretot en la segona mà. Es fa igual que abans de la crisi, es prometen regals i això no juga a favor de la professionalització. En una situació de bonança, quan vas amb la veritat per endavant que acostuma a ser inferior a allò que pensa el propietari, llavors competeixes pitjor. En èpoques més dures, vens menys però competeixes millor. Estem consolidant la recuperació. El creixement ja l’hem fet durant el 2016 i el 2017 amb xifres molt importants. El 2018 serà més calmat que el 2017. Vam començar el 2016 amb falta d’oferta i les vendes van créixer molt ràpidament.
"Es juga a un joc pervers de prometre expectatives als venedors que en molts casos no són reals"
Els atemptats o el procés han afectat?
Afecten molt al mercat de Barcelona i no tant a la primera corona. Per a la capital catalana ha sigut un mal any com a marca. Pels atemptats, la situació política i perquè vam passar els sis primers mesos parlant de turismofòbia. Tendim a oblidar-nos dels temes, quan ja no està als mitjans de comunicació tothom se n'oblida molt ràpidament. L’afectació política al sector immobiliari ha estat mínima si et mires les xifres globals. Si poses la lupa, el mercat de Barcelona està molt fiat a l’estranger i hem notat la retirada d'algunes nacionalitats en els últims mesos de l'any. A la capital catalana hem jugat molt al comprador de fora i a la promoció d’obra nova i cèntrica amb uns preus que només compren ells.
"L’afectació política al sector immobiliari ha estat mínima"
Barcelonins de tota la vida buscant pis al Vallès... L’èxode és una realitat?
Sí. Es veu bastant amb l’obra nova que venem a la primera corona de Barcelona. Hi ha un efecte més de sortida que no pas d’aproximació a la ciutat. La diferència de preu és molt gran i amb els serveis que tens a Sant Just, Hospitalet o Badalona tampoc hi ha tanta diferència. Amb els mateixos diners et compres una casa el doble de gran i pràcticament a la mateixa distància del metro i de la feina. Les connexions i la comoditat són bàsiques.
Guifré Homedes ha dirgit l'oficina d'Amat a Barcelona durant vuit anys | Cedida
Alternatives a la capital?
Sant Cugat, Badalona, Cerdanyola, Sant Just, Esplugues i Hospitalet es van reactivar molt ràpidament i ara ja som a la segona corona formada per Sabadell, Terrassa, Mataró, Maresme... El Vallès també està ben connectat amb Barcelona. La reactivació de l’habitatge va molt lligada a la de l’economia, on treballa la gent i quines possibilitats de feina té. Encara hi ha recorregut. Ens agradi o no, la gran ciutat té un efecte expulsió i a més, Barcelona no creix en vertical i això fa que tingui ínfimes possibilitats en habitatges. A Madrid li poses metros, és pla i va creixent.
L’etern debat: llogar o comprar?
El problema del lloguer és que hi ha molt poca oferta. És car i no tens massa on escollir. Segons què lloguis, et surt més a compte comprar. A partir dels 35 anys, amb fills i una feina més o menys estable, prefereixes comprar. La mentalitat ha canviat menys del que ens pensem.
Fitch exposa en un informe que ja hi ha bombolla de lloguer a Barcelona i Madrid.
El gran problema que tenim i se’n parla poc és l’accés a l’habitatge. Persones que s'han incorporat fa poc al mercat laboral, tenen treballs precaris, han patit una crisi i no tenen cap estalvi, no es plantegen comprar però segons com tampoc llogar. La bossa cada cop es fa més gran. És un problema social difícil de resoldre. S'ha de posar oferta al mercat i una opció seria reconvertir baixos que no tenen cap sortida comercial en habitatges. L’Administració està receptiva però s'ha despertat tard i moure maquinàries costa. Durant molts anys els ajuntaments s’han venut els pisos que feien de protecció oficial.
"L'Administració s'ha despertat tard i moure maquinàries costa. Els ajuntaments s’han venut els pisos que feien de protecció oficial"
Els bancs tenen la clau amb les hipoteques?
Si els bancs tenen el finançament controlat, no hi haurà bombolla. Ells són els reguladors i la gran majoria necessita entre un 60% i un 80% de finançament per pagar un immoble. De moment, estan actuant bé i difícilment es tornaran a equivocar perquè estan bastant escarmentats.
Les proptech són una oportunitat o un perill?
Totes dues. Són nous actors que hi ha al sector, tenen la seva quota de mercat i haurem de saber com competir i col·laborar. Ara les immobiliàries online sense comissions estan agafant el seu mercat entre els que venen per immobiliària i per particular però també hi ha serveis similars que tenen molta pirotècnia i poc servei. En canvi, hi ha un camp enorme per explorar en administració, sostenibilitat, manteniment o sensorització d'edificis.
Ja es pot pagar un pis amb bitcoins.
Ningú hi està preparat i encara ens costa d'entendre. El bitcoin i el blockchain revolucionen el sector pel que fa a notaris i pagaments però se'n parla menys que les proptech. Aquí hi ha molt poc diner negre comparat amb altres zones d'Espanya però amb el bitcoin l'eliminaries de cop.
"Si els bancs tenen el finançament controlat, no hi haurà bombolla"
Del que sí que se'n parla sovint és d'Airbnb.
Ha afectat molt: la part de mercat de llarga durada ha passat a curta o turístic i això implica una transformació de la convivència a ciutats i barris. És una de les conseqüències d'apujar els preus i tenir poca oferta i encara no hem sabut trobar l'encaix i l’equilibri. Hi ha d'haver un marc regulador clar perquè si tu vols jugar a futbol i no saps les normes faràs el que et sembli.
S'utilitza l’índex de preus?
És una bona solució orientativa perquè uniformitza. Ara bé, va haver-hi molta pressa per fer-lo però ara ningú l'utilitza. El gran públic el desconeix i nosaltres l'intentem utilitzar amb els propietaris per fer una mica de pedagogia.
Posem l'últim pilar: com t’imagines el sector en cinc anys? Torna la bombolla?
És un sector que sempre serà cíclic. Ens queden dos o tres anys de bonança. La demografia va en contra, l’economia no creix a un ritme suficient per aportar immigració, el mercat laboral és molt just... Per això sempre som molt obsessius a analitzar qui ens compra. L’altra gran pregunta que tothom fa és com entenen els mil·lenials l'habitatge però veig complicat que sigui de forma col·laborativa. El cicle econòmic va al revés, el sòl va més car i la gent va més justa econòmicament. Algun dia es trencarà i espero que no sigui tan dramàtic com la crisi però ens haurem de tornar a reinventar. La bombolla em costa de veure.