La Fundació Bertelsmann impulsa, amb altres entitats, l'aliança per l'FP Dual per introduir a l'Estat espanyol una "FP Dual de qualitat". Espanya té regulació des de l'any 2012, a Catalunya s'havien fet proves pilot fins i tot abans per introduir el que s'entén per FP dual, que no és el mateix que el que existeix a Alemanya. La fundació ha celebrat recentment el Fòrum anual de la Alianza per la FP Dual a Màlaga, on experts han reflexionat sobre aquest tema. Guillem Salvans és el senior project manager i responsable territorial de Catalunya de la Fundació Bertelsmann, que aspira a introduir una formació professional de qualitat a casa nostra.
FP Dual de qualitat?
La idea és que els estudiants, aprenents, reben formació en dos llocs i, per tant, la formació que reben a l'empresa té valor curricular. No són unes pràctiques, es convaliden assignatures per l'aprenentatge a les empreses. Estem impulsant això amb una xarxa d'empreses i institucions compromeses, un total de 850.
I què fan amb aquestes entitats?
Moltes coses. Per exemple tenim equips a Catalunya, Madrid i Andalusia que expliquen aquesta modalitat d'FP i els ajuden a tenir el seu primer projecte d'FP dual. També comptem amb grups de treball per debatre les debilitats del model i proposar solucions; intentem tenir una bona política de comunicació per lluitar contra l'estigma de l'FP. Així mateix, volem ser una comunitat de membres que defensa aquesta formació, per això tenim una plataforma online per fer-ne difusió amb comunitat en línia i la biblioteca més extensa sobre el tema a Espanya, un buscador de places i empreses, etc. És un projecte col·laboratiu per ajudar a introduir a Espanya una FP Dual de qualitat.
"Intentem tenir una bona política de comunicació per lluitar contra l'estigma de l'FP"
És un gran repte...
Ja fa quatre anys que estem en marxa i ens hem adonat que treballar amb els clústers i associacions empresarials a escala local és una via molt bona.
I això és el que feu amb els Gremis.
Per exemple amb el Gremi de la Fusta i sis projectes més a Catalunya. També ho fem a Madrid i Andalusia. En concret amb aquest gremi ens incrustem en el Pla Estratègic de la Fusta per millorar la percepció social d'aquests estudis i fer que els alumnes els triïn. Un dels grans problemes que hi ha és que els cicles d'FP s'estan tancant, quan, en canvi, hi ha demanda laboral. Molts cicles del sector de la indústria costen molt d'omplir.
I per què?
Per la imatge social. Les famílies no volen que els seus fills facin aquests estudis. Hi ha una manca de prestigi de l'FP i perquè hi ha un estereotip en aquestes professions. Relaciona la indústria amb feines brutes, perilloses i penoses. La realitat és que no és així. Moltes feines es fan per control informàtic, cada cop la força física importa menys. I tots aquests canvis vinguts per l'automatització en la indústria arriben molt a poc a poc en l'imaginari social. Un estereotip de fa 30 anys és molt difícil de trencar. És l'estereotip del mercat laboral dels pares, no dels fills.
"Les famílies no volen que els seus fills facin aquests estudis, hi ha una manca de prestigi de l'FP"
I a més els sous són més alts i la inclusió laboral és més ràpida.
Això és el que ens frustra. Els convenis de la indústria, com el metall o el químic, són més bons. Els nanos es matriculen en cicles que tenen pitjor sortida laboral. Tenim cicles amb massa demanda i massa poca inserció i cicles amb poca demanda i molta inserció i bones condicions laborals. Instal·lació i manteniment, tècnic superior de mecatrònica industrial és una formació molt buscada on l'atur és zero; fabricació mecànica també passa el mateix, pocs alumnes i molta demanda de treballadors.
Creus que hi ha cicles formatius que haurien de desaparèixer i crear-ne de nous?
Un gran tema és com s'actualitzen els títols d'FP. Com és una formació per a una professió i eminentment pràctica ha d'estar lligada a aquesta feina. Un dels problemes que tenim a Espanya, perquè la competència de fer títols és estatal, és que no té un sistema estable i ben dissenyat per actualitzar aquests títols. No responen a les necessitats dels sectors. No s'actualitzen amb la suficient rapidesa. Solució? Desplegar mecanismes de prospecció per conèixer què demanden les empreses, crear comissions a escala sectorial per treballar amb el Ministeri i actualitzar-los... definitivament aquest és un gran repte. A l'FP els títols han de ser molt canviants, si no, no té sentit.
Com és l'FP Dual a Alemanya en comparació amb la d'aquí?
L'FP Dual a Alemanya, Suïssa o Àustria és molt diferent de com és aquí. I no aspirem a fer una còpia del que hi ha allà aquí. De fet no és possible transferir el sistema d'FP Dual d'Alemanya a Espanya. La principal diferència és que nosaltres tenim un sistema school based i ells tenen un sistema company based. Això vol dir que un estudiant alemany que vol fer FP Dual ha de buscar una empresa que ofereixi una plaça d'aprenentatge, la companyia li ha de fer un contracte laboral i després va a una escola a matricular-se. Aquí un estudiant es matricula i si el seu centre ha signat un conveni amb algunes empreses la modalitat dual, tindrà la possibilitat de cursar-ho. I això condiciona tot el sistema. A Alemanya només es fa FP Dual d'aquells sectors i llocs de treball que hi ha necessitat.
I aquí?
Aquí es planifica l'oferta d'acord a altres interessos o en funció de les inèrcies del sistema educatiu.
I quines altres diferències hi ha?
El sistema d'FP Dual compta amb unes cambres de comerç que ordenen el sistema: admeten les empreses que poden formar-ne part, fan part de la formació que una pime no pot fer, organitzen un examen de la part pràctica per a tots els alumnes per crear estàndards -això no ho tenim. I l'altra gran diferència és que tenen mecanismes de participació entre pimes per fer FP Dual. Per exemple, es poden intercanviar els aprenents per complementar formació o externalitzar part de la formació a entitats terceres -com cambres o centres tecnològics. Siemens pot tenir un acord amb 10 pimes i formar els seus aprenents en mòduls que aquelles empreses no treballin en la seva cadena de valor.
"A Alemanya només es fa FP Dual d'aquells sectors i llocs de treball que hi ha necessitat"
I que les seves pimes tenen 200 treballadors.
A part que les pimes alemanyes són molt més grans. Ells han entès que les pimes soles no poden fer-ho i tenen solucions adaptades.
Abans has dit que el sistema alemany no es pot instaurar aquí. Quina és la proposta?
La proposta és una FP Dual de qualitat i això vol dir quatre coses: que els nois i noies que fan FP Dual tinguin una retribució i a poder ser amb un contracte laboral; que els tutors d'empresa siguin una figura reconeguda dins la companyia i que estigui formada per ser-ho amb una titulació del regulador; que hi hagi un bon seguiment a l'empresa per part dels centres educatius, és a dir, que els professors d'FP tinguin les suficients hores per anar a les empreses a veure què està passant; i que hi hagi un cert grau d'alternança entre centre i empresa: que l'alumne en una setmana vagi a l'empresa i després expliqui a l'escola què ha après.
Avui dia totes les ofertes d'FP tenen sempre pràctiques en empresa?
Pràctiques en empresa sí, els cicles d'FP des de la LOGSE tenen l'obligació de tenir entre 350 i 400 hores de pràctiques. La modalitat dual depèn si els centres tenen conveni amb empreses.
On existeix aquesta modalitat?
A Catalunya, per exemple, dels 116.000 estudiants d'FP que tenim, 10.000 fan la modalitat dual.
I seria possible primer contracte i després matriculació en un centre?
Tal com tenim la legislació avui dia no seria possible. Existeix una fòrmula amb un tràmit complicat... a la pràctica no existeix.
Com definim l'FP Dual nostrada, doncs?
Un alumne es matricula en un centre d'FP i passa mil hores en una empresa formant-se. Això ho fan un 10% dels alumnes a Catalunya. La resta fan només 300 hores no retribuïdes i sense alta a la Seguretat Social ni valor curricular. L'Aliança aspira que en cinc anys tots els clústers i associacions locals empresarials a Catalunya i a Espanya tinguin el seu projecte d'FP Dual.