Una illa despoblada prop del Cercle Polar Àrtic que ocupa titulars a causa de les erupcions volcàniques, per unes vacances ideals i l'eterna seducció pels amants de l’aventura i la naturalesa. Islàndia, un país que cada vegada rep més visitants i que s’ha recuperat de turbulències financeres, amb l’oblit d’Europa i la mirada als Estats Units. Però que avui destaca per ser el país on hi ha més igualtat entre homes i dones, segons l’Índex Global de la Bretxa de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial. I d'això en fa més d'una dècada. A continuació, un recorregut per la història feminista d’una nació inspiradora per a Catalunya.
Canvis ràpids en un país petit
“Gran part del nostre èxit es deu a formar part del club de les cinc nacions nòrdiques, les més igualitàries del món, i que vivim en un país poc poblat on els canvis, si hi ha voluntat política, es poden fer ràpidament”, apunta la directora de l’Associació Islandesa dels Drets de les Dones, Brynhildur Heidar-og Ómarsdóttir, als nombrosos mitjans de comunicació encuriosits pel fenomen. De fet, les dones islandeses de principis del segle XX, interpel·lades pels moviments sufragistes de tot el món i autoritzades per votar el 1915, es van presentar en una llista única femenina i van aconseguir quatre de les dotze regidories de la capital, Reykjavík. Posteriorment, el 1922 van conquistar el Parlament.
Brynhildur Heidar-og Ómarsdóttir: “Vivim en un país poc poblat on els canvis, si hi ha voluntat política, es poden fer ràpidament”
A més a més, Islàndia és un dels països més tolerants en matèria sexual, com demostra el fet que ja el 1940 s'anul·lessin totes les lleis que discriminaven homosexuals.
Octubre de 1975: “El dia lliure de les dones”
El 24 d’octubre de 1975 va ser descrit com el “dia lliure de les dones”. El país va deixar de funcionar quan el 90% de les dones islandeses no va anar a treballar i, a més, van deixar els seus fills a càrrec dels altres progenitors durant un dia. Demanaven igualtat, escoles bressol per als seus fills i salaris igualitaris. En poques paraules, més de 25.000 dones es van unir a la plaça central de Reykjavík en una multitudinària concentració festiva per clamar pels seus drets.
Durant el dia, les línies telefòniques van deixar de funcionar, els diaris de l'endemà tenien la meitat de les pàgines preparades, botigues i fàbriques van funcionar a mig gas o van haver de tancar directament, igual que molts centres educatius.
Va impactar tant la manifestació de l’octubre de 1975 que ningú va perdre el sou d'aquesta jornada
Com a curiositat i, tal com apunten els mitjans de l’època, no va ser una vaga reconeguda prèviament. És a dir, encara que la vaga va ser plantejada per l'organització feminista Red Stockings, un comitè de dones format per diferents entitats i representants dels partits polítics va decidir rebatejar-ho com a “dia lliure”. Van pensar que seria la millor fórmula i que no els hi posarien “pegues” o les amenaçarien amb un acomiadament i que no els podrien negar “un dia lliure”, quan moltes d’elles portaven fent milers d’hores extres sense remunerar. Va impactar tant les manifestacions que “no els hi van restar cap part del salari. Ningú va perdre el sou d'aquesta jornada”, confessen fonts de l’època. Els va obrir els ulls als islandesos i a homes d’arreu del món.
En aquella manifestació hi havia Vigdis Finnbogadottir, una mare soltera, embarassada i que posteriorment seria la primera dona ministra del món. Va confessar a la BBC que "el que va passar aquell dia va ser el primer pas per a l'emancipació de la dona a Islàndia" i recorda que va ser “genial”.
Aquest any també es va aprovar l’avortament lliure i el 1976 la llei d'igualtat.
1980: Primera ministra dona
Cinc anys després de la manifestació i amb l’entrada d’una nova dècada, Islàndia va ser la primera democràcia a escollir a una presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. El país va batre la principal de les seves marques feministes en escollir una directora de companyia teatral, també mare soltera, com la primera presidenta a tot el món.
Tres anys més tard, la quantitat de dones al parlament va augmentar a 60 membres. Amb el pas del temps, es van inserir més i més els assumptes que afectaven les dones a les agendes polítiques, i els càrrecs d'aquestes als partits cada vegada gaudien de més.
Un nou segle: Benvinguda igualtat a les baixes maternals i paternals
L'any 2000, Islàndia va aprovar una baixa de maternitat i paternitat de nou mesos, equitativa i obligatòria, tres mesos per a la mare, tres mesos per al pare i els altres tres a repartir com els progenitors desitgessin. I això rebent un 80% del salari. Aquesta llei va augmentar la consciència igualitària.
2009: Primera líder a declarar-se lesbiana
El 2009, la primera ministra islandesa Jóhanna Sigurdardóttir va ser la primera líder mundial en declarar-se obertament lesbiana. La política es va casar amb la seva nòvia el mateix dia del 2010 en què va entrar en vigor el matrimoni igualitari.
Islàndia és un dels països més tolerants en matèria sexual, com demostra el fet que ja el 1940 s'anul·lessin totes les lleis que discriminaven homosexuals
Una notícia que va arribar arreu del món i va ser valorada com una gran fita per col·lectius militants de gais i lesbianes de tot el món.
2018: El país amb més igualtat de gènere
Des de l’1 de gener del 2018 va entrar en vigor a Islàndia una proposta per la qual les empreses amb més de 25 empleats han d'auditar els sous, complements salarials inclosos. Per no fer front a sancions econòmiques, les empreses han d'obtenir un certificat governamental d'igualtat salarial. Si es descobreix que s'està pagant menys a alguna dona en igualtat de responsabilitats que un altre home de la mateixa empresa, se'ls penalitzarà.
La nova llei és, en essència, un mecanisme preventiu i obligatori pel qual tota companyia s’esforci i anticipi perquè aquestes sancions no succeeixin. Finalment, segons l’OCDE, l’illa s’ha convertit en un dels països amb la taxa més alta de participació de les dones en el mercat laboral, en concret del 77%.