El preu del metre quadrat construït a Catalunya era de 1.893,75 euros l’any 2016. La ciutat de Barcelona segueix sent la capital espanyola que registra els preus més alts en la compravenda d'habitatges, amanit amb increments aquest darrer trimestre del 20%. Per no parlar dels lloguers. En el marc del Barcelona Meeting Point que arrenca aquest dimecres, la pregunta és: tenim un habitatge assequible i accessible?
La mitjana de preu per contracte hipotecari a Catalunya es va situar al juliol en 140.116 euros, el 10,54% més que l'any passat. Segons un estudi d’Infojobs i Fotocasa, a Catalunya un treballador destina 7,2 anys de salari brut íntegre a pagar un habitatge estàndard de 80 metres quadrats. Segons la responsable d’estudis de Fotocasa, Beatriz Toribio, l’habitatge de compra és "accessible per a qui té uns ingressos consolidats, que poden accedir al finançament, o pels inversors", cosa que descarta gran part de la població espanyola i catalana.
Tot i això el mercat immobiliari es reactiva. "El preu de l'habitatge a les ciutats espanyoles és molt atractiu pels inversors respecte de les capitals europees, on segueix sent molt més car, tot i l'increment de preus que hi ha hagut aquí. Però ara també pels estalviadors, perquè en l'actual context de baixos tipus d'interès, l'immobiliari ofereix una bona rendibilitat", diu l’experta de Fotocasa.
Si l’habitatge és un dret, tothom hauria de poder comprar-se un pis? La professora de la Universitat de Barcelona, Montserrat Pareja-Eastaway, intenta transmetre una idea des de fa anys que darrerament més gent comparteix: l’accés a l’habitatge no es limita a comprar un pis. “La propietat pot ser assequible per a alguns i no per a altres, per això hem d'entendre l'accés a l'habitatge en el conjunt del sistema, no només en propietat".
Segons afirma la professora, "molta gent no hauria d'accedir a l'habitatge de compra, perquè per recursos no s'hauria de carregar amb una hipoteca d'un habitatge que, per ser de compra, no respon a les seves necessitats". Ni tampoc a les seves possibilitats, si tenim en compte, com diu Toribio, “la inestabilitat del mercat laboral”.
El famós 35%
El mercat de compra d’habitatge ha patit grans fluctuacions i, segons Pareja-Eastaway, “ha estat molt subsidiat per la política pública”. Abans del 2008 els preus estaven molt per sobre de la normalitat i “superaven tot criteri racional de despesa que ha de fer una família per comprar o llogar”. “Després del 2008 els preus cauen i ara han augmentat el nombre de transaccions, sembla que s'ha superat la crisi econòmica, hi ha més recursos per comprar (o accedir) a l'habitatge”, relata la professora.
"Històricament el que s'ha produït és que, en una llar amb dos sous, una renda íntegra es destinava a habitatge en el cas de la compra, i això en termes europeus està molt per sobre de la normalitat", sobretot tenint en compte que els criteris més raonables indiquen que "com a màxim un 35% de la renda s'hauria d'adreçar a habitatge". Per això, l'experta considera que més que fer accessible la compra, "s'ha de fer accessible l'habitatge en general".
Toribio: "L'estoc no es troba on hi ha demanda, a les grans ciutats tenim dèficit d'habitatge, mentre en altres zones hi ha urbanitzacions buides"
Segons Pareja-Eastaway, ens trobem en un moment transitori i el que la preocupa és com pot desembocar la situació actual de repunt de preus. "Ara mateix les famílies estan destinant un percentatge proper al que seria adequat a la partida d'habitatge, no com fa deu anys, però si el mercat s'escalfa i pugen els preus, aquest percentatge pujarà", avisa. I això pot ocórrer quan pugin els tipus: “No s'ha produït cap enduriment de les condicions hipotecàries, perquè encara tenim uns tipus d'interès molt baixos, si pugen i la recuperació es consolida, el BCE pujarà els tipus i segurament el percentatge que destinen les famílies a la hipoteca creixerà".
Aquest problema es veurà dificultat amb el fet que, com apunten des de Fotocasa, "l'estoc no es troba on hi ha demanda, a les grans ciutats tenim dèficit d'habitatge, mentre en altres zones hi ha urbanitzacions buides". Per això a Barcelona hi ha repunts del 20%, i en altres capitals els creixements són molt menors.
Per baixar el preu de compra cal més lloguer
Oblidar l’estímul a la compra i potenciar ell lloguer (públic i privat) per equilibrar el mercat immobiliari són les grans línies a seguir segons les expertes. I apujar salaris, també.
Per compensar l'increment de preus de la compra cal reordenar el mercat. "Cal fer aflorar els pisos que estan tancats i incentivar els propietaris que els posin a lloguer, cal destinar més pisos a l'arrendament i incrementar l'oferta", tot per tal que comprar no valgui més la pena que llogar, una situació que ara mateix no es compleix, segons Toribio.
Pareja-Eastaway: “La massa crítica de l'habitatge públic és molt minsa per tenir influència sobre el preu de compravenda ni la tendència del mercat"
"Fer un habitatge més assequible? Veiem que es reactiva el mercat immobiliari, els preus pugen, però els salaris no i hi ha molta temporalitat. Cal dur la recuperació als salaris i, alhora, incrementar l'oferta. I per començar està bé que les polítiques públiques s'enfoquin a incentivar el lloguer públic i social. I benvinguts siguin els ajuts en aquest sentit", afegeix l’experta de Fotocasa.
Un parer que comparteix amb Pareja-Eastaway que lamenta que “la massa crítica de l'habitatge públic és molt minsa per tenir influència sobre el preu de compravenda ni la tendència del mercat. L'habitatge públic, en comptes de garantir l'accés a l'habitatge, el que fa és tapar els forats de les famílies altament vulnerables”, diu.
Pareja-Eastaway subratlla que cal revertir la situació predominant de la compravenda: "No s'ha de fer l'habitatge de compravenda assequible, les polítiques han d'anar orientades a promoure l'accés a l'habitatge, sigui quin sigui, si tornem a fer fàcil -amb incentius fiscals, per exemple- la compra, tornarem a caure en els errors del passat que s'han traduït en inflar un sector que no s’adequa a les característiques de la demanda".
"Oblidem-nos de l'estímul a la compra d'habitatge", sentencia la professora, al que Toribio afegeix: "Un cop el context ha millorat, el mercat ha tornat a agafar ritme, no cal incentivar la compra". En un país de compradors, incentivar la propietat, perjudicarà el lloguer”, conclou Toribio.