23
de Setembre
de
2015
Act.
24
de Setembre
de
2015
Si ets propietari d'un apartament i estàs interessat a posar-ho en lloguer, has de saber que la teva serà una activitat econòmica que es mirarà amb lupa. En ple escenari de l'economia digital, amb l'auge i èxit evident de plataformes com Booking.com, entre altres, diferenciar què és economia compartida i què no ho és resulta imprescindible per no caure en la il·legalitat: una permuta d'habitatges sense ànim de lucre –el típic, "jo al teu pis de Barna, i tu al meu de Berlín"- no és el mateix que el lloguer d'un apartament a l'Eixample barceloní per 10 dies durant el mes de juliol.
La realitat és que el sector turístic és cabdal per al conjunt de l'economia catalana. Les xifres ho avalen: Catalunya ha rebut més de 12,11 milions de turistes internacionals de gener a agost. "Volem preservar una mínima qualitat de l'allotjament de les persones que ens visiten, com a país i com a destinació, i garantir el prestigi també a escala de destinació i de marca", raona Joan Abad Domènec, sotsdirector de Turisme de la Generalitat.
Evitar la polèmica dels 'pisos turístics'
L'objectiu és que qui entri per la porta d'un apartament català, surti content per l'atenció, les condicions, el manteniment i els estris que es trobi... És a dir, que el pis acompleixi amb els mínims. En la pràctica, aquest objectiu s'ha traduït en una nova normativa catalana -el Govern ja ha anunciat que espera aprovar en uns mesos- que aprofundeix en el tan popularment conegut model de l'habitatge turístic.
Què implica? Doncs, d'una banda, que el teu inquilí no gaudirà de més de 31 dies del teu apartament, per molt que les vistes siguin magnífiques i la platja, digna de visitar. El client només podrà ocupar-ho durant aquest període, com a màxim. A més, l'habitatge s'ha de llogar sencer, mai per estances.
En segon lloc, s'exigirà la cèdula d'habitabilitat, una novetat respecte a la normativa vigent per evitar infrahabitatges. Els habitatges, per tant, no podran ser ocupats amb més places que les indicades en la cèdula.
També s'exigirà que hi hagi un telèfon d'emergències per atendre les possibles queixes dels veïns arran l'ocupació de l'habitatge en qüestió, i el propietari haurà de garantir un bon servei d'assistència i manteniment.
El camí per legalitzar el lloguer del pis comença en l'ajuntament de la ciutat catalana en què se situa l'habitatge. És el consistori qui dóna un registre d'entrada i qui, per tant, autoritza l'activitat, sempre i quan no se situï en zona no urbanitzable o la ciutat estigui sota una moratòria de concessió de llicències, com és el cas actual de Barcelona.
Les raons de la inspecció constant
El motiu pel qual s'han enfortit els requisits radica en què el control del mercat dels habitatges turístics és un objectiu important per al Govern català, sobretot després de les polèmiques sorgides en Barcelona i el seu barri de la Barceloneta. La incidència, creixent, de negocis fruit de l'economia digital és evident. "A Catalunya, aquest mercat suposa més de la meitat de la nostra oferta d'allotjament i per tant, des del punt de vista de l'impacte econòmic del turisme, necessitem tenir un control", afirma Abad Domènec.
Com repassar un per un és quasi 'missió impossible', l'Administració catalana va aprovar al gener de 2014 que totes les empreses turístiques tinguin a tota la seva publicitat, ja sigui online, en paper o promocional, el número del Registre Turístic de Catalunya (RTC). En la pràctica, es tradueix en què el qüestionari que els propietaris han d'omplir a les webs (on anuncien el seu apartament) i/o a les agències ha d'incloure el número de llicència.
Amb aquest mecanisme, la inspecció online pretén ser més ràpida. "Hi ha 45.500 habitatges d'ús turístic a Catalunya, és impossible comprovar-los un per un, però sí que es pot fer una comprovació online, que és el que permet que siguem efectius. No podem anar amb patrulles casa per casa", declara Abad Domènec. Amb tot, el primer web a regularitzar la situació ha estat Interhome.es, una operadora suïssa amb seu a Barcelona que disposa d'un miler de referències a Catalunya. Booking.com és el segon que ha acceptat fer-ho recentment, a diferència d'operadores com Airbnb, Rentalia, Only-Apartments o Niumba.
El pròxim desembre, l'ordenació dels habitatges turístics de Catalunya arribarà a Luxemburg, ja que l'European Tourism Forum, organitzat per la Comissió Europea, acollirà una delegació catalana per presentar el treball que s'està fent aquí. Serà la directora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro, qui participarà com a representant de l'única destinació convidada en aquesta taula rodona per explicar el model normatiu català en l'àmbit de l'economia col·laborativa en el sector de l'allotjament.
La realitat és que el sector turístic és cabdal per al conjunt de l'economia catalana. Les xifres ho avalen: Catalunya ha rebut més de 12,11 milions de turistes internacionals de gener a agost. "Volem preservar una mínima qualitat de l'allotjament de les persones que ens visiten, com a país i com a destinació, i garantir el prestigi també a escala de destinació i de marca", raona Joan Abad Domènec, sotsdirector de Turisme de la Generalitat.
Evitar la polèmica dels 'pisos turístics'
L'objectiu és que qui entri per la porta d'un apartament català, surti content per l'atenció, les condicions, el manteniment i els estris que es trobi... És a dir, que el pis acompleixi amb els mínims. En la pràctica, aquest objectiu s'ha traduït en una nova normativa catalana -el Govern ja ha anunciat que espera aprovar en uns mesos- que aprofundeix en el tan popularment conegut model de l'habitatge turístic.
Què implica? Doncs, d'una banda, que el teu inquilí no gaudirà de més de 31 dies del teu apartament, per molt que les vistes siguin magnífiques i la platja, digna de visitar. El client només podrà ocupar-ho durant aquest període, com a màxim. A més, l'habitatge s'ha de llogar sencer, mai per estances.
En segon lloc, s'exigirà la cèdula d'habitabilitat, una novetat respecte a la normativa vigent per evitar infrahabitatges. Els habitatges, per tant, no podran ser ocupats amb més places que les indicades en la cèdula.
També s'exigirà que hi hagi un telèfon d'emergències per atendre les possibles queixes dels veïns arran l'ocupació de l'habitatge en qüestió, i el propietari haurà de garantir un bon servei d'assistència i manteniment.
El camí per legalitzar el lloguer del pis comença en l'ajuntament de la ciutat catalana en què se situa l'habitatge. És el consistori qui dóna un registre d'entrada i qui, per tant, autoritza l'activitat, sempre i quan no se situï en zona no urbanitzable o la ciutat estigui sota una moratòria de concessió de llicències, com és el cas actual de Barcelona.
Les raons de la inspecció constant
El motiu pel qual s'han enfortit els requisits radica en què el control del mercat dels habitatges turístics és un objectiu important per al Govern català, sobretot després de les polèmiques sorgides en Barcelona i el seu barri de la Barceloneta. La incidència, creixent, de negocis fruit de l'economia digital és evident. "A Catalunya, aquest mercat suposa més de la meitat de la nostra oferta d'allotjament i per tant, des del punt de vista de l'impacte econòmic del turisme, necessitem tenir un control", afirma Abad Domènec.
Com repassar un per un és quasi 'missió impossible', l'Administració catalana va aprovar al gener de 2014 que totes les empreses turístiques tinguin a tota la seva publicitat, ja sigui online, en paper o promocional, el número del Registre Turístic de Catalunya (RTC). En la pràctica, es tradueix en què el qüestionari que els propietaris han d'omplir a les webs (on anuncien el seu apartament) i/o a les agències ha d'incloure el número de llicència.
 |
| Un dels equips de l'Ajuntament de Barelona que va inspeccionar la Barceloneta. J. Pérez (ACN) |
Amb aquest mecanisme, la inspecció online pretén ser més ràpida. "Hi ha 45.500 habitatges d'ús turístic a Catalunya, és impossible comprovar-los un per un, però sí que es pot fer una comprovació online, que és el que permet que siguem efectius. No podem anar amb patrulles casa per casa", declara Abad Domènec. Amb tot, el primer web a regularitzar la situació ha estat Interhome.es, una operadora suïssa amb seu a Barcelona que disposa d'un miler de referències a Catalunya. Booking.com és el segon que ha acceptat fer-ho recentment, a diferència d'operadores com Airbnb, Rentalia, Only-Apartments o Niumba.
El pròxim desembre, l'ordenació dels habitatges turístics de Catalunya arribarà a Luxemburg, ja que l'European Tourism Forum, organitzat per la Comissió Europea, acollirà una delegació catalana per presentar el treball que s'està fent aquí. Serà la directora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro, qui participarà com a representant de l'única destinació convidada en aquesta taula rodona per explicar el model normatiu català en l'àmbit de l'economia col·laborativa en el sector de l'allotjament.