Fa uns dies que s’ha publicat el que s’ha convertit en el disc del moment. Totes les xarxes socials en corren plenes, totes les nostres amistats estan escoltant el mateix to: Bad Bunny, el cantant porto-riqueny que ha revolucionat la indústria del reggaeton i trap llatinoamericà, amb incorporacions puntuals d’altres gèneres com el dembow, la bachata, el rock o el soul.
Ja hem parlat molt del mal prestigi que tenen aquests gèneres musicals, i ja és moment d’assumir que les seves crítiques tenen, en la majoria de casos, un to de racisme i classisme fortament incorporat. És cert que algunes de les lletres tenen tons pejoratius o fins i tot insultants per a les dones i altres col·lectius, però només destacar-ho en les cançons que, casualment, a casa nostra estan relacionats amb col·lectius migrants i empobrits no és casualitat. Algun dia ho superarem.
Feta aquesta nota, i malgrat la frivolitat i la superficialitat que ha envoltat la música dels artistes de reggaeton, fa unes setmanes que el nou àlbum de Bad Bunny ens té revolucionades per diversos motius: des de la reivindicació de la seva terra, Puerto Rico, fins a la defensa de les causes socials i mediambientals de l’illa, el cantant ha aconseguit robar-nos el cor un cop més amb les seves lletres. En aquesta secció estudiem la filosofia entre bambolines dels principals fets de la nostra societat, i a ple 2025 crec que ja no cal explicar per què Debí tirar más fotos n’és un. Per fer-ho, analitzarem algunes de les lletres més famoses d’aquesta nova proesa.
1. Por la mañana café, por la tarde ron, ya estamo’ en la calle, sal de tu balcón.
La vida caribenya és lloada internacionalment per la seva concepció de la vida. Amb una metàfora indiscutible de la frase feta catalana del seny i la rauxa, l’artista explica com, al matí es treballa (i necessitem cafè) i a la tarda es balla (i necessitem ron). L’equilibri de la vida, tan estudiat per diferents corrents filosòfiques al llarg de la vida, té una traducció molt fàcil a la vida diària a partir de les pràctiques més comunes, com ara les begudes. El ron, tan típic de la seva terra, és una metàfora perfecta de la necessitat de tenir una mica de tot. En xarxes socials moltes persones han afirmat que aquest disc és un retrat fantàstic de la societat puertoriquenya, i és que Benito Antonio Martínez Ocasio, fill de Bayamón, volia homenatjar la seva societat originària sortint dels típics estereotips turistificats de l’illa que, encara no sabem per què, és territori dels Estats Units.
Benito Antonio Martínez Ocasio volia homenatjar la seva societat originària sortint dels típics estereotips turistificats de l’illa que, encara no sabem per què, és territori dels Estats Units
2. Que no quiero que hagan contigo lo que le pasó a Hawái.
I és que Puerto Rico no és l’únic territori d’ultramar que forma part dels Estats Units. Hawai també, i en els últims anys ha passat de ser una illa de naturalesa fantàstica i cultures originàries a una envejada destinació turística per milers d’americans i altres turistes del món. Això ha aportat riquesa per algunes persones de l'illa, però també una pèrdua substancial de la seva natura i cultura. Bad Bunny no vol això per la seva illa estimada, no vol que es converteixi en un ressort tropical a mercè de la voluntat del turista de classe mitjana occidental. Ell vol que la seva illa segueixi essent tan rica en cultura, en natura, en tradicions i en bona vida. Davant la turistificació dels indrets més bonics del món, ell vol, com moltes altres persones, mantenir l’encant dels llocs. No proposa cap alternativa (al cap i a la fi, ell és cantant, no polític), però destacant la bellesa de l'illa i la necessitat de preservar algunes de les seves espècies en perill d’extinció com la granota Concho, que és la imatge de moltes de les cançons del disc. En un gran acte d’amor cap a la seva terra, afirma amb contundència que "de aquí nadie me saca, de aquí yo no me muevo, dile que esta es mi casa, donde nació mi abuelo”.
3. Quieren quitarme el río, y también la playa, quieren el barrio mío y que la abuelita se vaya.
A Hawaii no només es perden els recursos naturals, els grans recursos de l’illa i es privatitza el que abans era de tothom, sinó que també es gentrifiquen barris, es redueix a la població a algunes feines turístiques i s’anihila qualsevol capacitat de transformació del futur per la seva dependència respecte de les activitats d’aquesta alternativa que s’ha concebut, a parer meu, erròniament, com un paradigma de progrés ràpid per a territoris en vies de desenvolupament. Hem anat ràpidament i ho hem fet malament. La gentrificació que afecta l’illa, i que l’artista sap que només augmenta amb el pas dels dies, està fent que les persones amb menys recursos (com l’abuelita), hagi de marxar a altres zones amb segurament menys serveis i més aïllades. Per això, a partir del que sap que la generació Z no admet cap mena de negociació: la invocació dels avis i les àvies.
4. Debí tirar más fotos, de cuando te tuve, debí darte más besos y abrazos las veces que pude.
Encara que aquesta frase és segurament la més famosa del disc, quasi es queda fora de l’àlbum perquè l’artista no veia com encaixar-la a cap dels projectes que tenia oberts. Per sort, el seu col·laborador Mac va dir que s’havia de fer alguna cosa, que no es podia quedar fora. Aleshores van reescriure la cançó des de zero i va acabar essent el títol principal. L’artista explica que amb la frase volia capturar la nostàlgia, un altre gran tema d’aquesta col·lecció. El que Bad Bunny pretén capturar en aquesta idea és la necessitat de no donar per fet el passat, de recordar sempre les coses importants i de no centrar totes les nostres esperances en el futur. És Bad Bunny la reencarnació dels romanticistes del segle XIX o l’hereu de la cultura pop de Baudelaire i Walter Benjamin? Potser sí, probablement no. El cas és que, amb una cançó que no podem treure’ns del cap des de fa uns dies, ha aconseguit que tornem a recordar les coses importants. En el meu cas, per exemple, m’he adonat d’un dels grans tresors que tinc: jugar a cartes amb els avis cada cop que soc per casa.
El que Bad Bunny pretén capturar en aquesta idea és la necessitat de no donar per fet el passat, de recordar sempre les coses importants i de no centrar totes les nostres esperances en el futur
5. Aquí nadie se va a casar, pero tú te vas a querer quedar.
Evidentment, un dels temes recurrents de l’artista és l’amor. L’amor nostàlgic representat en unes ex que no supera mai (potser algú li hauria de dir que ja és moment de deixar de mencionar-les a les cançons) i també d’un amor lliure que no accepta lligams i que renega de l’amor tradicional. És contradictori, el seu missatge de l’amor: per una banda, és extremadament intens, però per l’altra és un cant a la llibertat sexual i les alternatives relacionals que no impliquen lligams. En paraules planes, un cant al llibertinatge sexual i a l’amor romàntic combinat en un còctel molotov que només pot evolucionar en una cosa estranya que no sabem per on agafar. Ni ell ni ningú de la nostra generació. I amb això connecta perfectament amb totes les persones que, com ell, ens trobem entre la joventut i els trenta i no tenim ni la més remota idea de com estimar.
6. Un abrazo pa’ mami y papi, porque en verdad rompieron.
Dins d’aquest garbuix emocional, tornem als orígens. I quins orígens són més forts que els pares? En la línia de les noves idees de l’amor, el cantant parla dels seus pares. Parla de com es van conèixer, com va ser la seva història fins que el van tenir… i després es van divorciar. Com per a tantes altres persones al món, els seus pares no segueixen junts, la seva història d’amor, pel que sigui, no ha superat mars i muntanyes, no ha acceptat això que el amor lo puede todo i, senzillament, cadascú ha continuat la seva vida per la seva banda després de fabricar un dels millors cantants dels nostres temps. No és suficient? No és una història d’amor digna de recordar i lloar, encara que no funcionés després? El valor de la nostàlgia en Bad Bunny va molt més enllà de l'illa i de la família i també ocupa un espai en l’amor que, si bé ara no té cap sentit, sí que té un llegat.
7. Mientras uno esté vivo, uno debe amar lo más que pueda.
Des que es van inventar les xarxes socials, el lema del carpe diem ha quedat absolutament sobreutilitzat. Això de viure el moment, de no témer a les decisions, s’ha vist insuficient per abraçar totes les necessitats de la incertesa del món present. Per això, davant d’un missatge que s’ha buidat a partir de la repetició abusiva, ara el cantant canta a l’amor remarcant que cal gaudir que nunca se sabe si nos queda poco. No és un cant a l’absència de les conseqüències que conté centrar-se en el present, sinó una priorització de l’amor com a bàlsam pel món present. És un pas més enllà, un salt endavant per, a partir d’aquesta nostàlgia que es va repetint en tot l’àlbum, tornar als orígens i les essències del que estimem, del que és realment important per a nosaltres a la vida: casa nostra, les nostres persones especials, i els bons moments.
Bad Bunny ha fet molt més que posar Puerto Rico al mapa: ha sabut explicar per què cal lluitar per preservar-lo i assegurar-li un futur prometedor
Debí tirar más fotos (2025) és una de les grans creacions musicals dels nostres temps. I no exagero. Amb una música absolutament ballable i plena d’emoció, l’artista aconsegueix transmetre missatges contundents sobre el rumb que estan prenent les nostres societats i, en especial, sobre la realitat de la seva illa estimada. Reflexionant sobre què passa amb les coses que no es cuiden i convertint la nostàlgia en un motor de transformació, Bad Bunny ha fet molt més que posar Puerto Rico al mapa: ha sabut explicar per què cal lluitar per preservar-lo i assegurar-li un futur prometedor.