El dia 29 d'octubre del 2016, Mariano Rajoy tornava a ser investit president del Govern espanyol després de les segones eleccions generals en menys d'un any. Aquest divendres passat va concloure el seu mandat per la moció de censura que farà president el socialista Pedro Sánchez. El nou president es troba un Estat preocupat per l'atur, la corrupció i les pensions. Entre molts altres temes. L'herència que deixa el PP, deia la ja exvicepresidenta Soraya Sánez de Santamaría és "positiva", en contraposició a l'herència de Rodríguez Zapatero, que segons els populars va propiciar la crisi econòmica a Espanya.
En l'any i mig que ha passat des de la investidura fins aquest divendres, les xifres d'atur han millorat, sens dubte. Tot i que són molt elevades entre els joves, la temporalitat està desbocada i la parcialitat també. Els populars treuen pit de deixar un país que crea llocs de feina cada dia. És una bona herència, excepte si mirem quin tipus de llocs de feina. L'atur és del 16,4% al primer trimestre d'aquest any. Entre els joves és del 56%. Zapatero va deixar la Moncloa amb una taxa d'atur del 23,2%. Però el rècord és de Rajoy, que el 2011 comptava amb 4,4 milions d'aturats.
El nombre de persones que tenen dificultat per arribar a final de mes sota el govern Rajoy ha crescut fins al 35%, tot i que també ho han fet els que arriben amb facilitat fins al 12%. O sigui, han crescut les desigualtats. I és que encara sota el mandat popular, el 2017 va caure per primer cop des de la recuperació: els llocs de feina que es creen són precaris. Els llocs de feina indefinits han crescut fins a 11,6 milions de treballadors, però els treballs a temps parcial també i ja són el 19% amb 4,1 milions de treballadors i són els joves els qui més els pateixen.
Som més pobres, la renda mitjana només ha crescut en els majors de 45 anys. Els pensionistes són el pal de paller de les llars espanyoles, que han de fer front a un increment del cost de la vida, preus, preu de l'habitatge, lloguers disparats i preus de la llum o els serveis bàsics més cars que mail.
El creixement d'afiliats a la seguretat social tampoc ajuda a compensar el gran problema de futur del país: les pensions. Rajoy ha estat el culpable de fer desaparèixer els 66.815 milions d'euros del fons de reserva de les pensions que va crear Zapatero com a coixí per quan els babyboomers es jubilessin. I se l'ha gastat per pagar les pagues extra dels pensionistes o en situacions de tensió de caixa del seu Govern. Amb la guardiola en 8.000 milions d'euros i un dèficit de la Seguretat Social de 18.000 milions d'euros el repte està servit.
L'estabilitat econòmica ha estat l'obsessió de Rajoy, passi el que passi. I de moment deixa un país amb tants aturats que només ens supera Grècia.
Amb Rajoy es va reformar la Constitució per afavorir el pagament del deute públic. Rajoy es va trobar el país amb un deute del 69,5% i no ha fet més que créixer i créixer any rere any. El 2014 va tocar sostre quan va superar el 100% del PIB i el deute ja comptava amb set xifres, un rècord històric. Espanya és el país europeu amb més dèficit públic, segons l'Eurostat
Rajoy deixa unes quantes patates calentes sobre la taula: Rescats d'autopistes, el Castor, el túnel del Pertús i les renovacions dels peatges, que encara es troben enlaire.
Per no parlar de la inversió en R+D. Els Pressupostos han anat retallant progressivament any rere any el percentatge de PIB destinat a recerca i desenvolupament. Ara només es gasta el 0,22%, una xifra que situa el país a la cua de tots els rànquings en aquest àmbit, superat per Hongria, República Txeca o Malàisia.
En general, l'economia espanyola creix, el PIB escala un 3,1% aquest 2017 i s'estima que ho farà un 2,7% enguany. En general es pot afirmar que l'herència que rep Sánchez de Rajoy no és, ni de bon tros, "positiva".