Algunes persones m'han demanat que escrigui sobre l'augment de l'impost de successions decretat per la Generalitat de Catalunya en plena pandèmia de la COVID-19. Les peticions s'han incrementat arran de la notícia que Podemos, integrant del govern de Madrid, vol substituir l'impost de patrimoni per un nou en què segons sembla es vol fer tributar el patrimoni i integra sense distincions de productiu o no, sense exempcions a les activitats empresarials. La fiscalitat és un tema molt polititzat i que canvia donant tombades segons els resultats electorals.
El que m'ha cridat l'atenció, en el cas de Catalunya, és que hi hagi queixes quan s'aprova una llei en lloc de quan s'està tramitant. L'augment estava previst al projecte de llei de pressupostos, i s'ha d'actuar fent lobby sobre els nostres representants polítics durant la tramitació de les lleis, no quan aquestes ja han sigut aprovades. Encara que "val més tard que mai". Respecte a la proposta de Podemos val més començar a moure.
"M'ha cridat l'atenció, en el cas de Catalunya, que hi hagi queixes quan s'aprova una llei en lloc de quan s'està tramitant"
Bé, la realitat és que els que ens volen anar capa Ítaca han augmentat, a pitjor, el diferencial de l'impost de successions de Catalunya respecte a la resta d'Espanya i Europa. Pot-ser caldrà tenir en compte el que l'injustament empresonat Sandro Rosell va dir a Jordi Évole en una recomanable entrevista televisiva "si guanyés la independència m'aniria de Catalunya", no sé si per motius fiscals.
Hi ha països com Àustria, Txèquia, Noruega, Portugal, i Suècia (si!, Suècia, el paradís socialista del qual varen emigrar les grans fortunes –fundador d'Ikea inclòs- als anys 70) en les quals avui no existeix aquesta figura impositiva que grava la transmissió mortis causa d'un patrimoni per l'adquisició del que ja es va tributar en el seu moment. Pels lectors que no tenen la sort de viure a Catalunya, pot ser que recordin allò de "quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar".
És important recordar que a efectes d'impost de successions i patrimoni, és determinant la legislació aplicable del lloc de residència del causant, no de les hereues ni de la societat. La llei estableix el requisit de 183 dies anuals de residència durant els cinc anys anteriors a la mort, i estableix una sèrie de presumpcions. Hi ha gent que ha traslladat el seu domicili a Madrid, Portugal i Andorra. En edat laboral pot ser complicat, però un cop jubilats no tant; l'important és prendre cura de deixar proves fefaents de la residència efectiva. Pot-ser alguns jubilats amb patrimoni canvien d'aires.
De moment no s'ha modificat la bonificació a la base imposable del 95% del valor de l'empresa familiar. El causant ha de complir els requisits que l'impost del patrimoni estableix per a considerar-la com a empresa familiar. A més a més, els béns i drets han de mantenir-se al patrimoni del subjecte passiu (l'adquirent) durant cinc anys (deu a la resta d'Espanya), menys en cas de mort de l'adquirent. No cal mantenir l'activitat però si la titularitat. En cas de fusions, escissions o canvis de personalitat jurídica ( SA a SL....) caldrà prendre cura de mantenir la traçabilitat de la titularitat. També cal prestar especial atenció a les operacions de reducció de capital.
S'ha reduït la bonificació per familiars propers, s'ha introduït la seva incompatibilitat amb la reducció per empresa familiar i s'han recuperat els coeficients multiplicadors per familiars propers.
L'impost de successions pot portar a la desaparició d'una empresa familiar, ja que els hereus poden no tenir la capacitat d'assolir el líquid necessari per al pagament de l'impost; sobretot tenint en compte que el termini de pagament és de sis mesos. No s'ha de confondre patrimoni amb liquiditat, i en situacions de crisi realitzar béns pot ser difícil.
L'impost de successions pot portar a la desaparició d'una empresa familiar, ja que els hereus poden no tenir la capacitat d'assolir el líquid necessari per al pagament de l'impost
La transmissió mortis-causa de patrimonis econòmics pot estar sotmesa a càrreges impositives, a més a més pot estar sotmesa als vaivens de les crisis i desaparèixer en un tres i no res. Però hi ha un patrimoni i una herència molt important, pot-ser la més important, que escapa del control de l'agència tributària. Em refereixo a la formació. Aquesta consisteix en coneixements, com els idiomes (l'anglès, a pesar del Brexit és imprescindible) i a les habilitats com poder ser treball en equip o comunicació. Pensant en la següent generació, la més important és la formació en valors i del caràcter, "formar ous o pastanagues". Quan es posen en aigua bullent les pastanagues s'estoven, els ous s'endureixen. Estem formant per créixer davant de les dificultats com la Covid-19?