La Generalitat de Catalunya succeeix les persones amb veïnatge civil català que moren sense hereus testamentaris, parents per consanguinitat, dintre del quart grau, i per adopció, i el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent. D’acord amb la normativa successòria catalana, el Govern té l'obligació legal de destinar els béns d'aquestes herències intestades a entitats assistencials o a institucions de cultura, i/o a polítiques d’habitatge social. Per dur a terme aquesta important funció social, els béns immobles procedents de les herències intestades que no puguin ser destinats directament a habitatge social, s'han d'alienar, principalment mitjançant subhasta pública. En els casos que preveu la normativa patrimonial, quan la subhasta queda deserta, es poden alienar mitjançant venda directa. Quan el bé d’una herència intestada ja s'ha transformat en diners, la Generalitat distribueix l'import obtingut a les finalitats culturals, assistencials i habitacionals d’acord amb el que preveu la normativa.
El director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Josep Solà, explica que “gestionem les herències intestades de gent que mor sense fer testament. Nosaltres el que hem de fer és buscar els hereus. Tenim una subdirecció de la direcció general de Patrimoni que es dedica a buscar els hereus. Hem de buscar els hereus fins al quart nivell de consanguinitat. És una tasca ingent de recerca, a través d’arxius eclesiàstics, a través d’arxius notarials. I ens han d’orientar, perquè nosaltres som l’últim esglaó”.
En cas de no trobar-los, el destí dels diners no se’ls queda el Tresor de la Generalitat, sinó que va directament a atendre finalitats socials, culturals i assistencials. Bàsicament va a habitatge social. Des que es va constituir aquest programa, l’any 2017, al voltant de 14,5 milions s’han aconseguit revertir a la societat. L’herència intestada pot ser un pis o poden ser diners. Si es tracta d’aquest últim cas, els diners es distribueixen a partir dels criteris que determina un òrgan col·legiat, que és la Junta d’Herències, un òrgan on bàsicament hi ha representació de personal de la Generalitat, i també hi ha participació de municipis, a través de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). En el cas d’un pis, es posa a disposició de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que és l’entitat que determina si és apte per una finalitat d’habitatge social. Com ja n’hi ha hagut, s’han posat a disposició 80 pisos.
Les adjudicacions de la Junta d’Herències
La Junta d’Herències, l’òrgan col·legiat de la Generalitat del qual formen part diversos departaments de la Generalitat i representants de les entitats locals de Catalunya, encarregat de tramitar les herències de les persones que han mort sense haver atorgat testament i sense hereus, va adjudicar l’any 2021 un total de 2,8 milions d’euros procedents d’herències intestades als departaments de Drets Socials i Cultura.
La Junta d’Herències és l'encarregada de tramitar les herències de les persones que han mort sense haver atorgat testament i sense hereus
Així, la Junta d’Herències va aprovar la distribució d’1,8 milions d’euros procedents d’herències intestades de diferents persones i 1 milió d’euros corresponent a la distribució parcial anticipada de l’herència intestada dels germans Anlló de Sant Feliu de Guíxols. Es va acordar que els departaments de Drets Socials i Cultura fossin els receptors d’aquests imports i els adjudiquin en un percentatge del 60% i el 40% respectivament, mitjançant convocatòries amb concurrència pública, a les entitats i establiments d'assistència social o institucions culturals, preferentment del darrer municipi de la persona difunta, de la comarca o als de caràcter general de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la normativa successòria catalana.
Pla de suport al Tercer Sector
El tercer Pla de suport al Tercer Sector Social de Catalunya, signat el 25 de juliol de 2016, va renovar el compromís del Govern de la Generalitat per donar resposta a les necessitats assistencials i habitacionals mitjançant habitatges procedents d’herències intestades, que es va materialitzar a través d’un conveni signat amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de data 28 de juliol de 2017, prorrogat el juliol de 2021.
Aquesta competència s’exerceix segons la normativa successòria catalana, que preveu que quan una finca urbana no pot ser destinada directament a habitatge social perquè no compleix amb algun dels requisits necessaris a tal efecte (no poder obtenir la cèdul·la d’habitabilitat o el mal estat de conservació que requereix una rehabilitació integral, entre d’altres), la finca s’ha de treure a subhasta pública (quan la subhasta queda deserta, es poden alienar mitjançant venda directa) i l’import que se n’obté es pot destinar, entre les altres finalitats que estableix la llei, a la compra d’habitatge social.
La Generalitat de Catalunya és la competent per distribuir els béns procedents d'aquestes herències intestades
Així, la Generalitat de Catalunya és la competent per distribuir els béns procedents d'aquestes herències intestades. D’una banda, destinant les finques urbanes a polítiques d’habitatge social, directament o reinvertint el producte de la seva venda. I de l’altra, adjudicant els imports aprovats per la Junta d’Herències a entitats assistencials o a institucions de cultura sense ànim de lucre, mitjançant convocatòries públiques de concessió d'ajuts que duen a terme els departaments competents en les matèries a què es destinen els béns, seguint el criteri que determina la normativa.
A més, de forma excepcional, i atenent a les circumstàncies socials, assistencials o sanitàries de cada moment, la Junta d’Herències pot aprovar altres opcions de distribució d’aquests béns. Així, la Junta d’Herències, l’abril de 2020, va acordar la distribució i l’adjudicació d’1.852.329,80 euros, directament al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de destinar-los a afrontar despeses associades a la pandèmia provocada per la Covid-19 que va afectar a tota Catalunya.