Aquest dimecres és José Mourinho; la setmana passada, Cristiano Ronaldo. Abans, Leo Messi i Javier Mascherano. També Sergio Ramos, Iker Casillas o Xabi Alonso. Denúncies, investigacions i algunes condemnes han traslladat els darrers mesos molts futbolistes de les pàgines d’esports a les d’economia, on s’acumulen les seves disputes amb el fisc. “La comunicació de Football Leaks ha estat important perquè hagi existit aquest major seguiment”, reconeix a VIA Empresa José María Mollinedo, secretari general de Gestha, el sindicat dels tècnics d’Hisenda. “El ministre Montoro ja va advertir que l'Agència Tributària explotarà al màxim aquesta informació”, afegeix. Al capdavall, evidencia, “els futbolistes tenen un perfil de risc elevat”.
L’últim cas denunciat per la fiscalia és el de l’exentrenador del Real Madrid (actualment tècnic del Manchester United), José Mourinho. L’acusa de defraudar 3,3 milions d’euros amb l’agreujant que el portuguès ja va pagar més d’un milió l’any 2015 per regularitzar el resultat d’una primera inspecció. “Les revelacions de Football Leaks han permès conèixer algunes de les tàctiques utilitzades”, assegura Mollinedo. “Apareixen uns correus electrònics entre els seus advocats i el seu representant advertint que podrien haver estat emetent factures presumptament falses”. Això, per descomptat, no agrada a Hisenda que reacciona qüestionant la mateixa regularització que havia fet entenent que aquests emails mostrarien “una voluntat dolosa”.
A banda de les filtracions, però, el professor de fiscalitat de la UPF i soci de RSM Tax & Legal, Albert Sagués, assegura que també hi ha tingut molt a veure “l'elevat deute del Govern espanyol que ha requerit obtenir ingressos d'on sigui”. En aquest sentit, “s'han endurit els criteris i coses que abans es toleraven ara es posen més en qüestió”. Una combinació que apunta directament a una direcció: els drets d’imatge.
Mollinedo: “Els futbolistes tenen un perfil de risc elevat"
La gran polèmica
Tots els problemes dels futbolistes amb Hisenda provenen del mateix apartat. “Els drets d'imatge són la informació que l'Agència Tributària no té”, explica el responsable de Gestha. Hisenda sap el salari que el club paga al jugador, però no “la part dels ingressos publicitaris que pugui rebre de l'exterior. Són pagaments fets en un altre país a una empresa d'un altre país. És molt difícil per a l'Agència Tributària Espanyola establir-hi la relació”, reconeix.
Però per què passa això? “Els drets d'imatge són una cosa molt personal. Per tant, la persona que cedeix aquesta imatge ho hauria de tributar com un ingrés normal i corrent com ho fa tothom amb el salari”, explica Sagués. En el cas dels futbolistes, el tipus impositiu se'n va pels núvols al tenir ingressos molt elevats. “Fins ara, el jugador cedia aquests drets a una empresa que paga un impost de societats al 25%, un tipus molt menor que el 45 o 50% que s'ha arribat a pagar d'IRPF”, exemplifica. Així doncs, el jugador deixava els diners en aquesta empresa i mentre no els toqués tributaven considerablement menys.
Sagués: “S'han endurit els criteris i coses que abans es toleraven ara es posen més en qüestió"
Com que els drets d'imatge són estrictament personals, “sempre es posa en qüestió si es poden cedir o no a una empresa”, reflexiona el professor de la UPF. “El que va fer Messi en el seu moment és que el seu pare, preveient que els drets d'imatge podien representar molts ingressos, quan encara era menor d'edat els va cedir a una empresa”. Aquesta societat li paga unes quantitats a Messi valorades en el moment de la cessió. “Més tard això suposava a l'empresa molts més ingressos i en la seva sentència el Tribunal Suprem va dir que això era una societat interposada i que no es podia fer”. És la mateixa línia del que passa amb Cristiano Ronaldo. A més, afegeix Sagués, “aquestes societats estaven en paradisos fiscals on ja ni pagaven el 25%, sinó el 0%”.
La regla del 85/15
Un altre angle de la qüestió és el que han lamentat futbolistes com Gerard Piqué, que defensen que es troben en una situació d’inseguretat jurídica davant un canvi de criteri d’Hisenda en la coneguda com “regla 85/15”. “La norma fiscal diu que si cedeixes els drets d'imatge a la teva empresa i els factura ella, a priori el primer 85% te l'hauria de pagar a tu i tributar-lo com a IRPF; i l'altre 15% se l'hauria de quedar l'empresa”, explica Sagués sobre el valor de la cessió d’aquests drets.
“El que s'ha perdut és aquest a priori, que era una presumpció legal. Ara l'administració diu que aquest 85/15 és acceptable en la mesura en la que l'empresa faci alguna cosa de veritat”. Per tant, si l'empresa s’ha creat només per tributar a un tipus menor, “l'última interpretació que fa Hisenda és que el 100% s'imputi a la renda del jugador”, indica el professor. Hisenda, doncs, ha deixat de mirar cap a una altra banda en aquest punt.
Mollinedo: “Si una empresa obtindrà ingressos milionaris, no li pots cedir els drets d'imatge per 50.000 euros, seria massa generós”
Des de Gestha, Mollinedo reconeix que és lògic que els futbolistes encomanin a una societat la gestió dels seus drets d’imatge per tal que ells es dediquin a jugar i sigui aquesta l’encarregada de “maximitzar els seus ingressos en la seva curta vida esportiva”. El problema sorgeix “quan el jugador se cedeix a si mateix els drets d'imatge i constitueix una societat al 100% seva”. Aquesta cessió, aclareix, “s'ha de valorar a preu de mercat”.
Leo Messi sortint dels jutjats l'any 2013 a l'inici dels seus problemes amb Hisenda
Tot i que és difícil quantificar quant val la imatge de cada jugador, Mollinedo insisteix que la xifra ha de ser “raonable”; i per això s’entenia el 85% del benefici net de la companyia. “Si una empresa obtindrà ingressos milionaris, no li pots cedir els drets d'imatge per 50.000 euros, seria massa generós”, reflexiona. Aquest tipus de generositat és el que està portant problemes als futbolistes perquè, segons Hisenda, “al darrere hi ha una planificació fiscal per pagar per Impost de Societats el que s'hauria de pagar per IRPF”. Si a més, diu Mollinedo, “aquesta societat està en un paradís fiscal, no té seu ni treballadors i no realitza cap activitat, l'assumpte es complica”.
No saber o no voler saber
“L'esportista normalment no coneix la tributació ni el dret mercantil, igual que qualsevol altre ciutadà que no en sigui expert”, concedeix Mollinedo. Ara bé, el secretari general de Gestha celebra que les últimes sentències, inclosa la de Messi al Suprem, “indiquen que no hi pot haver un desconeixement absolut. El no voler saber no és acceptable”. Al cap i a la fi, “una persona sap que si rep ingressos milionaris haurà de contribuir de forma important al pagament dels impostos”. Per tant, si firma una declaració de la Renda amb “unes bases imposables del 20% de les quantitats que realment ha percebut, ho ha de veure”.
Sagués: “La progressivitat és necessària, però tenir en compte l'efecte concentració podria ser una manera d'evitar que es vegin empesos a fer accions il·lògiques”
Hi coincideix Albert Sagués, per qui és evident que “si tu saps que has d'acabar pagant la meitat del que guanyes en impostos i algú et proposa una solució en la qual arribes gairebé a zero, algun dubte t'hauria de generar”. Per molt que les estructures siguin complexes d'entendre per persones que no hi estan avesades, “t'hauries d'haver preguntat si això estava bé o no jugant-hi tants diners”, afegeix.
Sigui com sigui, Mollinedo veu un fil d’esperança en la sentència de Messi. “Retreu a l'administració tributària que no haguessin denunciat. És a dir, no hi ha més persones condemnades perquè no hi ha més acusats”. La referència va cap a la figura dels assessors. En el cas de Messi, va aparèixer al judici com a testimoni però no se'l va acusar. Pel dirigent de Gestha, “en molts casos caldria fer-ho com a col·laboradors necessaris”.
Mollinedo: "No hi pot haver un desconeixement absolut. El no voler saber no és acceptable”
Al seu entendre, en el moment que un assessor estigui preocupat per la possible imputació que li suposaria un deteriorament de la seva imatge tan important, “segur que es preocuparia de deixar clares als clients les responsabilitats en les que poden incórrer”. D’aquesta manera, salvarien les seves responsabilitats fent firmar als jugadors un consentiment per realitzar aquest tipus de figures. “Si el futbolista ha de firmar això i assumir íntegrament les responsabilitats penals, entenem que en molts casos es frenarà”, diu Mollinedo.
Una legislació a mida?
El fet que Hisenda investigui tres anys de cada jugador no és casual. “Així es poden acollir a la modificació del codi penal, reconèixer els fets, col·laborar, pagar i obtenir una rebaixa de les penes”, explica Mollinedo sobre un clar incentiu pels jugadors per evitar entrar a la presó.
Sagués també evidencia que la curta carrera professional dels futbolistes els obliga a acceptar una multa per tancar el tema ràpidament. “Els jugadors acaben preferint posar els diners sobre la taula i liquidar-ho. Si manté el contenciós cap empresa voldrà firmar contractes publicitaris amb ell i encara que arribés a guanyar el judici segurament ho faria quan ja s'hagués retirat”. No convé matar la gallina dels ous d’or quan està en ple rendiment.
Tot plegat empeny Sagués a reflexionar sobre si seria positiva una legislació específica per professionals que concentren moltes rendes en períodes molt concrets de temps, com és el cas dels futbolistes; i que acaben comportant pressions fiscals molt elevades. “La progressivitat és necessària, però tenir en compte aquest efecte de concentració podria ser una manera d'evitar que es vegin empesos a fer accions il·lògiques”, conclou.