La 39a reunió del Cercle d'Economia, que tot just comença avui i s'allargarà fins al divendres, serà la gran protagonista de finals de maig, enmig de pactes per configurar el nou govern català, eleccions europees a la vista, visites amb rerefons polític - presència del rei Felipe VI inclosa- i el repte d'augmentar la productivitat al país, tal com van avançar des del Cercle d’Economia a la nota d'opinió que van compartir fa just uns dies. Una entitat "singular" de 1.300 membres que, sense ser una patronal, reuneix als principals empresaris de Catalunya, com també a diversos intel·lectuals i que aspira a ser escoltada pels polítics i la societat civil per donar resposta als grans reptes estratègics de Catalunya i d'Espanya. Però, quin és el seu origen? Spoiler, va néixer el 1958 quan un grup de joves empresaris volien més obertura econòmica i modernitzar l'Espanya franquista, sota el nom de Club Comodín. Van tardar una dècada a ser legalitzats. I un dels reptes que encara arrossega fins avui, atraure a més dones (només el 15% ho són) i rejovenir l'entitat.
El Cercle d'Economia té 66 anys d'història, 1.300 membres i la majoria d'ells són empresaris i intel·lectuals
Si es fa una retrospectiva del passat, el Club Comodín estava format per un grup d'amics inquiets pel seu futur professional i també col·lectiu. En plena dictadura franquista, l'estiu de 1951, dos joves universitaris de la burgesia catalana, Joan Mas Cantí i Carlos Ferrer Salat, es plantejaven en el passeig Maristany de Camprodon (Ripollès) com fer front a la situació de bloqueig que percebien del país. D'allí reivindicaven les essències i els valors fundacionals del que seria el futur Cercle d’Economia, centrats en la defensa de la unitat europea i de les llibertats, dos eixos sobre els quals part de la burgesia catalana, empresaris inquiets i intel·lectuals de les universitats es contraposaven al règim franquista. El terme Club Comodín defineix bé la gran capacitat dels seus membres per adaptar-se a les circumstàncies. Posteriorment, van començar a "reunir-se cada dijous" i també es van reunir anualment a la Costa Brava. Els quatre joves fundadors en foren també els quatre primers presidents: Carles Ferrer i Salat (1959-1965), Carles Güell de Sentmenat (1965-1969), Artur Suqué i Puig (1969-1972) i Joan Mas i Cantí (1972-1975). Dècades després, gran part d’ells van ser part dels promotors perquè Espanya entrés a la Comunitat Econòmica Europea.
Amb l’arribada de la democràcia, van ser moltes les persones convidades a aquestes reunions, que es van celebrar a Sitges fins al 2019 i també de socis del Cercle que, des de posicions polítiques diferents, van assumir responsabilitats polítiques rellevants. La influència dels seus documents i posicionaments va augmentar i des de llavors que té ascendència directa en diferents entitats més.
Com apuntava l'economista Enric Llarch a VIA Empresa, el Cercle d’Economia sempre ha vestit les seves “tasques de lobby empresarial “amb una “pàtina acadèmica “que, a banda de Vicens Vives, comptà amb el suport dels mateixos Sardà i Estapé fins Ernest Lluch i Anton Costas, que n’ha arribat a ser president. Els mandats del president i de la seva junta duren actualment tres anys, sense possibilitat de repetició, si més no immediata. Però durant 22 anys, fins al 2018, va tenir un mateix director general, Jordi Alberich, que va deixar el càrrec per donar relleu a la "tercera generació".
En el cas dels relleus presidencials, el més habitual és que només hi hagi una proposta del president sortint, com va ser el cas de Javier Faus el 2019, tot i l'excepció de les eleccions del 2022. "Quan el president fa la proposta és que aquesta ha estat molt consensuada i consultada", apunten des del club en reiterades ocasions. Per presentar-se només es necessitava una antiguitat mínima de dos anys al club i disposar de la signatura de 50 socis. Tot i que una via habitual per convertir-se en president és ser vicepresident a la junta anterior.
La resposta a la tardor “calenta” del 2017
L'historiador Joan B. Culla va explicar amb detall a les seves memòries (La història viscuda, Grup 62, 2019) com la pretesa via del mig, o “tercera via”, que el Cercle i determinades forces polítiques i mediàtiques havien defensat arran dels primers passos del procés independentista cap a principis de la dècada del 2010, esdevingué una defensa tancada de la unitat d’Espanya, pràcticament sense matisos el 2017. Una evolució que, segons destacava Culla, culminà en les tres darreres edicions de les Jornades que el Cercle organitzava anualment a Sitges (es van traslladar el 2020 a la capital catalana), en què els “retrets” a les autoritats catalanes foren generalitzats i contrastaren amb l’absència de cap crítica o cap demanda als representants del govern espanyol.
Amb els primers passos del procés independentista, des del Cercle van promoure una defensa tancada de la unitat d’Espanya
El Cercle d'Economia va emetre una opinió el 4 d’octubre de 2017 sobre el conflicte català en què rebutjava la via d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) –opció que suposava “màxima preocupació”- i cridava les parts al diàleg – i afirmava estar "des de fa més d’una dècada a favor d’una via dialogada i moderada"-. El Cercle va aprofitar per condemnar també la violència de l'1-O. La veia “inexplicable i injustificada”. “Ha deteriorat el nostre marc de convivència, la nostra imatge col·lectiva al món i reflecteix, de manera extremadament preocupant, la incomprensible i irracional dinàmica (...) del conflicte català”.
Fa pocs mesos, el Cercle també s’ha posicionat públicament al debat que genera la possibilitat d'amnistiar els afectats per causes vinculades al procés i al referèndum d’independència de l'1 d'octubre del 2017. L'entitat advoca per donar suport a la carpetada judicial per als encausats pel desafiament separatista. “El Cercle d’Economia considera urgent iniciar un nou cicle polític”, recollia en una nota d’opinió. Ho condiciona que els independentistes facin una esmena a la seva estratègia de confrontació: “Les reafirmacions a la unilateralitat són incompatibles amb qualsevol pacte dirigit a la normalització política”.
Qui és qui al Cercle d'Economia actual (2022-2025)?
Actualment, Jaume Guardiola és el 20è president del Cercle d'Economia, després de proclamar-se guanyador de les primeres eleccions a la presidència del Cercle amb dos candidats el 12 de juliol de 2022. L'exconseller delegat del Banc Sabadell es va imposar a l'empresària Rosa Cañadas amb el 70,8% dels vots a favor. En aquest trienni estan abordant la democràcia, Europa, l'economia, Catalunya i el seu encaix territorial, i Barcelona com els grans temes del Cercle; aspectes que l'exconseller delegat del Banc Sabadell ha volgut tractar amb una mirada "llarga i amb notes d'opinió independents, valentes i que siguin transaccionades, que busquin l'acord", segons ha apuntat en reiterades ocasions.
L'acompanyen com a vicepresidentes Teresa Garcia-Milà i Núria Cabutí. Com a secretària hi ha Camino Quiroga; de tresorera, Carmina Ganyet; com a secretari, Oriol Aspachs i de director general, Miquel Nadal. Entre els vocals hi ha Marc Puig, Miguel Trías Sagnier, Jordi Amat, Maite Barrera, Daniel Aicart, Clara Campàs, José María Lassalle, Núria Mas, Pol Morillas, Alfonso Rodés, Francesc Rubiralta, Laura Urquizu, Xavier Vives, Rita Almela i José Manuel González-Páramo. Actualment, el Cercle el conformen més de 1.300 socis, com s’ha esmentat anteriorment. La gran majoria d’ells residents a Barcelona i Catalunya en general, si bé és també significatiu el nombre de socis residents a Madrid. També ha sorgit la iniciativa del Cercle Obert,que té la voluntat de connectar el talent més jove del Cercle per garantir el relleu generacional de la institució, proposant nous debats i reflexions per continuar contribuint a l'interès general.
L'any passat l'entitat va commemorar els 65 anys d'història i va reconèixer 33 socis que ho són des de fa més de 50 anys, entre els quals hi havia l'expresident Jordi Pujol, així com Josep Maria Puig (Grup Puig), Pere Vicens (un dels fills de l'historiador), Joan Mas Cantí, Antoni Siurana, Joaquim Folch, Antoni Argandonya, Joan Majó, Magda Ferrer Dalmau o José Felipe Bertrand de Caralt, entre d'altres.
El títol de la 39a Reunió del Cercle d'Economia és una declaració d’intensions: 'El món a prova. Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi'
Amb les reunions anuals del Cercle, que fins al 2019 es van celebrar a Sitges, es va traslladar a Barcelona sota la presidència de Javier Faus al Cercle. L'actual president, Jaume Guardiola, va decidir mantenir la ubicació de Barcelona, però ara amb un nou punt de trobada, al Palau de Congressos de Catalunya per fer l'edició 39 d'aquesta cita anual. El títol és una declaració d’intensions: El món a prova. Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi, més enllà d'abordar el context internacional i especialment el moment que viu Europa amb les eleccions al Parlament Europeu, es parlarà de la importància d'impulsar la productivitat i el benestar per a la competitivitat de la nostra economia. I ho faran des d'una perspectiva àmplia parlant d'educació, tecnologia, simplificació administrativa o dels reptes de l'empresa familiar.