Ara que el fred comença a amenaçar a les llars catalanes, milers de famílies comencen a cercar els millors aliats per no deixar escapar les còmodes temperatures a què ens havia acostumat l’inici de la tardor. I malgrat que el clima mediterrani no sigui especialment fred, les bufandes, abrics i mantes no acostumen a ser suficients per suportar les baixes temperatures i les escurçades jornades de llum solar que regnen a principis i finals de cada any; aquest fet explica que el 75% del consum mitjà anual de gas natural a l’estat espanyol tingui lloc entre els mesos de novembre i març, segons l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).
Les llars espanyoles fan, de mitjana, una despesa de 640 euros a l’any en calefacció, segons l’OCU
Precisament l’IDAE xifra en 7.384 kilowatts hora (kWh) el consum mitjà anual de gas natural a Espanya, per tant, tenint en compte que tres quartes parts es destinen a finals de la tardor i a l’hivern, el consum en aquesta època de l’any seria de 5.538 kWh -uns 1.108 entre els mesos de novembre i març-. Unes xifres que es complementen amb les de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que apunta que les llars espanyoles fan, de mitjana, una despesa de 640 euros a l’any en calefacció. Seguint la mateixa regla de l’IDAE, d’aquests 640 euros, 480 correspondrien a la despesa entre els mesos de novembre i març, uns mesos en què s’intensifica la cerca de la millor calefacció al millor preu possible; ara bé, la situació d’emergència climàtica està girant la truita, impulsant uns preus més elevats a l’hora de refredar la llar a l’estiu que no pas per escalfar-la a l’hivern, i on l’electricitat avança per la dreta al gas natural.
L’estiu i l’amenaça del canvi climàtic
“D’aquí poc, el repte no serà escalfar la llar a l’hivern, sinó refrigerar-la a l’estiu”, assegura a VIA EmpresaGil Lladó, director de Generació de L’Energètica, qui titlla de “complexa” la zona del Mediterrani: “Els hiverns són suaus i els estius calorosos, i aquest fet amb el canvi climàtic s’accentua. En un futur no molt llunyà, la pobresa energètica consistirà a aconseguir el confort a l’estiu, no a l’hivern”, afegeix. Ara per ara, però, prescindir de calefacció no serà una opció per a molts dels catalans aquest hivern, malgrat que els més espavilats han trobat la fórmula per pagar molt poc -o fins i tot, res- i assolir aquest confort que Lladó menciona: “Jo fa tres hiverns que visc sense calefacció”, assegura el director de Generació de L’Energètica.
En aquest context, Lladó diferencia quatre grans variables que determinaran la despesa d’una llar, que pot partir “des dels 10 euros fins als 170 cada mes”:
- Com és casa teva? L'orientació d’una llar és un paràmetre fonamental -que en la majoria dels casos no es pot canviar-, en aprofitar la calor que genera el sol. Allò que sí que es pot canviar, d’altra banda, és el seu aïllament, el tipus de vidres i el sistema de calefacció emprat, tres elements clau que incideixen en la temperatura d’una llar.
- Quins són els teus hàbits de consum? Aquesta variable dependrà del nivell de confort desitjat. “Si vols estar a l’hivern en màniga curta a casa teva, la factura ben segur que s’incrementarà”, explica Lladó, qui, d’altra banda, comenta que “a l’estiu els mediterranis volem tenir les finestres obertes perquè corri l’aire, però fer-ho més de cinc minuts és perjudicial sempre que la temperatura de l’exterior sigui superior de la inferior”. Es tracta, per tant, d’un tema d’hàbits de consum, però també de cultura.
- Zona climàtica i meteorologia: com mencionava Lladó, escalfar una llar ubicada a la costa mediterrània és un repte cada any menys complicat: ja ho fa, en bona part, l’emergència climàtica. Ara bé, val a dir que Catalunya disposa de tota una zona muntanyosa ubicada al Pirineu, on seria “impensable” passar un hivern sense calefacció. Una zona en què no es parla de confort, sinó de necessitat.
- El preu de l’energia: el context actual està marcat per una dependència dels combustibles fòssils i, segons Lladó, “hem estat molt dependents del gas rus, que arran del conflicte d’Ucraïna s’ha disparat el seu preu, i escalfar una casa està molt vinculat a un dictador boig”, comenta amb humor el director de Generació de L’Energètica.
L’aerotèrmia, la revolució energètica de les llars catalanes
Reprenent el primer punt, un dels aspectes que més rellevància té en aquesta fórmula és el del sistema de calefacció. “Hi ha múltiples sistemes, tant per escalfar com per refredar”, assegura per la seva banda Albert Casanovas, expert en climatització de BAXI i membre de Junta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC), qui precisa que “les més utilitzades són les calderes de gas a l’hivern i els aires condicionats a l’estiu”. Així i tot, les noves normatives exigeixen la descarbonització dels edificis, motiu pel qual es preveu que el gas natural desaparegui de l’equació, cedint la plaça a “solucions més eficients”, segons Casanovas, com és el cas de l’aerotèrmia.
Casanovas: “L’aerotèrmia és fins a quatre vegades més eficient que les calderes de gas”
“L’aerotèrmia és un sistema de fred, calor i aigua calenta que funciona amb electricitat i té uns rendiments molt positius, ja que obté l’energia de l’aire ambient”, continua l’expert del CEEC, qui menciona “altres solucions poc eficients i que augmenten la despesa”, com els radiadors o els termos elèctrics, que també poden garantir l’anhelada temperatura de confort, que Casanovas xifra en “uns 21 graus a l’hivern i uns 26 a l’estiu”, però realitzant una despesa més gran i menys sostenible. Respecte al sistema més comú per escalfar la llar, Casanovas assegura que “l’aerotèrmia és fins a quatre vegades més eficient que les calderes de gas”.
“El nou paradigma va d’electrificar”
Tenint en compte aquestes dades, com és possible que el gas natural sigui el combustible més sol·licitat? Segons l’expert del CEEC, a les llars d’obra nova, l’aerotèrmia ja és una realitat: s’està triant en un 90% dels casos; en el cas dels habitatges construïts, però, el gas acostuma a ser l’opció a triar, ja que és molt més econòmic, sent l’electricitat el doble de cara per kilowatt hora.
“En el nou paradigma que se’ns obre, ens desvincularem de tot això”, assegura Lladó, qui, malgrat l’esforç que representa per a molts dels catalans fer el pas a l’energia elèctrica, es mostra optimista: “En aquest nou paradigma no dependrem del dictador de torn, no serà tan fluctuant, ni tant dependent, ni tant car; serà més igualitari”, continua Lladó, qui assegura que “el nou paradigma va d’electrificar”.