• Economia
  • Holanda, una altra via és possible

Holanda, una altra via és possible

El consultor en marge comercial Francisco López relata des dels Països Baixos les mesures contra el virus sense aplicar el 'lockdown' total

El canal d'Àmsterdam | iStock
El canal d'Àmsterdam | iStock
Francisco M. López
Consultor a Profit & Margin Management
Breda (Països Baixos)
31 de Març de 2020

Aquestes últimes setmanes ha estat setmanes complexes, complicades i sobretot, setmanes de canvis que ningú de nosaltres, en els pitjors malsons, es podia imaginar... Ens hem despertat amb un virus que està canviant la nostra vida quotidiana. Aquesta nova "guerra" vírica ha posat de manifest els diferents camins que els països han adoptat per gestionar aquesta crisi. La idea del confinament total ha incorporat cada vegada més adeptes. Les conseqüències financeres, però també sobretot psicològiques, que aquesta nova situació tindrà sobre el futur de les persones, les empreses i la societat són, ara per ara, incalculables. És evident que no existeix una sola via i que una altra via és possible, com ho demostra Corea del Sud, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i Noruega, entre altres països, fixant mesures de convivència obligant a mantenir distàncies de seguretat, per poder seguir fent vida "quasi" normal. Els Països Baixos, on visc, i que ha rebut nombroses crítiques, ha optat per una via més lògica, més de sentit comú, rebutjant de ple la dictadura del confinament extrem, com acaba de reconèixer l'OMS, no soluciona el problema.

 

La idea dels Països Baixos és senzilla. De fet és la que s'ha aplicat a Corea de Sud. Una infecció controlada. Des de sempre, la humanitat ha estat enfrontada a virus de tota mena. Contra la majoria d'aquest virus, el cos humà és capaç de fabricar anticossos que ens immunitzen. De fet, cadascú de nosaltres som una extraordinària màquina de fabricar anticossos. Segons les xifres reals, i no aquelles que generen angoixa i pors, l'enorme majoria de nosaltres, agafarà el coronavirus sense adonar-se de res. De fet, si mirem les xifres, veurem que el nombre d'infectats, amb relació a la població mundial, és molt baixa. Per tant, si cada persona sana és autoimmune al virus, el que hem de fer és concentrar tots els esforços en protegir aquells grups de risc, com són les persones grans (80% dels infectats), les persones amb una forta càrrega viral o patologies per qui qualsevol virus, i aquest és nou, pot ser mortal. Quantes més persones hagin desenvolupat anticossos, menys possibilitats hi ha que puguin contagiar a la resta de la població. Un principi tan vell com la Humanitat. El Primer Ministre Mark Rutte i el rei Willem Alexander han sortit a la televisió per explicar la situació, enumerant els diferents escenaris i sobretot per explicar amb tota claredat les mesures que s'adoptarien per controlar aquest nou virus.

Algunes d'aquestes mesures tenen a veure amb el tancament de bars, restaurants, i llocs públics fins al 6 d'abril, perquè són llocs molt concorreguts. Durant aquest tancament, aquests establiments de menjar poden seguir oferint serveis per emportar a casa. S'han tancat escoles fins al pròxim 6 d'abril, tot i que molts creiem que es prolongarà aprofitant la Pasqua i les dues setmanes de vacances d'abril que aquí tenim, per tornar a enganxar a principi de maig. Tot i que l'economia no ha quedat completament aturada, les conseqüències del virus han portat a l'Estat a condonar, ajornar sense interessos, facilitar la liquiditat a través d'ajudes directes a persones, autònoms i pimes (un col·lectiu important i molt consentit), ajornant impostos sobre la renda, impostos municipals, com aigua de 800 euros/l'any, impost de circulació d'uns 1.000 euros anuals, accelerant el pagament de l'IVA negatiu, que en aquest país no es compensa, sinó que s'ingressa vint dies després de fer la declaració trimestral.

 

"Tot i que l'economia no ha quedat completament aturada, les conseqüències del virus han portat a l'Estat a condonar, ajornar sense interessos, facilitar la liquiditat a través d'ajudes directes a persones, autònoms i pimes"

Per la seva banda, els bancs holandesos s'han ofert, per iniciativa pròpia, a posposar el pagament d'hipoteques, crèdit fins a sis mesos, a més de facilitar i relaxar les concessions de crèdit de tresoreria amb carències de 2 a 3 mesos.

Per tal d'evitar possibles contagis, s'ha fixat una distància prudencial de 1.5 metres entre persones que no són famílies, amics, etc. Els supermercats han adoptat les seves pròpies mesures, evitant el pagament en efectiu, aïllant a caixeres amb un plexiglàs de protecció, marcant el terra amb línies cada 1,5 m, per marcar distancies en les cues, s'ha fixat l'obligació d'agafar un carro de la compra que obliga a mantenir aquesta distància de seguretat. L'última mesura adoptada és avançar l'hora d'obertura habitual de 8 a 7 hores del matí.

"Als supermercats l'última mesura adoptada és avançar l'hora d'obertura habitual de 8 a 7 hores del matí"

Finalment, i aquí està un dels secrets que explica perquè les mesures preses funcionen, té molt a veure amb el sistema holandès de salut, que és privat, i que utilitza els ambulatoris com a primer filtre per determinar la gravetat de qualsevol infecció i, si cal derivar el pacient cap un hospital del país, evitant així el col·lapse d’urgències, com passa a Espanya. L’altre punt important es que el pacient pot ser enviat a qualsevol hospital del país, en funció de la disponibilitat de llits. Una gestió global que evita el col·lapses d’algunes zones mentre d’altres estan infrautilitzades.  El protocol en cas com el que estem vivint també permet habilitar, en temps rècord, habitacions de hotels convertits en centre per malats. 

Totes aquestes mesures, que tots hem entès i que una gran majoria hem fet nostres, són les que han de permetre mantenir una vida “quasi” normal. Sortir a passejar al bosc, a la platja, anar a casa de familiars, o amics...

Els Països Baixos són un país petit i desconegut per a molts, ple de tòpics sobre els coffee-shops del barri vermell, cases sense cortines i holandeses rialleres. En realitat són persones transparents, clares, directes en la seva forma de parlar i de ser, que xoca a moltes persones de fora i que es reflecteix en les tertúlies televisives, en les entrevistes a polítics sense preguntes pactades, on qualsevol pot preguntar i exigir una resposta. Aquesta manera de ser és la que exigim als polítics amb discursos i continguts clars i directes, anomenant les coses com són. Parlar per res no està en el ADN holandès.

Es per això que tenim una gran confiança en les institucions i en les informacions que ens donen, perquè sabem que estan fetes amb claredat, comptant amb experts que els polítics escolten, i que són l'única font fiable que consultem.

A diferència del que passa a Espanya o Itàlia, no ens creiem els tertulians mediàtics “hiperventilats”, missatgers de l'Apocal·lipsi, de la catàstrofe humanitària, que acaben generant més pors i més angoixes i que només serveix els seus propis interessos de fama. Una fauna que últimament té molta feina passejant-se per els platós de televisió i ràdio de Catalunya i Espanya. És el mal endèmic de la desinformació, on fem més cas als tertulians multitasques, cridaners que saben de tot sobre tots els temes, en lloc d'escoltar a professionals. 

Holanda és un país organitzat, que procura no deixar res al atzar, on la majoria se sent responsable del perfecte funcionament de la societat, on la convivència, el viure junts, el barri, les relacions personals, el networking tenen una enorme importància i que podem resumir en el seu lema “Het Samenleven” (convivència). La gran majoria tenen una activitat de voluntariat en qualsevol causa benèfica i que explica per què aquesta majoria s’ha implicat de ple perquè les mesures adoptades per el Govern puguin ser un èxit.  Ho fem també perquè aquestes mesures son lògiques i perquè som conscients que la nostra llibertat de moviment és responsabilitat de tots nosaltres. No únicament de l’Estat, ni de les institucions. És nostra.

"Som conscients que la nostra llibertat de moviment és responsabilitat de tots nosaltres. No únicament de l’Estat, ni de les institucions. És nostra"

Tot i així, com en qualsevol país, existeix sempre una part de la població que no es conscient dels fets que l’envolten i que acaben posant en perill la perfecta convivència i l’èxit d’aquestes mesures i, que podrien portar el Govern a prendre mesures més estrictes, però sense arribar al “lockdown “total. Serà feina de tots nosaltres combatre i denunciar aquest falta de civisme per poder seguir gaudint d’una vida diària “quasi normal” en les circumstàncies que ens toca viure.

Els Països Baixos és un país que funciona, el números son clars i els rankings ho demostren, i del que podríem aprendre molt, si volguessim. És un país que ha sobreviscut a catàstrofes naturals, que viu amenaçat per la mar, però que no espera tenir el problema a sobre per començar a prendre mesures. La prevenció a tots els nivells és la clau del seu èxit. 

"Aquí no s'espera tenir el problema a sobre per començar a prendre mesures. La prevenció a tots els nivells és la clau del seu èxit"

Una situació com la qual estem vivint tots i que genera angoixa, estrès, pors, nervis i crisis, no es pot superar confinant les persones a casa, sense poder comunicar-se físicament amb els del seu entorn. No vull pensar en la sensació d’impotència de l'autònom, de l'empresari, que està a punt de veure el seus somnis i el futur de la seva família tirada a la brossa sense poder fer alguna cosa. Es inhumà.

Els Països Baixos han tingut en compte els efectes psicològics que un confinament tindria sobre les persones i per això l’han rebutjat com a única mesura per parar el virus, optant per responsabilitzar a tots nosaltres de fer un petit esforç per poder mantenir una certa normalitat. De nosaltres dependrà que funcioni.

Em sap greu per totes les persones, empreses que conec i les que no, i que estan passant per un infern. Artur Mas deia una vegada que l’hi hagués agradat fer de Catalunya l'Holanda del sud. Espero, de tot cor que recupereu el sentit comú abans que Catalunya i Espanya es quedi sense futur...