Els nous aranzels decretats per Donald Trump estan sacsejant l’economia i els mercats internacionals i posen a prova la capacitat de resposta de la Unió Europea. La pregunta és: què ha de fer Europa? I la resposta és clara: actuar amb intel·ligència estratègica, unitat i ambició.
Ni submissió ni escalada: una resposta intel·ligent. Europa no es pot permetre una escalada comercial que perjudiqui el seu propi teixit empresarial. Però tampoc pot restar impassible davant d’un atac frontal al comerç internacional. La millor resposta és una combinació de mesures defensives, de reforç intern i de reorientació comercial.
Activar el mecanisme Anti-Coerció. Cal que la Unió Europea activi de manera coordinada l’Instrument Anti-Coerció, aprovat el 2023 per respondre a pressions econòmiques d’altres països. Aquest mecanisme permet adoptar mesures com aranzels o restriccions quan un estat tercer intenta forçar decisions polítiques de la UE o d’un estat membre. Es va crear arran de casos com la pressió de la Xina sobre Lituània o les amenaces dels Estats Units per la taxa digital europea. L’objectiu és dissuadir, però també permet actuar amb fermesa i proporcionalitat. Les represàlies poden incloure no només béns, sinó també serveis digitals o grans empreses tecnològiques.
Diversificar vincles comercials: de la dependència a l’obertura. Una de les lliçons més importants d’aquest episodi és la necessitat de reduir la dependència comercial dels Estats Units. La UE ha de mirar cap a altres socis estratègics i accelerar la signatura i ratificació d’acords amb regions com Mercosur, el Canadà, Àsia o Àfrica. No es tracta només d’una estratègia comercial, sinó geopolítica: una Europa oberta al món és una Europa amb més capacitat d’influència.
Suport als sectors més vulnerables. També cal revisar l’arquitectura dels acords actuals per assegurar que ofereixen garanties i compensacions als sectors més exposats, com l’agroalimentari, el químic, el farmacèutic o l’automoció. Sense aquest suport, la diversificació pot acabar deixant enrere una part important del teixit productiu europeu. Tal com recull l’últim informe de l’Àrea d’Economia de Pimec, aquests sectors es troben entre els més exposats als efectes dels nous aranzels.
La millor resposta d'Europa és una combinació de mesures defensives, de reforç intern i de reorientació comercial
Competitivitat i sobirania industrial. Els aranzels de Trump posen en evidència les febleses internes del model europeu. Per això, la resposta ha d’anar acompanyada d’una agenda de fortalesa econòmica. Europa ha de reforçar la seva política industrial, estimular la innovació i reduir les traves burocràtiques que limiten el creixement empresarial. És el moment de construir una Europa més competitiva i més sobirana tecnològicament, amb capacitat pròpia en àmbits com els semiconductors, l’energia, les tecnologies digitals i la defensa. Com que això no es fa en un dia, caldrà paciència i plans a llarg termini. Com va dir en 1950 Robert Schuman, un dels pares fundadors de la UE: “Europa no es farà tota d’un cop ni en una construcció d’un conjunt; es farà per realitzacions concretes que creïn primer una solidaritat de fet.” En aquest sentit, és fonamental desplegar un marc especial d’ajuts d’Estat que permeti als governs reaccionar amb agilitat, com ja s’ha fet en altres moments de crisi. La rigidesa normativa no pot frenar la capacitat de reacció davant situacions extraordinàries.
Més integració per ser més forts. Europa necessita més Europa. La millor manera de resistir l’ofensiva aranzelària és aprofundir en la integració del mercat únic, especialment en àmbits com la regulació digital, els serveis i els fluxos financers. La fragmentació ens fa dèbils. La unitat ens dona força.
Mentrestant, Trump comença a tenir contestació dins dels Estats Units. Diversos sectors empresarials i analistes econòmics nord-americans han advertit que els aranzels ja estan afectant negativament els consumidors locals i trencar cadenes de subministrament. Com deia fa uns dies el premi Nobel Paul Krugman aquest no és el camí cap a una economia més forta, sinó cap a una economia més aïllada i vulnerable.
Analistes econòmics nord-americans han advertit que els aranzels ja estan afectant negativament els consumidors locals i trencar cadenes de subministrament
La guerra aranzelària iniciada per Trump és, en el fons, una oportunitat per a la Unió Europea: l’oportunitat de reafirmar-se com a potència comercial, industrial i geopolítica. Però aquesta oportunitat només es concretarà si Europa actua amb determinació, cohesió i visió a llarg termini. Com va escriure a les seves memòries Jean Monnet, també pare fundador de la Unió Europea: “Les persones només accepten el canvi quan senten la necessitat, i només veuen la necessitat quan hi ha una crisi.” Aquesta és la crisi que ha de portar Europa a fer un pas endavant. És l’hora d’Europa. I no podem fallar.