14
d'Abril
de
2017
Mil hòsties es poden comprar per internet per 20 euros. El cos de Crist es pot adquirir online i la seva producció als convents s'ha modernitzat. Si bé a escala internacional existeixen empreses especialitzades, a casa nostra les monges dedicades a la producció d'oblees de farina i aigua s'han posat al dia per una –òbvia- creixent demanda per ser consumides en esglésies i misses d'arreu del Principat. I amb la Setmana Santa hi ha un pic de producció.
Avui dia el pa d'altar es pot comprar en moltes botigues d'alimentació i ja ha esdevingut un negoci sagrat i el mitjà de subsistència d'alguns convents. Igual que els altres elements dels ritus catòlics, l'hòstia està regulada per normes vaticanes que s'han anat actualitzant a través dels segles, però la normativa segueix sent clara: els ingredients només poden contenir farina de blat i aigua. Tot i que la deferència cap als feligresos celíacs o al·lèrgics al blat també ha fet aparèixer aquest producte sense gluten.
Tradició i una producció tradicional
L'hòstia o pa eucarístic és un tros prim de pa àzim -sense fermentar, sense llevat- que el sacerdot consagra i ofereix en la missa dels cristians. Un pa amb aquestes característiques es va fer servir en la primera missa, en l'últim sopar de Jesús, que estava celebrant la Pasqua dels jueus.
"Amb el temps, el record i repetició aquesta primera eucaristia deixa de ser un sopar domèstic, diguéssim, i esdevé una celebració litúrgica més nombrosa de participants, no resulta pràctic coure pa sense llevat (una mena de coca de pa, sense molla) i pren la forma d'una làmina fina de pa àzim en forma rodona: les hòsties", explica la portaveu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Amparo Gómez.
La producció de les hòsties és un servei que presten habitualment convents de clausura o comunitats religioses. "L'Església, com a tal, ni les parròquies, no se'n cuiden de fabricar-les", detalla Gómez . Així, històricament, les monges dels convents, dins la seva dinàmica habitual de pregària i treball solien realitzar aquest treball de fabricar les formes (com també dolços, etc.) com a mitjà de subsistència i de manera artesanal. D'aquesta manera, el benefici que se n'extreu no és més que per mantenir-se oferint, alhora, un servei a les parròquies que necessiten el pa de missa. Ara, però, l'especialització també ha arribat als convents.
Actualment a casa nostra hi ha convents dedicats exclusivament a la producció i abastiment de pa de missa. Si bé a escala internacional sí que existeixen empreses dedicades a la producció d'hòsties, al Principat no n'hi ha cap, segons indiquen fonts coneixedores a VIA Empresa. A Catalunya hi ha bàsicament dos convents que produeixen hòsties. El de les caputxines de Manresa i el de les clarisses de Vilobí d'Onyar a Girona.
L'especialització al convent
La germana Clara de les clarisses de Vilobí d'Onyar explica que les integrants de la seva comunitat fan servir "farina de primera qualitat" per produir les oblees. El convent produeix entre 200.000 a 300.000 formes al mes, tot i que ara per setmana santa "tenim una mica més de feina", explica la monja.
Ni la legislació Estatal ni la catalana indiquen cap normativa específica per la producció d'hòsties, però les germanes d'aquest convent s'han curat en salut i les produeixen "com si fos qualsevol altre producte alimentari". Així, quan va començar la producció es van informar i preparar segons la llei sanitària vigent. Les clarisses treballen de manera artesanal per produir però han introduït certa maquinària que els dóna un cop de mà: "Com més rendiment es treu, millor", fa broma la germana.
Les clarisses produeixen tres tipus de formes en dos colors, blanc tradicional o àzim, més torrat. Així en fan de 3,5, 8 i 12 centímetres de diàmetre per a diferents usos: comunió dels feligresos les més petites i per a la concelebració i l'ús en esglésies grans les més grosses.
Sobre la producció de formes per a celíacs, la germana apunta que "no en fem perquè significaria doblar maquinària i espai i no ens ho podem permetre". Així, normalment, les parròquies les encomanen a productors especialitzats "que normalment vénen d'Alemanya", diu.
Les germanes ofereixen el seu producte en diversos paquets: des de bosses de cinc pans a 1,55 euros fins a bosses amb 500 hòsties a 5 euros. Segons explica la germana Clara, l'any passat amb aquesta activitat van facturar uns 29.000 euros.
La venda del cos de Crist
La distribució de les hòsties té diversos canals. Les monges de Vilobí d'Onyar vénen directament els seus productes a diferents parròquies dependents sobretot del bisbat de Girona, però també a d'altres de la capital catalana o botigues. Així mateix certs centres de distribució compren les seves hòsties i també es poden trobar a través del seu lloc web per fer comandes en línia.
D'aquesta manera, hi ha sacerdots que les encomanen directament a les productores o en línia. Però també existeixen empreses distribuïdores d'altres productes d'ús parroquial que vénen hòsties. Així, un capellà pot comprar ciris, espelmes i fins i tot el cos de Crist a alguna d'aquestes empreses dedicades a la distribució.
Avui dia el pa d'altar es pot comprar en moltes botigues d'alimentació i ja ha esdevingut un negoci sagrat i el mitjà de subsistència d'alguns convents. Igual que els altres elements dels ritus catòlics, l'hòstia està regulada per normes vaticanes que s'han anat actualitzant a través dels segles, però la normativa segueix sent clara: els ingredients només poden contenir farina de blat i aigua. Tot i que la deferència cap als feligresos celíacs o al·lèrgics al blat també ha fet aparèixer aquest producte sense gluten.
Tradició i una producció tradicional
L'hòstia o pa eucarístic és un tros prim de pa àzim -sense fermentar, sense llevat- que el sacerdot consagra i ofereix en la missa dels cristians. Un pa amb aquestes característiques es va fer servir en la primera missa, en l'últim sopar de Jesús, que estava celebrant la Pasqua dels jueus.
"Amb el temps, el record i repetició aquesta primera eucaristia deixa de ser un sopar domèstic, diguéssim, i esdevé una celebració litúrgica més nombrosa de participants, no resulta pràctic coure pa sense llevat (una mena de coca de pa, sense molla) i pren la forma d'una làmina fina de pa àzim en forma rodona: les hòsties", explica la portaveu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Amparo Gómez.
La producció de les hòsties és un servei que presten habitualment convents de clausura o comunitats religioses. "L'Església, com a tal, ni les parròquies, no se'n cuiden de fabricar-les", detalla Gómez . Així, històricament, les monges dels convents, dins la seva dinàmica habitual de pregària i treball solien realitzar aquest treball de fabricar les formes (com també dolços, etc.) com a mitjà de subsistència i de manera artesanal. D'aquesta manera, el benefici que se n'extreu no és més que per mantenir-se oferint, alhora, un servei a les parròquies que necessiten el pa de missa. Ara, però, l'especialització també ha arribat als convents.
Actualment a casa nostra hi ha convents dedicats exclusivament a la producció i abastiment de pa de missa. Si bé a escala internacional sí que existeixen empreses dedicades a la producció d'hòsties, al Principat no n'hi ha cap, segons indiquen fonts coneixedores a VIA Empresa. A Catalunya hi ha bàsicament dos convents que produeixen hòsties. El de les caputxines de Manresa i el de les clarisses de Vilobí d'Onyar a Girona.
 |
| Les germanes clarisses de Vilobí d'Onyar Foto: Cedida |
L'especialització al convent
La germana Clara de les clarisses de Vilobí d'Onyar explica que les integrants de la seva comunitat fan servir "farina de primera qualitat" per produir les oblees. El convent produeix entre 200.000 a 300.000 formes al mes, tot i que ara per setmana santa "tenim una mica més de feina", explica la monja.
Ni la legislació Estatal ni la catalana indiquen cap normativa específica per la producció d'hòsties, però les germanes d'aquest convent s'han curat en salut i les produeixen "com si fos qualsevol altre producte alimentari". Així, quan va començar la producció es van informar i preparar segons la llei sanitària vigent. Les clarisses treballen de manera artesanal per produir però han introduït certa maquinària que els dóna un cop de mà: "Com més rendiment es treu, millor", fa broma la germana.
Les clarisses produeixen tres tipus de formes en dos colors, blanc tradicional o àzim, més torrat. Així en fan de 3,5, 8 i 12 centímetres de diàmetre per a diferents usos: comunió dels feligresos les més petites i per a la concelebració i l'ús en esglésies grans les més grosses.
Sobre la producció de formes per a celíacs, la germana apunta que "no en fem perquè significaria doblar maquinària i espai i no ens ho podem permetre". Així, normalment, les parròquies les encomanen a productors especialitzats "que normalment vénen d'Alemanya", diu.
Les germanes ofereixen el seu producte en diversos paquets: des de bosses de cinc pans a 1,55 euros fins a bosses amb 500 hòsties a 5 euros. Segons explica la germana Clara, l'any passat amb aquesta activitat van facturar uns 29.000 euros.
 |
| La producció de pa de missa també s'automatitza Foto: Cedida |
La venda del cos de Crist
La distribució de les hòsties té diversos canals. Les monges de Vilobí d'Onyar vénen directament els seus productes a diferents parròquies dependents sobretot del bisbat de Girona, però també a d'altres de la capital catalana o botigues. Així mateix certs centres de distribució compren les seves hòsties i també es poden trobar a través del seu lloc web per fer comandes en línia.
D'aquesta manera, hi ha sacerdots que les encomanen directament a les productores o en línia. Però també existeixen empreses distribuïdores d'altres productes d'ús parroquial que vénen hòsties. Així, un capellà pot comprar ciris, espelmes i fins i tot el cos de Crist a alguna d'aquestes empreses dedicades a la distribució.