De la recuperació en forma de V es va passar a la recuperació en forma de K i ara ja hi ha qui parla d'una recuperació en forma d'L. L'única cosa que queda clara és que el comportament de cada sector és diferent i que el turisme és un dels més afectats per la pandèmia: transport aeri i hostaleria van caure en picat i encara no han aixecat el cap. Però en el si de l'activitat turística també hi ha hagut moltes diferències entre els subsectors i, sobretot, entre zones. Les ciutats han notat molt la manca de visitants, ja que el turisme nacional que fugia dels entorns urbans i anava a la recerca de natura després del confinament ha omplert cases rurals, càmpings i allotjaments a la platja des de l'estiu passat. Barcelona, pol d'atracció de viatgers tradicional, va quedar l'any passat en un segon pla i, fins al maig, el confinament municipal va impedir l'arribada de turisme intern. Però aquests mesos passats d'estiu han marcat un punt d'inflexió per a la capital catalana. Els hotels de la ciutat ja noten la recuperació i esperen que entre finals d'any i el 2022 ja tornin a estar tan plens com el 2019.
Ho han explicat els mateixos hotelers. Les cares han canviat molt des de l'última roda de premsa del Gremi d'Hotels, el 5 d'abril. No només perquè el president de l'organisme ha canviat -Jordi Clos ha substituït Jordi Mestre-, sinó perquè les cares llargues han deixat pas a alguns somriures. "Comencem a veure la llum; soc optimista que d’aquí dos anys aconseguirem normalitzar la situació", ha indicat Clos, que reprèn la presidència del Gremi després de 20 anys al capdavant i dos de descans. Les xifres que aporta la patronal dels hotels barcelonins són les següents: actualment, hi ha un 60% d'establiments oberts a la ciutat i a finals d'any, preveu que el percentatge arribarà al 85%. Però que hi hagi més de la meitat d'hotels oberts no vol dir que totes les habitacions d'aquests estiguin disponibles, ja que alguns opten per deixar plantes tancades davant les baixes ocupacions.
L'àmbit laboral és dels que més preocupa; tot i tenir un 60% d'hotels en funcionament, hi ha encara un 50% del total d'empleats que es troben en situació d'ERTO
Al juny, els hotels que estaven oberts al públic registraven un 30% d'ocupació, una xifra que va anar pujant fins al 55% al juliol i fins al 65% a l'agost. "Ho explicarem diferent: si l'estiu del 2019 teníem 60.000 persones dormint cada dia en hotels de Barcelona, aquest estiu n'hem tingut 13.000", ha indicat Clos. Això vol dir que si tots els hotels de la capital catalana haguessin estat operatius, l'ocupació hauria estat d'un 20%. Les conseqüències de tot això són econòmiques per a empresaris i per a treballadors. Els hotelers calculen que, des que va començar la pandèmia, han deixat d'ingressar 2.700 milions d'euros -prenent com a referència els anys previs-. L'àmbit laboral és dels que més preocupa. Tot i tenir un 60% d'hotels en funcionament, hi ha encara un 50% del total d'empleats que es troben en situació d'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), una situació que el mateix Clos ha qualificat de "preocupant".
Però hi ha una cosa que encara preocupa més els empresaris del sector: els preus. El cost mitjà d'una habitació a Barcelona és ara entre un 40% i un 50% més baix que fa dos anys. Clos considera "un encert" haver pres aquesta decisió conjunta, ja que ha permès "crear una oferta tan potent que gent que normalment no vindria pels preus, ara ha vingut". Es tracta sobretot de visitants nacionals, a més de francesos i "algun italià". Tot i així, aquesta situació de preus per sota del que era habitual a Barcelona no durarà gaire: "L’objectiu és incrementar els preus per normalitzar-los, perquè el benefici per habitació al final sortirà negatiu i perquè volem un turisme apropiat al preu, d’un nivell més alt", ha afegit.
Evolucionar a millor
A partir d'ara, la situació només anirà a millor, augura el Gremi. El turisme de negocis ja comença a arribar i el veuen com una salvació i una empenta cap a la recuperació. D'aquí que a finals d'any l'obertura d'hotels hagi arribat al 85%, segons els càlculs. De fet, ja hi ha reserves per assistir a congressos i convencions: "Tenim confirmats 300.000 participants en congresoss i esdeveniments professionals". Dels 420 hotels associats al Gremi, només un 15% auguren que no obriran els propers mesos. "Alguns esperen fins que la recuperació sigui un fet, el 2023; com que les inversions hoteleres tenen un gran calat econòmic i necessiten un retorn important, de vegades és preferible tenir-los tancats que oberts", ha explicat Clos.
Jordi Clos, president del Gremi d'Hotels: "Tenim confirmats 300.000 participants en congressos i esdeveniments professionals"
Tant Clos com el director general del Gremi, Manel Casals, no han volgut donar per conclosa la trobada amb els mitjans de comunicació sense llançar un missatge polític clar contra el govern municipal. "Barcelona venia d’una època del sí als projectes, a les il·lusions, i hem de recuperar aquesta filosofia del sí, perquè últimament ens hem establert en el no", s'ha queixat Clos. N'ha posat tres exemples: l'Hermitage, el Four Seasons i la més recent, l'ampliació de l'aeroport del Prat. "No està pensada per ara; d'aquí dos, tres o quatre anys la necessitarem, i molt", n'ha dit al respecte el president de l'organisme.
Segons el Gremi, "Barcelona està lletja i desordenada; hem perdut la Barcelona maca i potent". Ha afegit: "Hauríem de desitjar tornar a la Barcelona del top ten". Fent referència directa a les polítiques de l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, Clos ha criticat la peatonalització temporal de carrers i les terrasses provisionals. I ha acabat de rematar amb una frase lapidària: "Mai no m’he trobat una separació tan intensa entre institucions i món empresarial com la que hi ha ara a Barcelona".