La pandèmia comença a recular amb força i sobre el terreny que va cedint es torna a distingir el perfil que durant dècades havia definit Barcelona al món: els seus hotels. Un sector deprimit on un gran nombre d’establiments continuen sense data d’obertura clara. N’hi ha que ja fa setmanes que operen, d’altres que esperen a l’arribada oficial de l’estiu i un bon grapat que dilataran la tornada a l’activitat fins que finalitzin els ERTO en curs. Tampoc la temporada d’estiu promet grans alegries, de manera que de ben segur que molts hotelers quedarien satisfets si es repetissin les ocupacions de 2020, quan es va obrir una petita finestra enmig de la pandèmia. I el que ve després no és gaire més il·lusionant: una tardor amb recuperació que es preveu tímida i un hivern encara pitjor que les temporades anteriors perquè probablement quedi encara alguna cua de la pandèmia. En conclusió, existeix la creença bastant raonable que fins a la Setmana Santa de 2022 no hi haurà una veritable recuperació. En un entorn així, pot resultar interessant fer un repàs dels principals hotels i cadenes que hi ha instal·lades a la ciutat de Barcelona. Una revisió a vista d’ocell, perquè un repàs exhaustiu resulta del tot impossible per raons d’espai. No obstant aquestes limitacions, el passeig serà entretingut i ple de sorpreses.
Si entrem a la ciutat per l’avinguda Diagonal, el primer hotel que trobem és el Juan Carlos I, edificat per tal de donar cobertura a la demanda de places dels Jocs Olímpics del 1992 i que en l’actualitat està tancat per causa d’una situació empresarial molt compromesa. Vam explicar-ne tots els detalls a un article anterior. Seguint per la mateixa avinguda i a la mateixa vorera, aviat trobarem el Sofía, nova denominació de l’històric Princesa Sofía, que durant molts anys va estar gestionat per Husa, la firma de la família Gaspart. En l’actualitat, pertany al grup Selenta, que presideix Jordi Mestre Masdeu, president del Gremi d'Hotels de Barcelona i exvicepresident del FC Barcelona. Altres hotels del grup són el que hi ha ubicat a la Torre Catalunya -al costat de l’estació de Sants- i l’Expo Hotel, a la mateixa zona. L’any 2018, el Sofía va reobrir les seves portes després de dur a terme una reforma molt profunda que va costar als seus propietaris 60 milions d’euros. L’arribada de la pandèmia, amb una inversió tan recent, ha estat un dels elements que ha posat el grup Selenta en una situació complicada des del punt de vista de la solvència.
Continuant el mateix trajecte, a la confluència amb l’avinguda de Sarrià hi ha un dels edificis més alts d’aquesta zona, la torre de l’hotel Meliá, que sobresurt respecte els veïns amb els seus 83 metres d’altura. Va ser aixecat el 1972 i compta amb 333 habitacions. La mateixa cadena té un altre establiment interessant a la ciutat, com és el Barcelona Sky, encara molt més alt que el de Sarrià (116 metres) i que està ubicat també a l’avinguda Diagonal, però a les immediacions del districte conegut com 22@.
A finals del 2016, l'empresari Nicolás Osuna (Hoteles Center) va posar a la venda la Casa Fuster pel doble del preu de mercat; ningú no el va comprar
Quan arribem a la cruïlla amb Muntaner, se’ns apareix un altre dels grans edificis d’aquesta avinguda, el que està ocupat per l’hotel Presidente, de la cadena Hesperia, que té també un edifici emblemàtic al tram de Bellvitge de la Gran Via, aquell que llueix una mena de platet volador al capdamunt de tot. I uns metres més enllà del Presidente, quan la Diagonal es creua amb el Passeig de Gràcia i s’obre a la vista aquell tram conegut com a jardinets, ens trobem la Casa Fuster, un hotel de luxe de la cadena Hoteles Center. Aquí val la pena aturar-s’hi una estona perquè l’ocasió ho mereix.
D'elèctrica a hotel
L’espectacular edifici modernista de Domènech i Muntaner va ser inaugurat el 1911 com a domicili del matrimoni format per Marià Fuster Fuster (pintor mallorquí, membre d’una adinerada família de les Balears) i Consol Fabra i Puig (de la família de la firma tèxtil Fabra i Coats). Es va mantenir com a edifici d’habitatges fins el 1960, quan la companyia elèctrica Enher el va adquirir per instal·lar-hi les seves oficines. La primera intenció dels nous compradors era enderrocar-lo, però la pressió de la societat civil des de múltiples angles va evitar el desastre i la cosa va quedar reduïda a algunes mutilacions parcials. L’Empresa Nacional Hidroeléctrica de la Ribagorzana va ser una companyia pública nascuda durant el franquisme que explotava salts d’aigua del Noguera-Ribagorçana. Durant els anys 80 va quedar dins l’òrbita de la també pública Endesa, que la va fusionar amb l’altra elèctrica catalana, Fecsa. L’any 1999, el grup Hoteles Center va aprofitar que Endesa treia la propietat a la venda per adquirir-la i fer-hi un hotel de luxe. L’amo d’aquesta cadena és Nicolás Osuna, del qui es diu sovint que és l’home més ric d’Andalusia, i que compta també amb negocis immobiliaris a banda dels hotelers. A finals del 2016, es va fer públic que Osuna tenia la intenció de desprendre’s de la Casa Fuster, però el preu que demanava era tan elevat (entre 100 i 150 milions d’euros, el doble del que seria un preu de mercat raonable) que no va trobar ningú disposat a quedar-se la peça. A la capital catalana, la seva cadena també té el Barcelona Center (al carrer Balmes) i el Suites Center (al Passeig de Gràcia 128, a tocar precisament de la Casa Fuster).
El 2014, es va ampliar el Mandarin Oriental de Passeig de Gràcia a la finca que havia ocupat el Banc Sabadell; el propietari en aquell moment era Isak Andic (Mango)
Si arribats com estem al Passeig de Gràcia comencem a baixar en direcció mar, quan haguem creuat el carrer Provença, i a la banda Besòs, ens trobarem l’hotel Royal, que té com a singularitat que ocupa l’edifici que va ser seu de Banca Catalana, abans que aquesta es traslladés a la Diagonal, a una torre empatxada de vegetació (i que avui fa servir el grup Planeta). Uns metres per sota del Royal, passat Consell de Cent, hi ha un dels hotels més luxosos de la ciutat: el Mandarin Oriental. L’edifici que ocupa havia estat la seu del Banco Hispano Americano des del 1955, que ja era Banco Santander en el moment de la seva conversió en hotel. L’establiment està gestionat per la cadena Mandarin Oriental, fundada el 1963 i amb seu a Hong Kong. L’obertura d’aquest hotel es va dur a terme l’any 2009 després que la milionària andorrana Maria Reig comprés l’edifici per 72 milions d’euros (en el moment de la compra, l’any 2003, també hi va participar la família Godia). El 2014, es va ampliar l’hotel mitjançant l’ocupació de la finca contigua que també havia estat la seu d’un banc, en aquest cas el Sabadell. El propietari en aquell moment era l’empresari Isak Andic, fundador i màxim accionista de la firma de moda Mango.
Al proper capítol seguirem transitant pels carrers de Barcelona aturant-nos a hotels rellevants de la ciutat per explicar-ne alguns detalls. Queda molt per contar.