Seguim amb el nostre recorregut endegat pels carrers de Barcelona a la recerca dels empresaris hotelers més rellevants de la ciutat. Fora del Passeig de Gràcia, però a la mateixa zona on ho vam deixar a l'article anterior, hi ha l’Hotel Alma, que pertany a la companyia homònima, fundada a Barcelona l’any 2005. Compta amb aquest establiment del carrer Mallorca (al costat de Passeig de Gràcia) i amb un altre a Pamplona. És propietat de Joaquín Ausejo, un empresari que ara fa un any va ser protagonista de múltiples cròniques periodístiques per haver-se confinat al seu propi hotel per donar servei a un únic client que té l’habitació com a domicili fix. L’establiment va obrir l’any 2011, en un espai que abans ocupava la multinacional Solvay. I a pocs metres, un dels hotels de l’home que va presidir el Gremi durant prop de 20 anys, el Claris de Jordi Clos, també conegut per ser l’impulsor del Museu Egipci de Barcelona. La seva cadena hotelera es diu Derby Hotels, que hi inclou també el Bagués, l’Arai, el Suites Avenue, el Granados 83, el Balmes Residence, el Gran Derby, el Balmes, el Derby i l’Astoria. Aquest darrer té l’atractiu especial d’oferir una exposició permanent del gran dibuixant Ricard Opisso.
Tornant sobre les nostres passes, al carrer Rosselló, a prop del Passeig de Gràcia, trobem dos hotels més on val la pena aturar-s’hi: el Gallery, pujant a l’esquerra, i l’Omm, pujant a mà dreta. El primer pertany a un grup malagueny que presideix Armando Rojas, mentre que el segon va ser una aposta de l’empresària de la restauració Rosa Esteva (grup Tragaluz) i que en l’actualitat gestiona un grup neerlandès.
Si tornem a baixar pel passeig, però per la vorera contrària, a l’altura del carrer Mallorca hi ha el Condes de Barcelona, que ocupa la Casa Daurella, construïda el segle XIX i que és propietat de la família Cadarso. Són els hereus de l’imperi rellotger (Radiant, Seiko, Pulsar, etc.) que va crear Antonio Cadarso el 1948 sota la denominació Geresa, General de Relojería. Segons sembla, fa alguns anys que intenten desprendre’s del negoci hoteler.
Als voltants del Passeig de Gràcia i zona d'influència de la Gran Via hi ha dos hotels que comparteixen passat en haver estat seu de companyies d'assegurances, l'Almanac i el Negresco Princess
Del Passeig de Gràcia no podem passar per alt un dels establiments més emblemàtics i amb més solera, com és el Majestic, fundat el 1918 com a Majestic Hotel Inglaterra, una denominació que va ser modificada després de la Guerra Civil. Pertany a la família Soldevila, hereus del seu propietari anterior, Martí Casals, un empresari tèxtil que va adquirir-lo el 1929. El restaurant de l’hotel, el Drolma, va estar capitanejat durant dècada i mitja pel gran xef Fermí Puig, que avui regenta un establiment amb el seu propi nom al carrer Balmes.
D'asseguradores a hotels
També als voltants del Passeig de Gràcia, columna vertebral d’aquest relat, però a la zona d’influència de la Gran Via, hi ha dos hotels que en certa manera comparteixen passat: són l’Almanac i el Negresco Princess, que tenen en comú haver estat la seu de companyies d’assegurances molt emblemàtiques de la ciutat; el primer, al xamfrà de Gran Via amb Pau Claris, va ser l’edifici corporatiu d’Agrupació Mútua, mentre que el segon, a la cantonada de Roger de Llúria amb Casp, va ser les oficines de Cahispa. L’Almanac pertany al grup austríac WSF, que està dirigit per Herbert Haselbacher, una antiga estrella del bàsquet austríac. Per la seva banda, el Negresco pertany a la cadena catalana Princess, originària de la Costa Daurada i fundada per Josep Cabrera a finals dels anys 60. Un dels socis primigenis de Cabrera va ser Jordi Espelt, de qui parlarem més endavant. I pel que fa a les asseguradores que ocupaven aquests dos edificis, quina ha estat la seva vida posterior? Doncs no gaire brillant, perquè Cahispa va fer fallida després d’una gestió molt deficient per part dels seus propietaris, la família Guilló Muñoz, mentre que Agrupació Mútua va entrar en una crisi molt profunda després d’un mandat no gaire més brillant del seu primer executiu, José Luis Torra Ruiz del Sotillo, i l’única solució va ser la seva absorció per part del gegant francès Crédit Mutuel, en aquella ocasió consorciat amb el RACC.
Molt a prop del Negresco hi ha El Palace, que no és altre que l’històric Ritz (1919) amb una denominació diferent nascuda per salvar determinats embolics legals de la família Gaspart. Avui dia pertany a l’empresari algerià Ali Haddad, que ha fet fortuna en el món de la construcció. A l’històric Ritz, a la dècada dels 80, hi vivia el músic Xavier Cugat que segurament durant uns dies del maig del 1989 va coincidir per les dependències de l’hotel amb Marco van Basten, Ruud Gullit i companyia, que hi estaven allotjats en vigílies de disputar la final de la Copa d’Europa d’aquell any al Camp Nou.
El Palace no és altre que l'històric Ritz amb una denominació diferent nascuda per salvar determinats embolics legals de la família Gaspart
Enganxat al mateix El Palace, i amb la façana de cara a la Gran Via, hi ha un hotel on tant l’edifici com el propietari tenen una llarga història. Parlem del Cotton House, un establiment espectacular ubicat a l’antiga casa del cotó, és a dir, la seu de la Fundació Tèxtil Cotonera, un sector clau de l’economia catalana durant més d’un segle. Però, com dèiem, el propietari també té el seu interès, perquè es tracta de José María Trénor Lowenstein, que comparteix titularitat amb Artemi Nolla (propietari d’una cadena de restauració que inclou marques com Mussol, Citrus o Tapa Tapa) i John Erceg. Als lectors de La gran teranyina (Periscopi, 2017) els resultarà familiar el cognom Trénor, perquè allà en vam parlar abundantment. En els nostres dies, José María Trénor Löwenstein-Wertheim-Rosenberg és el dotzè marquès de Cerdanyola, perquè va heretar el títol del seu pare, José María Trénor y Suárez de Lezo. La seva mare també és aristòcrata, la princesa Elisabeth-Alexandra de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg i tots plegats són els propietaris del Castell de Sant Marçal, a la localitat vallesana. L’origen de la família cal buscar-lo a Irlanda, però el 1820 es va instal·lar a València, on hi ha deixat molta empremta. Una altra branca, la Gómez-Trénor, ha estat vinculada tradicionalment al negoci de les concessions de Coca-Cola.
Abans d’abandonar la Gran Via, saltem al tram que hi ha entre el Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. Allà, al costat del bar de tapes Ciudad Condal, hi trobem un dels hotels clàssics de la ciutat, l’Avenida Palace. L’establiment va ser fundat el 1952 per la família Gimferrer i els Gaspart, d’Husa. Els Gimferrer havien fet fortuna d’ençà 1914 amb una empresa de sacs de jute ubicada a Banyoles i tenien moltes altres propietats a Barcelona, com per exemple el bar Universal, que aquests dies està d’actualitat pel seu enderrocament.
Un tercer article d'aquesta sèrie continuarà el recorregut pels carrers més emblemàtics de Barcelona, fent un repàs dels establiments més coneguts i els seus propietaris i gestors.